Resultats de la cerca

La coalició, que fou abandonada per EHAS abans dels comicis i pel MC després, aconseguí de situar dos dels seus líders més destacats FLetamendia i Juan MBandrés al Congrés i al Senat, respectivament, i evolucionà posteriorment cap a tesis més properes a l’eurocomunisme Malgrat que mai no acceptà la violència en la seva pràctica política, rebé en diverses ocasions el suport de l’organització ETA-PM i el 1982 dugué a terme negociacions amb el ministeri de l’interior de l’Estat espanyol per tal de resoldre la situació jurídica de certs militants d’aquesta organització De resultes de la fusió amb…

El 14 d’octubre es van celebrar eleccions legislatives El resultat va ser una ajustadíssima majoria per als partits que ja ocupaven el poder des dels anteriors comicis Així, el Partit Democràtic 12 escons, el Partit Obrer Socialista Luxemburguès 10 i els Verds 9 van formar de nou govern, liderat pel demòcrata Xavier Bettel A l’oposició, van quedar el Partit Popular Cristià Social 21, el Partit Reformista d’Alternativa Democràtica 4, el Partit Pirata 2 i L’Esquerra 2 Bettel va revalidar el càrrec de primer ministre, el 5 de desembre Les prioritats del nou govern són…

En les eleccions generals, celebrades el 25 de febrer, l’opositor Partit Laborista de Jamaica JLP, liderat per Andrew Holness, va guanyar, ja que va obtenir 33 escons dels 63 en litigi, mentre que el governant Partit Nacional del Poble PNP, dirigit per la primera ministra sortint, Portia Simpson-Miller, en va aconseguir 30 Entre els reptes més importants als quals haurà de fer front el nou primer ministre hi ha la recuperació d’una economia força estancada en la producció interna, molt dependent del turisme i de l’enviament de remeses dels emigrants jamaicans a l’exterior…

En les eleccions del 1946 obtingué el 35,2% dels vots, es pronuncià per la república i formà un govern de coalició que incloïa també els comunistes Amb el triomf i la majoria absoluta, el 1948, governà, sota la presidència, primer, d' Alcide De Gasperi i, després, d’altres democratacristians, fins el 1962 amb diferents coalicions, i dugué a terme una important reforma agrària que posà fi al latifundisme Sota la inspiració d' Amintore Fanfani inicià llavors l' apertura a sinistra , amb un govern de centreesquerra en coalició amb els socialistes, que durà fins a la crisi econòmica dels anys…

Defensava el sistema republicà i l’autonomia respecte de la direcció central del partit A Catalunya mai no assolí gaire importància, però tingué diversos centres a Barcelona i en altres poblacions Era liderat per Faustí Ballvé president, Eusebi Isern i Dalmau vicepresident, J Gili Ferran i Eduard Albors En les eleccions al Parlament de Catalunya 1932 es presentà dins la coalició Concentració Catalanista Republicana, amb Acció Catalana Republicana i el Partido Republicano Radical Socialista de Marcellí Domingo Al febrer de 1933 esdevingué Acció Republicana a Catalunya En les…

Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins…

Fou creada oficialment l’any 1940, i tingué en la Delegació Esportiva del Reial Automòbil Club de Catalunya el seu antecedent més recent, amb qui compartí seu fins l’any 1981 Presidents de la Federació Catalana d’Automobilisme De fet, encara més enrere, la primera prova automobilística de l’Estat, la Copa Catalunya, fou organitzada l’any 1908 per l’Automòbil Club de Barcelona, que dos anys més tard es convertí ja en el RACC L’objecte social de la federació és la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica de l’esport de l’automobilisme dins l’àmbit autonòmic de Catalunya Compta amb…

Llicenciat en geografia i història especialitat d’història medieval per la Universitat de Barcelona, ha cursat també estudis de museologia i conservació i de gestió del patrimoni cultural a la Universitat de Mont-real Canadà Des del 1988 és membre del cos de conservadors de museus de la Generalitat de Catalunya Ha estat director del Musèu Dera Val d’Aran  1986-90, cap de l’Àrea de Gestió Museogràfica del Museu d’Història de Catalunya  Museu d’Història de Catalunya 1996-2008 i, posteriorment, responsable del projecte del Museu Nacional d’Història, Arqueologia i Etnologia de Catalunya Des del…

Comptà amb el suport d’un sector de la burgesia financera valenciana, i tingué com a òrgan La Correspondencia de Valencia Les seves bases ideològiques foren expressades en la Declaració valencianista 1918, subscrita per la Unió i per la Joventut Valencianista i obra d’IVillalonga, dirigent del partit Tot i acceptar la unitat nacional dels Països Catalans, s’hi propugnava un estat valencià, capaç de mancomunar-se amb d’altres d’una reivindicada federació espanyola o ibèrica Participà, sense èxit, en eleccions a diputats i municipals, i aconseguí una certa extensió arreu del País…

En l’àmbit polític, es va produir un canvi de cicle arran del resultat de les eleccions legislatives, que van posar fi al Govern de Patrick Manning, en el poder durant una dècada continuada Una coalició de partits opositors liderada per Kamla Persad-Bissessar, anomenada People’s Partnership Coalition PPC, va obtenir 29 dels 41 escons del Parlament, mentre que el People’s National Movement PNM, liderat per l’anterior primer ministre Manning, només en va aconseguir 12 Després d’aquesta desfeta Manning es va retirar de la política i Persad-Bissessar es va convertir en la primera…