Resultats de la cerca

Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…

Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar , feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona El 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura El 1913 guanyà l’englantina d’or en els Jocs Florals de Barcelona i l’any següent publicà el seu Primer llibre de poemes El 1919 i, gràcies a J Ortega y Gasset, entrà en el periodisme professional com a…

Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…

Primera dinastia dels comtes de Tolosa dita de sant Guillem Després de la derrota goda de Vouillé 507, la ciutat de Tolosa caigué en mans dels francs i el 630 el rei Dagobert I la feu centre d’una marca o ducat d’Aquitània, concebut com a baluard contra els gascons La decadència dels reis merovingis comportà la progressiva independència dels ducs d’Aquitània, a la qual posà fi el rei Franc Pipí I el Breu l’any 768 Per als carolingis Tolosa fou des d’aleshores baluard de la lluita contra els sarraïns de les fronteres meridionals Per això, quan Carlemany creà el regne d’Aquitània, que encomanà…

Al juliol del 1434 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Palou Vilanova del Vallès segle XIV – Barcelona d 1440, canonge i precentor de la seu de Barcelona diputat militar Ramon Galceran de Pinós i de Milany, cavaller, senyor de la baronia de Milany, de Vallfogona i dels castells de Tudela i de Cartellà diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Roger de Cartellà, canonge i paborde de la seu de Girona oïdor militar Joan de Vilalba, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de la Casa de Vilalba, de Vilalba Sasserra i de la quadra…

Vista aèria de les drassanes, un conjunt molt unitari, únic a Europa, que es va començar a bastir durant el regnat de Pere el Gran, al final del segle XIII ECSA – JTodó Una de les principals creacions del gòtic civil català són, sens dubte, les drassanes reials de Barcelona Gairebé totes les grans ciutats marítimes europees es van dotar, durant la baixa edat mitjana, d’un espai cobert on construir, reparar i aixoplugar les seves embarcacions Als Països Catalans van disposar de grada, a més de la Ciutat Comtal, Cotlliure, Sant Feliu de Guíxols, Tortosa, València, Dénia i la Ciutat de Mallorca…

Orígens de la corona Principals fites de l’expansió de la corona de Catalunya i Aragó a l’Edat Mitjana Fou originada per la unió dinàstica de Catalunya i d’Aragó duta a terme el 1137 amb la donació, per part de Ramir II d’Aragó, del regne d’Aragó, del comtat de Ribagorça i del regne de Saragossa aquest, sota l’alta senyoria del rei de Castella al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte d’Osona, Girona, Cerdanya i Besalú, mitjançant el compromís de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella acomplert el 1150 Ramon Berenguer renuncià a titular-se’n rei –només Peronella es…

El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms , que vivia el 1011 encara que la tradició familiar els feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf Descendent seu seria Bernat I d’Oms mort després del 1251, senyor d’Oms, de la filla del qual i del senyor d’Orla nasqué Arnau I d’Oms , dit també de Montescot mort vers el 1260, senyor d’Oms, Orla i Montescot, que fou autoritzat pel rei 1250 a contruir un castell al lloc de Calmella Tingué dos fills, el petit dels quals, Berenguer, formà la línia de Calmella, i el gran, Bernat II d’Oms mort després del 1279, continuà la línia primogènita…

Situació i presentació El municipi d’Horta de Sant Joan, d’una extensió de 118,99 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca, entre les comarques del Baix Ebre E i del Matarranya W, aquesta última pertanyent administrativament a l’Aragó El terme limita a l’E amb les terres de Prat de Comte i Paüls Baix Ebre, al SE amb el terme d’Alfara de Carles Baix Ebre, al SW amb el municipi d’Arnes, a l’W amb les terres de Lledó d’Algars i Arenys de Lledó, tots dos municipis de la comarca del Matarranya, i el sector septentrional limita amb Caseres i Bot El terme és constituït per un terreny…

El 31 de juliol de 1425 prengueren possessió dels seus càrrecs els següents diputats diputat eclesiàstic Felip de Malla Barcelona ~1380 – 1431, canonge de Barcelona diputat militar Joan Desfar, cavaller, senyor de Castellbell, Vacarisses i Rellinars diputat reial Narcís Miquel, ciutadà de Girona El 18 de desembre de 1425 prengueren possessió dels seus càrrecs els següents oïdors oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell de la vegueria de Montblanc oïdor reial Baltasar de Gualbes, ciutadà de Barcelona El 23 de febrer de 1426 prengué possessió del seu càrrec el següent oïdor eclesiàstic Joan…