Resultats de la cerca

Per 25 vots a favor i 20 en contra, el Consell Regional de Sardenya aprova una llei per a dotar de protecció les llengües de l'illa el sard, l' alguerès , el dialecte del cors del Nord i el lígur de Carloforte

L’Europa dels anys 1930 és una Europa trasbalsada per conflictes de tota mena, resultat dels múltiples problemes generats per la Primera Guerra Mundial que encara no s’havien resolt Mentre s’aguditzava la lluita obrera a l’entorn del salari i les condicions de treball, els estats configurats pel model de Westfàlia seguien preocupats per la seva força bèllica, i els processos d’urbanització i d’alfabetització, realitzats només en llengües estatalitzades, provocaven angoixa en sectors molt amplis de la població En aquest clima, i tot assajant de comprendre la situació, es…

En una reunió del Comitè de Ministres de la UE a Budapest, el ministre delegat per a Afers Europeus del Govern francès, Pierre Moscovici, signa la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries França s’incorpora, doncs, al conjunt d’estats que reconeixen com a patrimoni cultural les diverses llengües que es parlen al seu territori Moscovici, però, només subscriu 39 dels prop de 70 articles de la Carta, ja que entén que la resta contradiu la Constitució francesa A més, la decisió encara ha de ser ratificada per l’Assemblea Nacional de França

Ramon Llull funda el collegi de Miramar per a l’estudi de les llengües orientals

La comissió d’afers estrangers del Congrés dels Diputats aprova per unanimitat el projecte de llei de ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries La Carta obliga a defensar totes les llengües que es parlen a l’Estat, tant les que són oficials a les diferents comunitats autònomes com les d’àmbit més reduït, com ara l’aranès

Els instituts que promouen les quatre llengües oficials de l’Estat espanyol a l’estranger Consello da Cultura Galega, Etxepare Euskal Institutua, Institut Ramon Llull, Instituto Cervantes signen un acord de collaboració Fins ara, els quatre instituts actuaven cadascun pel seu compte L’acord té una vigència de quatre anys prorrogables

S'assigna com a tasques principals la creació i el manteniment a tots els països d’un moviment d’opinió a favor de les llengües i cultures amenaçades i desenvolupa una acció en aquest sentit prop dels governs i dels organismes internacionals Iniciada als països escandinaus, al seu primer congrés 1964 fou elegit secretari general el principal inspirador, P Naërt, al qual succeí de fet el piemontès G Burat N'han estat presidents S Espriu, J Triadú i Jordi Costa, i secretari territorial a l’Estat espanyol Heribert Barrera, succeït per J Pou Celebrà un congrés a Barcelona pel juliol…