Resultats de la cerca

A l’època de la dominació siríaca, quan Antíoc IV Epífanes suprimí la llibertat de culte, un membre d’aquesta família, Judes, un dels macabeus, fills de Mataties, inicià la revolta que culminà amb la independència jueva macabeu La dinastia asmonea Joan Hircà, Aristòbul I, Alexandre Janneu, Aristòbul II i Hircà II exercí alhora els poders civil i religiós fins que, a causa de la intervenció de Roma, l’últim dels seus representants fou substituït per Herodes, de família idumea 40 aC

El 1933 emigrà a Zuric, i més tard a Jerusalem La seva obra, en què ajunta la pròpia religiositat jueva i un amor a la cultura i a la terra alemanyes, aborda la realitat i els somnis i, entre altres, temes mítics i veterotestamentaris Styx 1902, Der siebente Tag ‘El setè dia’, 1905, Hebräische Balladen 1913, Mein blaues Klavier ‘El meu piano blau’, 1943 Considerada per BBenn com la més gran poetessa alemanya, escriví també alguns drames i diverses obres en prosa

Els problemes literaris i teològics són encara debatuts De tendència judeognòstica gnosticisme , presenten el Crist com l’eon diví, revelat prèviament a Adam i a Moisès Hom hi veu també influències arianes Contenen altres elements ascètics Pere, vegetarià estricte, degué utilitzar aigua sola a l’eucaristia Rebutja el celibat marca jueva L’escola de Tübingen hi donà molta importància i les considerà un testimoni del suposat conflicte entre els partidaris de Pere i els de Pau en l’Església primitiva

Emigrà als EUA, d’on es feu ciutadà el 1919 Inicià la seva carrera literària en la premsa jueva de Varsòvia quan era estudiant de llengua i literatura hebrees Novellista i dramaturg, les seves nombroses obres les més notables de les quals són El déu de la ira , la peça teatral que causà gran escàndol en els medis jueus i el feu famós, la novella Els fills d’Abraham, 1942, i la trilogia Les tres ciutats, 1938 han estat traduïdes a diverses llengües

Port situat a la costa de la mar Lígur, uns 15 km al S de la desembocadura de l’Arno, unit a Pisa pel canal Navicelli Important centre comercial i industrial, s’ha desenvolupat gràcies a la seva activitat portuària A l’edat moderna tingué una colònia jueva important Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, és una de les ciutats italianes que presenta un aspecte més modern Té refineria de petroli, construccions navals i indústries del cristall i de la ceràmica, entre altres

Les seves posicions nacionalistes i socialistes es radicalitzaren a partir dels pogroms del 1881 Per bé que la seva producció abraça tota mena de gèneres, destaquen sobretot les narracions, on descriu la vida dels guetos en un estil simbolista que palesa la influència del hassidisme Destaca també l’obra teatral La cadena d’or 1907, on exalta la continuïtat de la cultura jueva al llarg dels temps Preocupat per la formació del poble jueu, escriví la Biblioteca Jiddisch , recopilació d’articles sobre temes científics i humanístics

De família jueva, fou descobert per André Antoine, fundador del Théâtre Libre, el qual li estrenà Le marché 1900, Le retour 1902 i Le bercail 1904 El seu teatre, que aconseguí una gran anomenada amb La rafale 1905, Le voleur 1906, Samson 1907, etc, és naturalista, i resolt amb un gran domini de la tècnica, bé que l’estudi psicològic dels caràcters no hi fou aconseguit fins a Le secret 1913 Posteriorment estrenà amb un gran èxit Judith 1922, Elvire 1939, La soif 1950, etc

Església esmentada des del 1089 i reconstruïda als segles XVI-XVII, en què esdevingué una ermita El nom del lloc es d’interpretació incerta, per bé que sigui a vegades interpretat com a testimoniatge de l’existència d’una comunitat jueva Les formes antigues del topònim són aquestes Nutidaigas , 963 ludegas , 1011 ludigas , 1067 villa Judegas , 1070 villa Judaicas , 1085 Judeghes , 1154 Juseques , 1342 Com que el lloc és a la vora del riu Aglí, sembla que l’origen del nom podria també esser iuxta aquas = jusaigues

Format inicialment a la Scuola Comerciale Italiana d’Esmirna, posteriorment estudià al Conservatori de Milà amb C Gatti, G Zampieri, ME Bossi i C Andreoli Interessat en l’estudi de la música jueva, a partir del 1920 es dedicà a la cerca de materials per tota la Mediterrània Fou el fundador de l’Édition Orientale de Musique d’Alexandria, director de l’Alexandria Philarmonic Orchestra 1928-40 i, també, director musical de diferents sinagogues La seva obra sobresurt pel seu vincle amb la música sefardita

Preocupat per l’anacronisme i l’estretor de la cultura hebrea, s’imposà com a tasca principal la seva modernització En aquest sentit, es destaquen les seves traduccions de clàssics alemanys, francesos, anglesos i russos És autor, així mateix, de novelles on a través de la biografia de personatges concrets es reflecteixen els conflictes entre la tradició jueva i la societat gentil Jom ha - Kippurim , 1881 Les seves Cartes sobre literatura han estat d’una gran importància en la formació de la crítica hebrea actual