Resultats de la cerca
Es mostren 2186 resultats
H
macrosò
Física
So de molt alta amplitud i intensitat.
Per a la seva descripció no és vàlida l’aproximació lineal, per la qual cosa la part de l'acústica que estudia aquests sons és anomenada acústica no lineal o macrosònica
estímul
Biologia
Cadascun dels agents o les condicions que poden provocar modificacions en l’activitat d’un organisme.
La intensitat de la resposta depèn de la intensitat de l’estímul, sempre que aquesta última assoleixi un cert valor, anomenat llindar Els factors estimulants poden ésser físics, químics o biològics
reverberació
Física
Fenomen degut a la reflexió del so a les parets d’un local tancat en virtut del qual un cop sentit el so que s’ha propagat directament des del lloc on s’ha produït, hom encara el continua sentint a causa de les ones que es van reflectint successivament a les parets.
Aquest fenomen fa que se superposin uns sons amb els altres i dificulta la correcta audició, però, d’altra banda, en reforçar la intensitat dels sons que arriben a l’oïdor, té un efecte beneficiós Aquest fenomen de persistència del so depèn de la reflexió de les ones sonores en els obstacles que troben en llur propagació rectilínia, i per això les condicions acústiques de les sales poden ésser modificades recobrint-ne les parets d’un material adequat acústica de les sales Si I és la intensitat reflectida per una paret on arriba una ona sonora d’intensitat…
vibrar
Física
Unitat per a mesurar relacions d’intensitats de vibració.
El nombre de vibrars originats per una vibració d’intensitat i és 10 log i/i s , on i s és una intensitat de vibració de referència que normalment hom pren com a igual a 0,1 cm 2 /s 3
Terratrèmol a Croàcia
7 morts i una trentena de ferits és el resultat d’un terratrèmol d’intensitat 6,4 graus El sisme afecta sobretot la localitat de Petrinja, amb nombrosos edificis destruïts, i és precedit d’un terratrèmol d’intensitat 5,2 i succeït per rèpliques al llarg dels primers dies de gener
arc
Electrònica i informàtica
En un gas ionitzat, tipus de descàrrega que es produeix entre dos electrodes quan el càtode és pròxim de la temperatura d’emissió termoiònica i que es caracteritza per un pas de corrent de gran densitat i una irradiació de llum.
Es diferencia de la guspira perquè aquesta és disruptiva, transitòria i, a més de llum, emet soroll i de l' efluvi perquè aquest és possible amb el càtode fred L’arc presenta una característica tensió-corrent decreixent, és a dir, que la tensió u disminueix quan la intensitat i augmenta, aproximadament segons la llei d’Ayrton u = a + b/ i , on a i b són constants, i per tant la seva resistència equivalent és r = a/ i + b/ i 2 Així, resulta que l’arc és inestable quan s’alimenta d’una font de tensió constant, perquè, un cop establert, si la intensitat tendia a disminuir, la resistència…
fulguració solar
Astronomia
Augment notable de la lluminositat de la superfície solar que es produeix en regions d’àrea reduïda durant un temps generalment breu.
Les fulguracions resulten clarament visibles quan són observades a les longituds d’ona corresponents a les ratlles Hα, H i K de l’espectre solar La intensitat de les fulguracions més brillants sol ésser tres o quatre vegades superior a la intensitat mitjana de la fotosfera solar i normalment hom les observa sobre flòculs preexistents
colorimetria
Química
Designació antiga de l’absorciometria de llum visible.
La utilitat d’aquesta tècnica de la química analítica consisteix en la mesura de la concentració d’una substància gràcies a la determinació del seu poder d’absorció Hom empra la llei de Lambert i la llei de Beer combinades de la forma log I₀/ I = kcl , on I o és la intensitat de la llum incident, I la intensitat de la llum transmesa, k una constant que depèn de la substància dissolta, c la seva concentració, i l el gruix de dissolució travessada Amb l’ús d’aquesta expressió hom troba la concentració desconeguda c d’una substància, per comparació dels gruixos l i l₀ , d’aquesta i d’una…