Resultats de la cerca

Atesa la multiplicitat d’aquestes filosofies, el corrent kantià presenta diferències molt considerables Així, mentre l’idealisme Fichte, Schelling i Hegel desenvolupà sobretot el concepte de llibertat com a autoposició constituent del món, el positivisme Comte, Stuart Mill, etc en retingué gairebé exclusivament les tesis fenomenistes i agnòstiques Des de la segona meitat del s XIX fins al principi del XX s’anà obrint pas un moviment de “retorn a Kant”, el neokantisme, desitjós d’ésser fidel al mestre i de deixar d’"utilitzar-lo” La influència kantiana és determinant en Husserl i…

Bé que el coneixement ha estat objecte d’estudi filosòfic ja des de temps antic, aquest estudi restava sempre subordinat al que hom anomena qüestions ontològiques El problema del coneixement esdevé central en la reflexió filosòfica a partir de la modernitat amb el plantejament de les qüestions del mètode, però només a partir de Kant assoleix la gnoseologia —coneguda també amb els noms de crítica, teoria del coneixement i epistemologia — l’estatut de veritable disciplina filosòfica La gnoseologia és difícilment separable de l’ontologia i àdhuc de la lògica, bé que cadascuna d’…

La relació entre l’aparença i l’ésser veritable o essència d’una cosa ha estat considerada un dels punts principals de la teoria del coneixement i ha donat lloc a diverses respostes l’aparença oculta de l’ésser veritable de les coses Parmènides i Plató l’aparença és el punt de partida del coneixement de l’ésser veritable Aristòtil l’aparença és la cosa tal com és per a l’experiència humana, contraposada a la cosa tal com és en ella mateixa Kant l’aparença té una forma d’ésser diferent de la realitat, és a dir existeix, però no subsisteix Bradley fenomen

La seva obra, que inclou diversos gèneres, pretén formular un concepte de l’home i del món influït pels presocràtics, i també per Leibniz, Kant i Nietzsche, a través, sovint, de la mitologia de civilitzacions diverses De la seva obra destaquen les proses Landschaftsmärchen ‘Contes del paisatge’, 1901, Thebaïs/Hellas 1965, els reculls poètics Das Atom Zeitalter ‘L’edat de l’àtom’, 1960 i Wasser wird sich ballen ‘L’aigua s’amuntegarà’, 1963, diversos drames i els assaigs filosòfics Die Krisis der europäischen Kultur ‘La crisi de la cultura europea’, 1917 i Der Übergang von heute zu…

Professor a Jena, Basilea, Würzburg i, des del 1894, Leipzig A partir de Kant, elaborà una fenomenologia de la consciència i de la certesa lògica i àdhuc supralògica o lògica intuïtiva i una metafísica de la temporalitat i de l’individu obert als altres jo, al món i a la realització de quelcom anàleg a l’amor Obres Kants Erkenntnistheorie in ihren Grundprinzipien analysiert ‘La teoria del coneixement kantiana analitzada en el seu principi fonamental’, 1879, System der Ästhetic 3 volums, 1905-14, Gewissheit und Wahrheit ‘Certesa i veritat’, 1918, Phänomenologie und Metaphysic der…

Té la consciència, o el jo, com a punt de partença i punt focal Per això, sol comportar una forta càrrega epistemològica Kant, els postulats de la qual menen, invertits, a un plantejament metafísic idealisme alemany posterior quan passa de l’enunciat que “només si l’ésser és donat a la consciència és possible el coneixement” a l’asserció que “l’ésser és determinació de la consciència” El terme “idealisme” començà d’ésser emprat a la darreria del s XVII per a designar tant les doctrines de Descartes i Locke, per exemple, que donaven un estatut subjectiu a les idees i instauraren,…

Capdavanter de l' escola de Baden , s’oposà al naturalisme de l’escola de Marburg, destacant el valor de les ciències històriques i pretenent de completar Kant amb l’elaboració d’una crítica del camp de la “cultura humana objectiva”, del qual fa veure tant el caràcter rigorós com el paper de fonamentació de la concepció general del món Recull elements de la concepció històrica de Hegel, i també de la teoria dels valors de Lotze, els quals tenen una validesa universal, que es va plasmant al llarg de la història A més d’obres sobre la història de la filosofia, és autor de Präludien…

Estudià filosofia i teologia a la Universitat d’Innsbruck, ingressà a la Companyia de Jesús i en fou expulsat en publicar L’antievangeli 1971 Des dels anys vuitanta traduí, sobretot del grec clàssic i de l’alemany, nombrosos clàssics de la filosofia i obres de literatura infantil i juvenil Cal esmentar El banquet Fedre de Plató, i Psicologia i Retòrica Poètica d’Aristòtil, Fonamentació de la metafísica dels costums de Kant, Fenomenologia de l’esperit de Hegel i La interpretació dels somnis de Freud És autor també dels assaigs El fonament irreligiós de l'església 1969, El sentit evangèlic del…

El terme fou introduït en el llenguatge filosòfic per Kant Juntament amb aquesta denominació, d’ús preferent en els manuals neoscolàstics antigament hom en deia logica maior , hom utilitza indistintament els termes de gnoseologia , epistemologia, teoria del coneixement i, àdhuc, criteriologia La consideració del coneixement com a problema filosòfic central és relativament recent Locke, Leibniz, Berkeley, Hume, etc, bé que hom pot trobar reflexions epistemològiques disperses en filòsofs de l’antiguitat i de l’edat mitjana A partir del sistema kantià restaren assentats els…