Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1986 i màster en dret comparat, cursà també el programa de lideratge per a la gestió pública per l’IESE Ha estat professor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona 1990 i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona El 1980 fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya Assessor jurídic de Convergència i Unió  al Congrés dels Diputats des del 1986, obtingué l’escó en aquesta cambra el 1999, que ha revalidat posteriorment En 2000-08 hi fou portaveu adjunt de la federació Membre del Consell Nacional de Convergència…

A Pequín té lloc, entre els dies 18 i 24 d’octubre, el dinovè Congrés del Partit Comunista Xinès, un esdeveniment celebrat cada cinc anys, en el qual es defineixen les grans directrius polítiques i econòmiques del país i es nomenen els càrrecs del Comitè Permanent, l’òrgan que acumula el màxim poder de l’Estat El president de l’Estat i secretari general del partit, Xi Jinping, protagonitza el congrés i consolida el seu lideratge, alhora que crida la Xina a reforçar el seu pes en l’escena internacional i, molt especialment, en la seva dimensió regional, per a la qual reclama el…

Fundat arran de la revolució del 1890 com a escissió de la Unión Cívica de Bartolomé Mitre, tornà a insurgir-se el 1905, sense èxit Practicà l’abstencionisme fins el 1912, quan entrà en vigor una nova llei electoral amb la qual es reduí el frau Des d’aleshores augmentà la representació en les diverses consultes, fins que, sota el lideratge d’Hipólito Yrigoyen, assolí la presidència el 1916 i dominà la política argentina anterior al peronisme, amb Yrigoyen 1916-22 i 1928-30 i Marcelo Torcuato de Alvear 1922-28 com a presidents En 1956-71 el partit s’escindí en la UCR del Pueblo i…

Estudià història a Oxford, on es doctorà sota la direcció d’Arnaldo Momigliano Ha estat docent a les universitats d’Oxford, Londres, Berkeley i Princeton Nova Jersey, on ocupa una càtedra d’història Ha dedicat la seva vida acadèmica a l’estudi de l’antiguitat tardana, de la qual ofereix una visió renovadora, posant de manifest el valor de les transformacions que s’hi esdevingueren, en contraposició a la visió de decadència que en prevalia des del s XVIII És autor de nombrosos articles i monografies sobre diversos aspectes d’aquest període, especialment, sobre el culte als sants i el paper…

D’origen humil, deixà inacabats els estudis Exercí com a periodista Militant del Front Revolucionari per a l’Alliberament de Timor Oriental FRETILIN, el 1978 n'assumí el lideratge de la branca armada, i el 1988, la presidència del Consell Nacional de Resistència Maubere nom amb què es designen a si mateixos els timoresos Condemnat el 1992 a cadena perpètua, després del triomf independentista en el referèndum d’autodeterminació de Timor Est 1999 fou posat en llibertat Esdevingué president del nou estat després d’aconseguir el 82% dels vots en les eleccions a la presidència de l’…

Nascut a Anglaterra, retornà amb els seu pares al país d'origen, Austràlia, quan era un infant Es graduà en economia a la Universitat de Sydney i més tard estudià filosofia a Oxford Després d’una temporada com a seminarista catòlic, exercí el periodisme El 1994 fou elegit diputat al Parlament australià pel Partit Liberal Ocupà les carteres de treball 1998-2001 i de sanitat 2003-07 amb John Howard  com a primer ministre, i el 2009 aconseguí el lideratge dels liberals i esdevingué cap de l’oposició al Parlament Tot i perdre les eleccions del 2010 davant els laboristes, al setembre…

S'afilià al Partit Comunista Italià PCI i a la Federació de la Joventut Comunista el 1953 i exercí càrrecs de responsabilitat en diverses seccions regionals del partit Traslladat a Roma 1976, fou nomenat secretari general del partit el 1988, i reelegit per al càrrec el març del 1990 En el darrer congrés del partit que tingué lloc a Rímini a començament de febrer del 1991, s’adoptà la resolució de denominar en endavant el Partit Comunista “Partito Democratico della Sinistra” Partit Democràtic de l’Esquerra o PDS, del qual Occhetto continuaria tenint el lideratge El canvi de…

Després de l’assassinat del seu marit Salomon Bandaranaike 1959, assumí el lideratge polític del Partit de la Llibertat i assolí una gran victòria en les eleccions del 1960, cosa que li convertí en la primera cap de govern del món Reforçà el socialisme i el no-alineament iniciat pel seu espòs, cosa que determinà l’abandonament del Commonwealth i la fugida de les multinacionals del Sri Lanka Després d’un període a l’oposició 1965-70, tornà al poder, sufocà violentament dues insurreccions populars 1971 i 1974 i fou derrotada pel conservador Partit d’Unió Nacional el 1977 El nou…

Procedeix, per part materna, d’una família del Verger Marina Alta emigrada a Algèria i posteriorment repatriada a França Diplomat en ciències polítiques 1997 i doctorat en dret públic 2002 per la Universitat de Tolosa, en 1998-2005 hi exercí la docència Membre actiu del Front National  a partir del 2018 Rassemblement National des del 1990, fou successivament per aquest partit conseller regional dels Pirineus Orientals 1998-2010 i del Llenguadoc-Rosselló 2010-15, diputat al Parlament Europeu 2014-17 i a l’Assemblea Nacional des del 2017 El 2005 en fou nomenat secretari general i el 2011…

Integrat pel Partito Democratico della Sinistra PDS, com a soci principal, juntament amb Cristiano Sociali, Riformatori per l’Europa, Comunisti Unitari i Laburisti, Massimo D'Alema , cap de govern entre el 1998 i el 2000, en fou el primer secretari En les eleccions legislatives del maig del 2001, el partit, amb Piero Fassino com a secretari general s’integrà en la coalició de centreesquerra L' Ulivo , liderada per l’exalcalde de Roma i membre del DS Francesco Rutelli, però foren derrotats per la coalició conservadora de Silvio BerlusconiEn les eleccions al Parlament Europeu del juny del 2004…