Resultats de la cerca
Es mostren 523 resultats
Jonas Mekas
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà d’origen lituà.
Actiu en la resistència antisoviètica i, posteriorment, antinazi, juntament amb el seu germà Adolfas Mekas Semeniškiai, 30 de setembre de 1925 - Poughkeepsie, Nova York, 31 de maig de 2011 fou internat en un camp de concentració nazi, del qual s’escaparen Després de viure un temps amagats, acabada la Segona Guerra Mundial Jonas estudià filosofia a Magúncia El 1949 emigrà amb el seu germà als Estats Units i s’installaren a Nova York, on intentaren introduir-se en la indústria cinematogràfica Tot i no aconseguir-ho, es dedicaren intensament al cinema, filmant escenes de la vida quotidiana amb…
Galina Višnevskaja
Música
Soprano russa.
Visqué una infantesa i una adolescència molt difícils, marcades per un trencament familiar traumàtic i per les dificultats econòmiques Estudià música a la seva ciutat natal amb V Garina El 1944 fou contractada per una companyia teatral que actuava per als soldats L’any 1951 començà estudis acadèmics de cant, que hagué d’interrompre en contreure la tuberculosi Tanmateix, l’any següent fou seleccionada per a cantar al Teatre Bol’šoj de Moscou, on el 1953 debutà a Eugeni Oneguin , de Čajkovskij L’any 1955 es casà amb el violoncellista Mstislav Rostropovič i, com a ell, les autoritats…
,
Convent de Santa Clara (Perpinyà)
Art romànic
El convent de l’orde de les clarisses, fundat l’any 1263, tingué el seu primer estatge extramurs de Perpinyà, no lluny de la porta de Sant Martí, prop del camí de Tuïr Molt aviat gaudí de la protecció dels bisbes d’Elna i del papat en aquest sentit, hom sap que l’any 1271, el papa Gregori X, mitjançant una escriptura prengué aquesta comunitat sota la seva protecció i empara, i també es comprometia a defensar tots els béns que tenia o que pogués adquirir en el futur Posteriorment, el papa Joan XXII, el primer de maig de 1323, concedí a dit convent els mateixos privilegis i Indults que havien…
Louis Couperin
Música
Compositor, violista de gamba i organista francès, membre d’una llarga dinastia de músics (Couperin).
Fou fill de Charles Couperin —organista a la localitat de Chaumes-en-Brie—, de qui probablement rebé la seva formació musical bàsica Cap a l’any 1650, ell i els seus germans Charles i François el Vell oferiren una serenata a Jacques Champion de Chambonnières Amb la protecció de Chambonnières, cap al 1651 tots tres s’installaren a París Louis ocupà el càrrec d’organista a la parròquia de Saint-Gervais 1653 i el 1656 fou nomenat gambista del rei Quan li fou oferta la plaça de Chambonnières, bé per incapacitat o bé pel poc interès d’aquest clavecinista per a continuar les seves tasques, Couperin…
Guillem de Torroja
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Bisbe de Barcelona 1144-71 i arquebisbe de Tarragona 1171-74 L’any 1147 afavorí la campanya del comte Ramon Berenguer IV contra els sarraïns d’Almeria, en la qual es creu que prengué part personalment, i el 1148 acudí al setge de Tortosa amb forces armades pel capítol de Barcelona i ajudà amb diners el comte a la conquesta de la ciutat El 1149 era a Lleida amb tropes armades per ell mateix i rebé com a recompensa de la seva actuació diversos béns i cases a la ciutat, que ell cedí al capítol de Barcelona Des d’aquest moment se'l veié actuant en diferents accions judicials en els problemes…
polabi | polàbia
Història
Individu d’un grup de tribus eslaves que s’instal·laren als s. III i IV entre l’Elba i l’Oder i que formaren un dels cinc grups en què es dividien els eslaus occidentals.
Bateau-Lavoir
El Bateau-Lavoir , a Montmartre
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda la casa on residí i treballà Picasso al barri parisenc de Montmartre (avui plaça Émile Goudeau), on s’instal·laren entre el 1909 i el 1914 els artistes més progressistes del moment.
Van Dongen i Picasso foren els primers, seguits després per Max Jacob, Juan Gris, Pau Gargallo, Manolo, Marc Orlan i André Salmon Aviat esdevingué quarter general i centre d’activa vida artística i de bohèmia, punt de reunió de pintors, literats, escultors i marxants d’art, aleshores tots encara joves i desconeguts Un incendi destruí l’edifici el 1970
Palau Reial Menor
Antiga residència dels templers (1134) a la muralla sud de Barcelona, que després de passar, en dissoldre’s l’orde (1317), a l’orde de l’Hospital i d’aquest al bisbe de Vic (abans del 1328), fou adquirida pel rei Pere el Cerimoniós per a la reina Elionor de Sicília.
Aquesta l’habilità com a residència reial i fou dit per això Palau de la Reina En morir 1375 el llegà al seu marit Pere III, que hi morí 1387 Els reis hi installaren una collecció zoològica El 1410, Martí I, malalt de mort, el donà a la reina Margarida de Prades, que hi residí i fou dit per això Palau de la reina Margarida En estat d’abandó, fou donat per Joan II al governador general de Catalunya, comte de Palamós, Galceran de Requesens i de Santacoloma i prengué el nom de Palau del Governador Passà, en morir 1465, al seu fill Lluís de Requesens i de Soler —i residència de la seva muller…
Tuïr
La casa de la vila de Tuïr
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la zona de la plana nestesa entre els Aspres (l’extrem occidental del terme és accidentat pels vessants dels darrers contraforts d’aquest massís) i el Riberal (el sector septentrional del terme és regat pel sistema de canalitzacions de la Tet a través del canal de Perpinyà i el canal de Tuïr, derivat del canal de Corbera).
De les 1 578 ha de conradís, la major part són dedicades a la vinya 1 079 ha, 685 de les quals són destinades a la producció de vi de qualitat superior Hi ha 256 ha de fruiters 167 de presseguers, 85 d’albercoquers i 4 de pomeres, 91 ha d’hortalisses 46 d’escaroles, 19 de tomàquets, 16 d’enciams, 2 de julivert, 1 d’espàrrecs, 1 de llegums i 1 de fruits primerencs i 1 ha de cereals La ramaderia de bestiar oví 257 caps complementa l’economia L’activitat industrial, tradicionalment centrada en la terrisseria poals i en la fabricació de paper i botes, és dedicada, actualment, a la producció del…
Editorial Bruguera
Editorial
Editorial constituïda el 1942 i vigent fins el 1986, que destacà per l’edició de còmics.
Té l’origen en l’empresa editorial El Gato Negro fundada el 1910 per Joan Bruguera i Teixidó Barcelona, 1885-1933, dedicada a la publicació de gèneres populars fulletons, novella rosa, policíaca i d’aventures, historietes illustrades, acudits, etc A la mort del fundador, els seus fills Francesc Barcelona, 1910-1962 i Pantaleó Bruguera Grané Barcelona, 1912-1990 continuaren el negoci El 1921 llançaren el setmanari infantil Pulgarcito , base de la reorientació posterior, centrada en el còmic, de l’editorial El 1942 l’empresa es redenominà Editorial Bruguera Installada al barri del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina