Resultats de la cerca
Es mostren 310 resultats
Antoni Olibà
Doctor en lleis.
Estudià dret a Tolosa i a Lleida i, després, retòrica a Salamanca Primer professor de dret romà a l’estudi general de Lleida, passà a Barcelona a exercir l’advocació fins el 1584 que fou elegit auditor de l’audiència reial i, poc després, advocat fiscal Obtingué el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona Escriví unes glosses In usaticum ''Alium namque ' i un tractat De Iure Fisci, libroX constitutionum Catalonicarum, commentarii , seguit d’una Brevis summa et explicatio iurium regalium, quae Rex Aragonum et comes Barcinonensis exercet cum debita moderatione in bonis et personis…
Josep Tolrà de Bordas
Historiografia
Historiador i assagista en llengua francesa.
De família de juristes, era fill de l’advocat Tomàs Tolrà i Perona, es doctorà en dret civil i, més tard, en dret canònic i teologia i s’ordenà de sacerdot Fou professor del seminari de Prada, on feu els primers estudis històrics Notice historique sur Notre-Dame de Font-romeu ,1855 Biographies roussillonnaises , 1865, abans de residir a Roma, on intensificà la recerca d’arxiu també és autor de Tableau des études historiques en France au XIXe siècle 1866 i Du mouvement historique en France en 1877 1878 Establert de nou al seu país, publicà més estudis Recueil de goigs ou…
,
Lo somni de Joan Joan
Literatura catalana
Obra de Joan Gassull escrita el 1496, publicada per primera vegada el 1497.
Constitueix una mena de continuació de Lo procés de les olives , de Joan Morena, en el qual ja havia intervingut L’autor hi simula un somni d’un tal Joan Joan en el qual aquest, dins la cambra d’una partera, segueix una conversa entre diverses dones aquestes continuen, en un moment donat, la discussió encetada en Lo procés de les olives sobre la capacitat amatòria dels homes vells, en la qual intervenen diversos personatges entre altres els poetes Joan Moreno, Jeroni d’Artés i Joan Sobrevero, la deessa Venus, la Raó, etc i que acaba amb el triomf absolut dels joves L’obra, que…
,
consell reial
Història
Des de la baixa edat mitjana, organisme consultiu d’un sobirà.
A la corona catalanoaragonesa derivà de la cúria règia o cort, de la qual s’independitzà a la fi del s XIII Per les ordinacions de Pere III, del 1344, fou constituït com a cos consultiu permanent format per diversos dignitaris i oficials de la cort reial sota la presidència del canceller Els membres permanents eren els nobles majordoms d’Aragó, del Principat i de València i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, i també el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris, a més dels membres de la família reial, nobles, eclesiàstics, juristes, etc…
Quartet de Diàleg Nacional de Tunísia
Política
Plataforma de diàleg formada per organitzacions tunisianes no vinculades al govern ni als partits polítics.
Té l’origen en la Primavera Àrab de Tunísia 2011, la primera de les revoltes populars contra règims autoritaris en diversos estats arabomusulmans En aquest país tingué com a resultat la fugida del president Ben ‘Alī i un replantejament dels fonaments de l’Estat en un context de forta inestabilitat, afavorida per una sèrie d’atemptats terroristes perpetrats per radicals islamistes, la guerra civil a la veïna Líbia i les fortes tensions entre les organitzacions i els partits islàmics i els de tendència laica El Quartet fou creat el 2013, en un moment en què la democratització del país estava…
Acord entre la UE i Turquia sobre el retorn de refugiats i emigrants
El primer ministre turc, Ahmet Davutoğlu, i el president del Consell Europeu, Donald Tusk, anuncien un acord entre la Unió Europea i Turquia pel qual es talla la principal ruta d’accés dels refugiats i immigrants de Síria, l’Iraq i altres estats de l’Orient Mitjà a través de la mar Egea, Grècia i els estats balcànics cap a Alemanya, Suècia i altres estats de la UE Sota els termes de l’acord, a partir del 4 d’abril, tots els que es trobin en territori grec seran retornats a Turquia Els immigrats i refugiats internats en camps turcs seran interrogats per personal de la UE i, si compleixen els…
alou
Dret
Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi.
Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’havien de…
hostal
Alimentació
Casa on donen menjar i allotjament per un preu.
Als Països Catalans, hom donà el nom d’hostal als establiments on hom acollia, mitjançant pagaments de mercè, els qui anaven de pas i llurs cavalleries, i també, als ss X i XI, el de parada Al s XIV encara eren una cosa molt simple una cuina-menjador, estable per a les cavalleries i dues grans sales per a dormitori, una per als homes i una altra per a les dones Segons les Constitucions de Catalunya i les interpretacions dels antics juristes, la norma general de tot hostaler era la d’admetre tothom qui pagués, mentre la seva conducta fos correcta però les prostitutes només hi podien estar…
Jaume Càncer
Portada de Variarum resolutionum iuris Caesarei... Cataloniae , de Jaume Càncer (Barcelona, 1608)
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista i advocat.
Descendia d’una família aragonesa d’origen noble, però no fou armat cavaller Estudià a les universitats de Salamanca i d’Osca, on es doctorà en dret civil i canònic S'establí a Barcelona, on exercí d’advocat dels tribunals durant més de quaranta anys El 1585 assistí a les Corts de Montsó Fou considerat, juntament amb Joan Pere Fontanella i amb Joan Pau Xammar, el millor jurista català del seu temps D’una extraordinària formació com a romanista, potser no ponderà prou bé la relació entre l’anomenat dret comú i els usatges i les constitucions de Catalunya Les seves obres sobre temes jurídics…
Bonanat Sapera
Història del dret
Jurista.
Llicenciat en decrets i resident a Barcelona, diverses vegades fou síndic de la ciutat Formà part dels parlaments de Catalunya en l’interregne del 1410 al 1412 i fou comissionat per a prendre mesures per a la defensa del Principat de Catalunya i pacificar les bandositats de València Intervingué en les sessions de Casp com a informador del parlament de Catalunya i assessor El 1413 fou nomenat pel nou rei al consell on es decidí la repressió armada contra el comte d’Urgell El 1416, en representació de la ciutat de Barcelona, actuà per exigir de Ferran I el pagament dels vectigals Fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina