Resultats de la cerca

Jugà al CB Aismalíbar de Montcada i Reixac 1960-62 procedent del Saragossa Fou tretze vegades internacional absolut amb Espanya, amb la qual participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 El 1965 abandonà el bàsquet professional i s’establí a Barcelona, on exercí de metge traumatòleg especialitzat en medicina esportiva Fou metge del Joventut de Badalona, durant 45 anys, de la selecció espanyola de futbol sub-21, de les seleccions absolutes de bàsquet i futbol, i del Comitè Olímpic Espanyol Estigué present en multitud de Jocs Olímpics, Campionats del Món i d’Europa Fou també membre del Comitè…

Vida Fill de Daniel Mangrané i Escardó, industrial de l’oli i accionista majoritari de la distribuïdora Saturnino Huguet-Selecciones Capitolio, estudià intendència mercantil a Barcelona 1933 i química a Berlín i s’especialitzà en la química dels olis, sobre la qual publicà diversos tractats El seu primer contacte amb el cinema fou com a guionista i compositor de Nuevos ideales 1936, Salvador de Alberich, film produït i supervisat pel seu pare Després de la guerra civil combinà les seves activitats empresarials en una fàbrica de productes químics amb la sotspresidència de Selecciones Capitolio…

Iniciat en trial i motocròs, destacà guanyant el Campionat d’Espanya de trial 1984 La seva primera cursa en asfalt fou el Criterium 250 1986 El mateix any participà en les últimes 24 Hores de Montjuïc L’any 1987 debutà al Mundial de velocitat amb una JJ Cobas, competició en què també participà amb una Honda 1988, 1993, una Yamaha 1989-91 i una Aprilia 1992, sempre en la categoria de 250 cc El seu millor resultat fou una segona plaça aconseguida al circuit de Malàsia 1992 Durant aquest període també fou campió d’Espanya de velocitat de 250 cc 1988 El 1994 debutà al Mundial de 500 cc amb el…

Formà part de l’Escuderia Barcelona al volant d’un Fiat Abarth i debutà en competició al ralli Fémina 1962, cursa que guanyà diverses vegades Destacada en curses de muntanya, guanyà, entre d’altres, la Pujada al Montseny, al Puig Major, a Montserrat, a la Rabassada, a Sant Feliu de Codines, al Farell i al Pont de Vilomara També resultà vencedora en proves com la Volta al Vallès, la cursa del circuit del Llobregat, les Sis Hores de Barcelona i el Trofeu Saló de l’Automòbil Competí en nombroses curses com a única representant femenina, en alguna de les quals es proclamà campiona absoluta, com…

Establert de petit a Montilla, amb la família, estudià lletres a la Universitat de Sevilla i fou deixeble d’Eduardo Cano a l’escola de belles arts de Sevilla El 1885 l’Academia de Santa Isabel de Hungría li adquirí obres Passà a l’escola de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Carlos Luis de Ribera, Dióscoro Puebla i Casto Plasencia El primer triomf —segona medalla a l’Exposición Nacional del 1887— fou La mort de Lucano El centaure Nessos li valgué la pensió a Roma del 1888, i dos anys més tard guanyà una altra segona medalla amb Duel interromput El 1892 aconseguí una primera medalla…

Començà la seva carrera musical al cor de la catedral de Màlaga sota la supervisió de Francisco Vázquez El 1613 era mestre de capella a Jerez de la Frontera, i el 1616, a la catedral de Cadis, on romangué fins el 1620 No se sap ni quan ni per què es traslladà al continent americà Només se sap que el 1622 ja residia a Mèxic i que era cantor i mestre de capella adjunt a la catedral de Puebla de los Ángeles El 1629 n’arribà a ser mestre de capella, càrrec que ocupà fins a la seva mort Padilla fou el compositor d’origen hispànic més important del seu temps a Mèxic Les seves obres…

Titulat el 1942, amb l’Instituto Nacional de Óptica Daza de Valdés, de Madrid 1948, abandonà el monumentalisme de l’escola madrilenya de la postguerra i derivà cap a formes orgàniques semblants a les dels països escandinaus Instituto de Formación del Profesorado de Enseñanza Laboral, de Madrid, 1953 Els anys seixanta substituí el maó pel formigó i creà peces amb pretesat Centro de Estudios Hidrográficos, de Madrid, 1961 La seva arquitectura religiosa, que conjuga la llum amb el dinamisme dels murs, fou de les més representatives de l’Espanya de la segona meitat del sXX esglésies dels dominics…

Ordenat sacerdot l’any 1796 Marxà a Amèrica, a Xile, on s’establí com a membre de la Congregación de Clérigos Menores de Lebrija A l’illa de León conegué Juan Antonio Bauzà, predicador i catedràtic de teologia a la província de Xile Hi treballà amb els indis de Paposo Xile Posteriorment, juntament amb Bauzà, Miguel Romero Reyes i el llec i arquitecte Ignasi Teran, anà a Montevideo 1803 Més tard, esdevingut un eclesiàstic destacat i rebuda la nominació de bisbe auxiliar, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo, però finalment ho aconseguí a Buenos Aires Fou successivament bisbe auxiliar de…

Professor mercantil per l’Escola de Comerç de Jerez, inicià la carrera empresarial amb el negoci d’exportació de vins a la Gran Bretanya iniciat pel seu pare Amb els seus germans fundà RUMASA , un conglomerat que arribà a agrupar més de 700 empreses, principalment dels sectors de la banca, l’hoteleria, els vins i l’alimentació L’expansió descontrolada del grup el portà al caire de la fallida i a amenaçar, per les seves dimensions, l’economia espanyola El 1983 el grup fou nacionalitzat pel govern Fugint de la justícia, que l’acusava d’evasió de divises, estafa i apropiació…

Centre agrícola cereals, vinya, oliveres, ramader oví, porcí i industrial adobs, destilleries d’aiguardent Estació de ferrocarril i carretera