Resultats de la cerca
Es mostren 596 resultats
reexposició
Música
En un moviment, la represa, després d’una secció intermèdia, de la secció inicial.
La reexposició acompleix la funció de terminació forma en el cas de la forma ternària , de la forma sonata i d’algunes tipologies de la forma binària Sovint presenta modificacions respecte de la secció inicial Aquestes modificacions poden suposar expansions, compressions i reajustaments tonals Aquest darrer aspecte és especialment rellevant en el cas de la forma sonata que d’altra banda pot incloure una falsa reexposició , ja que la reexposició presenta en la tònica principal aquells temes que en l’exposició s’havien presentat en la tonalitat secundària generalment la de la dominant Així…
càntera
Ictiologia
Peix perciforme
, de la família dels espàrids, marí, d’uns 45 a 50 cm de llargada.
La forma del cos és la muna als espàrids, però els mascles adults tenen el dors prominent i el front bombat El cap és petit, el rostre punxegut, i la boca té dents curtes i fines posseeixen una sola aleta dorsal, espinosa Llur coloració varia amb l’edat i amb el sexe el mascle adult és blau o blau gris, amb ratlles fosques, i el mascle jove és gris o gris groguenc La femella, però, té una coloració intermèdia La càntera és hermafrodita proterògina la forma adulta masculina és territorial, excava nius i guarda i aireja la posta Viu al llarg de les costes rocalloses formant moles les joves, on…
separació
Tecnologia
Operació de separar un mineral de la ganga que l’acompanya.
La separació pot ésser efectuada amb aigua, per aire o en un medi dens Tots tres sistemes són fonamentats en la diferència de densitat del mineral útil i de la ganga La separació amb aigua és basada en el fet que les partícules més pesants es dipositen al fons, mentre que les més lleugeres són arrossegades pel corrent d’aigua La separació per aire és efectuada disposant la mescla en un garbell en el qual un corrent d’aire que circula de baix a dalt s’emporta la matèria més lleugera, mentre que la més pesant resta en el sedàs La separació en un medi dens és efectuada en un bany d’aigua, que…
Bartomeu Ferrando i Colom
Performer i poeta visual.
Estudià música i filologia hispànica Actualment és professor titular de performance i art intermèdia de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València És el performer més important de l’Estat espanyol Ha participat en certàmens i festivals arreu del món Itàlia 1984, Canadà 1987, Mèxic 1993, Dinamarca 1997 i Xile 2002 Formà part dels grups Música Mundana, Flactus Vocis Trio de poesia poètica i Rojo de música improvisada Fundà la revista “Texto Poético'' 1977-1989 en la qual escriu Escrigué l’assaig Hacia una poesía del hacer 1980 i La mirada móvil 2000, entre…
dextrina
Bioquímica
Producte intermediari en la hidròlisi àcida o enzimàtica de midons i fècules.
En la hidròlisi enzimàtica les α-amilases endoamilases de la saliva i del pàncrees dels mamífers i les β-amilases exoamilases de les plantes hidrolitzen els enllaços α-1-4-glucosídics, però no els α-1-6-glucosídics de l’aminopectina L’estructura de les dextrines és intermèdia entre la del midó i la dels oligosacàrids Formen un grup de substàncies solubles en aigua, insolubles en alcohol i fortament dextrogires hom en coneix dues classes la blanca , molt emprada en la indústria de filats i teixits com a empesa per a donar-los una aparença de nous, com a adhesiu del tipus de la…
Otto Edelmann
Música
Baix baríton austríac.
Estudià a la seva ciutat natal amb T Lierhammer i G Graarud El 1937 debutà a Gera Turíngia amb Les noces de Fígaro , i un any després fou contractat a Nuremberg Després de la Segona Guerra Mundial interpretà el paper d’ermità d' El caçador furtiu , de CM von Weber a l’Òpera de Viena 1947 Als anys cinquanta cantà a Bayreuth i la Scala de Milà, tot compaginant les seves aparicions amb les que realitzà al Festival de Salzburg de manera ininterrompuda entre el 1948 i el 1964 Es destacà en el repertori alemany R Wagner i R Strauss, però també fou un Dulcamara L’elisir d’amore i un Leporello Don…
axonema
Biologia
Feix de microtúbuls que constitueix la part central de la peça intermèdia de l’espermatozoide.
Feix de microtúbuls que constitueix l’ultraestructura d’un cili o d’un flagel, amb una disposició característica de nou parelles, o doblets, de microtúbuls situades al voltant d’un doblet central
freqüencímetre

Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del senyal durant…
Jordi Juan i Raja
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987, treballà successivament al Diari de Barcelona 1982, l’ Avui 1984-85, El Periódico 1985-88 i 1988-90, El País 1988 i El Observador 1990-92 Aquest darrer any s’incorpora a La Vanguardia com a redactor de la secció local El 2007 fou nomenat director adjunt del diari, que abandonà el 2009 per passar a dirigir la secció de comunicació de l’aerolínia Spanair, fins a la seva desaparició 2012 Posteriorment fou director d’Intermedia, empresa de comunicació corporativa, càrrec que ocupà fins el 2013, que fundà l’…
contratenor
Música
Nom donat als segles XIV i XV a una part afegida a la part de tenor, que literalment significa ‘contra el tenor’.
J Dunstable O Rosa bella , final © Fototecacat/ Jesús Alises En aquesta època, el contratenor es considerà un complement de l’estructura intervàllica bàsica representada per la parella de veus ja existents el tenor ‘el que sustenta’ i el superius o discantus la part més aguda La part del contratenor es podia afegir, fins i tot, posteriorment D’altra banda, el contratenor no implica, inicialment, una posició fixa o una tessitura determinada, tot i que, de manera convencional, es pot dir que ocupa una posició intermèdia entre el superius i el tenor Amb aquest últim comparteix el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina