Resultats de la cerca
Es mostren 401 resultats
Ricard Causarás i Casaña

Ricard Causarás i Casaña
© Família Causarás
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i inventor.
Format a la Reial Acadèmia de les Belles Arts de València, tingué com a influències principals Antoni Fillol i Granell i Joaquim Sorolla, amics seus Fou cofundador del Cercle de Belles Arts de València, on ocupà diversos càrrecs fins el 1914 De les seves obres sobresortiren el modelat de l’escultura Aquilles, premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid 1907 També destaquen nombrosos bustos Sorolla, 1900 Émile Zola, 1902 i altres escultures, com ara La mà de Sorolla 1930 Des del 1914 fou professor de modelat, dibuix i escultura a l’escola de Llotja de Barcelona, i el 1935 en fou…
Der Blaue Reiter
Nom que prengué un grup d’artistes radicats a Munic que se separaren, pel desembre del 1911, de la Neue Künstlervereinigung
.
Fou format per Kandinskij, Franz Marc, Alfred Kubin i Gabriele Münter Marc era el director efectiu del grup, però l’esperit el donava Kandinskij, que seguia una concepció nova de l’art, que preparava i que expressà públicament a Über das Geistige in der Kunst ‘Sobre l’espiritualitat en l’art’, 1912 i a Rückblicke ‘Mirada vers el passat’, 1913 Paul Klee se sentí atret per aquest grup i també en formà part Al començament del 1912, Marc i Kandinskij publicaren l’almanac Der Blaue Reiter per a la coberta del qual serví el quadre de Kandinskij que donà nom al grup, autèntic catàleg de tot allò que…
Arsenio Rodríguez
Música
Compositor cubà.
Geni del son i precursor de la salsa, Ignacio Loyola ’Arsenio’ Rodríguez fou un músic molt innovador, cabdal per a la música cubana, sobretot perquè preparà el camí cap a la salsa Rodríguez es quedà cec a set anys -d’una guitza de cavall-, i d’aquí prové el pseudònim d' El ciego maravilloso Es convertí en un gran compositor i percussionista i sobretot un virtuós del tres La seva primera gran innovació fou la creació de la formació musical anomenada conjunto Fins aleshores el son l’interpretaven septetos guitarra, trompeta, bongos, contrabaix, maraques, güiro , claves…
Philippe Halsman
Fotografia
Fotògraf nord-americà d’origen letó.
De família jueva, el 1928 fou acusat falsament de la mort del seu pare en un accident de muntanya i, en un fort clima antisemita, condemnat a presó, de la qual es deslliurà gràcies a una campanya que mobilitzà personalitats influents de tot Europa Poc abans d’acabar els estudis d’enginyeria a Dresden Alemanya, es decantà per la fotografia i anà a París, on obrí un estudi 1934 que, pel seu afany innovador tant estètic com tècnic inventà una càmera rèflex de lent doble, aviat esdevingué molt popular entre la intellectualitat retratà, entre d’altres, André Gide, Marc Chagall, Le…
Noche de vino tinto
Cinematografia
Pel·lícula del 1965-1966; ficció de 98 min., dirigida per José María Nunes.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Barcelona ARGUMENTI GUIÓ JMNunes FOTOGRAFIA Jaume Déu i Cases blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Los Mustangs, Os Duques, Los Gatos Negros INTERPRETACIÓ Serena Vergano la viatgera, Enrique Irazoqui ell, Annie Settimo Encore, Rafael Arcos l’amant, Pilar Muñoz la portera ESTRENA Barcelona, 26031967, Madrid, 18091968 Sinopsi Després d’un desengany, una dona passa tota una nit amb un desconegut, anant d’una taverna a l’altra, passejant pel Barri Gòtic de Barcelona i prenent gots de vi…
Akhenaton
Història
Faraó de la XVIII dinastia (1379-1362 aC).
Fill d’Amenofis III i de la reina Tiy, tingué Nefertiti com a esposa principal No és segur si corregnà amb el seu pare Cap al sisè any del regnat 1374 aC, essent ja un fervent seguidor del déu Aton , amb exclusió de les altres divinitats, el faraó canvià el seu nomen d’Amenofis ‘Amen està satisfet’ pel d’Akhenaton ‘útil per a l’Aton’ i abandonà Tebes, territori del déu Amon, per una ciutat de nova planta, Al-Amārna Des d’ella, es lliurà a una àmplia activitat proselitista, que es traduí, en el terreny religiós, en la construcció de temples a Aton arreu del país i en el tancament dels…
Valentí Carulla i Margenat

Valentí Carulla i Margenat
© Fototeca.cat
Medicina
Metge.
Llicenciat en farmàcia 1881, l’any 1886 inicià els estudis de medicina, i entre el 1887 i el 1890 fou professor ajudant de tècnica anatòmica Es doctorà per la Universitat de Madrid 1895 amb la tesi El azul de metileno en Medicina Individualidad clínica del mismo Fou catedràtic de terapèutica a la Universitat de Sevilla 1904 i a la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector 1913-23 Docent innovador, introduí a l’assignatura de terapèutica, l’ensenyament de la farmacologia, la terapèutica física, l’electroteràpia, la radioteràpia i la fototeràpia Creà els Departaments d’…
Miquel Álvarez Trincado
Arquitectura
Arquitecte.
N'obtingué el títol el 1965 i es doctorà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, de la qual fou professor adjunt del departament de projectes arquitectònics entre el 1968 i el 1973 Fou l’arquitecte municipal de Valldoreix Sant Cugat del Vallès fins el 1970 Formà part del moviment arquitectònic anomenat Escola de Barcelona, generació d’arquitectes que destacaren entre el final dels anys seixanta i la primera dècada dels setanta, centrats bàsicament a Barcelona Es caracteritzen per una arquitectura d’autor, d’arrel mediterrània, de petits encàrrecs no oficials,…
Juilliard School
Música
Conservatori de música fundat el 1905 a Nova York.
Fou creat amb el nom d’Institut d’Art Musical per Frank Damrosch, fillol de Franz Liszt i responsable de l’educació musical a les escoles públiques d’aquella ciutat L’objectiu de Damrosch era crear un conservatori equiparable als que hi havia a Europa en aquell moment, per tal que els estudiants de música nord-americans no haguessin de traslladar-se al vell continent per a la seva formació El primer any s’hi matricularen 500 alumnes El 1924 la Fundació Musical Juilliard, dedicada a donar suport a les activitats relacionades amb la música als Estats Units, creà una nova escola, la Juilliard…
Joseph Alois Schumpeter
Joseph Alois Schumpeter
© Fototeca.cat
Economia
Economista austríac.
Estudià a la Universitat de Viena, on fou alumne de Wieser, Philippovič i Böhm-Bawerk A Anglaterra es relacionà amb Marshall i Edgeworth Fou professor a les universitats de Cernowitz i Graz Escriptor prolífic, el seu primer llibre, sobre la natura i el contingut de la ciència econòmica, Wesen und Hauptinhalt der theoretischen Nationalökonomie ‘Essència i contingut principal de l’economia teòrica nacional’, 1908, fou seguit d’una notable obra de creació Theorie der wirtschaftlichen Entwicklung ‘Teoria del desenvolupament econòmic’, 1912, que introduí una interpretació dinàmica del capitalisme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina