Resultats de la cerca
Es mostren 361 resultats
Joan Gibert i Queraltó
Medicina
Metge.
Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar Catedràtic de patologia mèdica a Barcelona des del 1944, dirigí l’Escola de Càrdio-angiologia de la Universitat de Barcelona 1952 El 1955 fundà els Archivos Españoles de Medicina Interna i des del 1959 dirigí la Colección Española de Monografías Médicas Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1958-66
Ermenegild Puig i Sais
Metge.
Es llicencià a Barcelona el 1886 Des del 1900 pertangué a l’Hospital del Sagrat Cor, on realitzà tota la labor científica, especialment sobre malalties infeccioses Arribà a ésser director de la Policlínica i cap dels serveis de medicina general Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques 1914-16 i del Vuitè Congrés de Metges de Llengua Catalana 1834 Fou el primer president del Sindicat de Metges de Catalunya 1920
Gonçal Lloveras i Vallès
Literatura catalana
Assagista i metge.
Professor a la Universitat Autònoma i president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, fou fundador i jurat del premi la Lletra d’Or Conferenciant i divulgador, per ràdio i per premsa, de temes mèdics i literaris, s’especialitzà en endocrinologia i diabetis Publicà Mals pensaments a favor de l’home 1962 i la biografia Agustí Pedro Pons 1964 L’any 1994 li fou concedida la Creu de Sant Jordi
Carles de Gimbernat
Biologia
Medicina
Metge i naturalista, fill del cirurgià Antoni de Gimbernat.
Viatjà per Europa i traduí algunes obres mèdiques El 1808 publicà Manual del soldado español en Alemania, amb notícies d’aquell país S'estigué principalment a Itàlia, on estudià les aigües medicinals i es dedicà també a la geologia alpina, temes sobre els quals publicà treballs Es preocupà també per les malalties contagioses Fou vicedirector del Gabinete de Historia Natural de Madrid Llegà a Barcelona una collecció de minerals per a la creació d’un museu geològic
Bartomeu Mestre i Mestre
Psiquiatria
Literatura catalana
Metge psiquiatre i escriptor.
Director de l’hospital psiquiàtric de les Balears i de l’Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma Collaborador de revistes mèdiques, estudià, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull Ha publicat llibres de versos, Parla Ofèlia , Tenc la boca eixuta de cridar-te , Sempre amb la mateixa àncora 1980 i Sonets amb gust de menta 1987, i obres de divulgació científica Fou guardonat amb la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell Insular de Mallorca
Antoni Raventós i Aviñó
Cirurgià.
Estudià medicina a Barcelona i es doctorà el 1892 Amplià estudis amb Salvador Cardenal i treballà amb Pi i Sunyer en el terreny experimental Al costat d’Àlvar Esquerdo, es distingí aviat per l’acurada tècnica operatòria preconitzà les incisions àmplies, la supressió del drenatge en les lesions asèptiques i la raquianestèsia Exercí el seu mestratge a l’Hospital de la Santa Creu Collaborà en els Annals de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya
Josep Maria Simon i Castellví
Cristianisme
Oftalmologia
Oftalmòleg, representant internacional de metges catòlics.
De pares catalans, aviat es traslladà a Catalunya Es llicencià com a metge i cirurgià a la Universitat de Barcelona És president de la Federació Internacional d’Associacions Mèdiques Catòliques, amb seu a la Ciutat del Vaticà, i presidí l’Associació de Metges Cristians de Catalunya entre els anys 1993 i 2005 Té més de tres-cents escrits publicats, entre els quals destaquen Los ojos del ciudadano 2000 i Llibre carta als metges catòlics de tot el món 2006
Manuel Segalà i Estalella
Metge.
Estudià a Barcelona, i es doctorà el 1892 Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i secretari general de l’Acadèmia d’Higiene de Barcelona Fou collaborador de La Renaixença i d’un gran nombre de revistes mèdiques, i publicà obres com Ránula sublingual, hidrotomía y extirpación 1894, tesi doctoral, Notes sobre l’anestèsia 1898, Lactancia mercenaria en Barcelona 1898, Tuberculosis inflamatoria aguda de Poncet 1901, etc Era germà de Lluís Segalà i Estalella
Jaume Raventós i Pijoan
Metge.
Llicenciat el 1929, s’integrà a l’Institut de Fisiologia de Pi i Sunyer El 1933 fou nomenat professor adjunt de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1935 anà a la Gran Bretanya i es dedicà a la recerca farmacològica, primer a la Universitat d’Edimburg i després a Manchester en divisions industrials La descoberta de l’anestèsic fluotà li ha donat prestigi internacional Fou membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
Francesc Ferrer i Solervicens
Metge.
Llicenciat el 1907 a Barcelona, s’hi doctorà el 1908 Professor auxiliar d’histologia i de patologia mèdica a Saragossa 1914 i a Barcelona 1915, adscrit a la càtedra de Martí Vallejo Catedràtic des del 1926, influí sobre diverses generacions de metges Donà una gran importància a l’exploració clínica confirmada per l’anàlisi anatomicopatològica Collaborà en un gran nombre de revistes mèdiques, especialment sobre pneumologia i hepatologia Fou ponent del Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana, el 1932, a Mallorca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina