Resultats de la cerca

Soci de l’Esport Ciclista Barcelona des del 1946, formà part de la junta directiva i presidí l’entitat 1962-2001 Impulsà la creació de la Setmana Catalana de Ciclisme 1963 i de l’Escalada a Montjuïc 1965, i collaborà en les arribades del Tour de França a Barcelona i en els Campionats del Món celebrats a Barcelona 1973, 1984 Creà l’escola de ciclisme del club i equips de categories inferiors i amateurs Rebé la medalla d’honor de l’Ajuntament de Barcelona i la insígnia d’or de les federacions espanyola i catalana de ciclisme El 1991 creà l’empresa Ciro Sport, propietària de la marca de roba…

Obrí un gimnàs a Mataró, on entrenà diversos púgils, com ara Joaquim Martínez o Fred Galiana

S’atorga al millor trofeu de caça major, i es lliura a l’assemblea general ordinària de la federació a partir de la llista dels millors trofeus que subministra la Comissió de Catalunya d’Homologació de Trofeus de Caça

Vinculat al Futbol Club Barcelona, fou vint-i-sis vegades campió de Catalunya nou en 110 m tanques entre el 1925 i el 1935, set en 400 m tanques entre el 1929 i el 1942, quatre en salt de llargada entre el 1924 i el 1930, tres en decatló 1932, 1933, 1934, dues en triple salt 1924, 1928 i una en 400 m llisos 1929 Fou campió d’Espanya de 400 m tanques 1930, 1931, 1933, 110 m tanques 1927, 1929 i 200 m llisos 1929 Establí els rècords d’Espanya de 110 m tanques 1929, 400 m tanques 1930 i 4 × 400 m 1935, amb la selecció catalana Participà en l’Olimpíada Popular d’Anvers 1937 Fundà el Club d’…

Fundà i presidí 1905-69 el Reial Moto Club de Catalunya RMCC Participà també en diverses proves com a pilot Feu possible l’organització del Gran Premi d’Espanya, única prova estatal puntuable per als Campionats del Món de pilots i marques 1961, i collaborà en l’organització del Gran Premi d’Europa de l’Ametlla, la Gran Prova Barcelona-Madrid-Barcelona i el Trofeu Armangué En honor seu, el RMCC instituí el trofeu Joaquim Dalfau Abella el 1962

Fou promoguda l’any 1960 per la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes i entrà en funcionament el gener del 1961 amb la incorporació dels primers becaris —amb una oferta de vint-i-quatre places— i entrenadors El primer director fou Ricardo Sánchez, que es mantingué en el càrrec fins el 1990 Poc després s’inauguraren el centre mèdic i les installacions esportives, que inicialment constaven d’una piscina i un gimnàs El 1968 s’iniciaren les obres d’un nou edifici amb més capacitat, el qual s’inaugurà el setembre del 1970, amb motiu del Campionat d’Europa de natació A partir de…

S’atorga des del 1963 El premi és entregat durant la Nit de Santa Llúcia  i publicat l’any següent per la Galera  Relació d’obres i autors guardonats 1963 L’abisme de Pyramos , de Josep Vallverdú 1964 Un paracaigudes sobre la vall Ferrera , de Carles Macià 1965 desert 1966 Entre juliol i setembre , de Robert Saladrigas 1967 Les rates malaltes , d’Emili Teixidor 1968 no convocat 1969 desert 1976 El barcelonauta , de Pep Albanell 1977 Galceran, l’heroi de la guerra negra , de Jaume Cabré 1978 El superfenomen , d’Oriol Vergés 1979 desert 1980 Papers robats que cremen , de Vicenç Villatoro 1981…

Casimiro fou un dels millors compositors lisboetes del segle XIX Estudià amb José Gomes Pinceti i José Marques -mestre de la capella reial- a la catedral de Lisboa Adoptà el nom de Casimiro Júnior per diferenciar-se del seu pare, copista de música El 1826 guanyà la plaça d’organista a la capella reial de Bemposta, però perdé la feina amb el canvi de monarquia del 1833 El 1860 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Lisboa Les seves primeres composicions daten del 1829, unes matines de santa Llúcia i una missa i un tedèum dedicats a Miquel I de Portugal Quan aquest fou deposat,…

Defensa S’inicià la temporada 1942-43 al Girona Futbol Club, passà pel Reus Deportiu 1944-45 i fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1946-48, amb el qual debutà a la primera divisió el 24 de novembre de 1946 i jugà 12 partits Després fitxà per la Unió Esportiva Lleida 1946-48, retornà a la màxima categoria en 10 partits més i finalment jugà al Sant Andreu 1953-54, a la tercera divisió

Desenvolupà gairebé tota la seva carrera al Futbol Club Barcelona i debutà al Comtal la temporada 1958-59 Fou cedit al Club Esportiu Júpiter 1960-61, el Racing de Santander 1962-63 i el Gimnàstic de Tarragona 1963-64 Jugà durant dotze temporades al primer equip del Barça 1964-76, fins a convertir-se en un dels jugadors que més vegades ha vestit la samarreta blaugrana, amb 527 partits Començà jugant com a extrem dret, però assolí el seu millor rendiment com a defensa lateral, sense deixar la seva vocació ofensiva Guanyà una Lliga 1974, dues Copes 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i arribà a…