Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
comtat de la Granja
Història
Títol concedit el 1628 a Francesc de Rocamora i Maça, senyor de la Granja de Rocamora (Baix Segura).
Passà als Dávalos, als Pardo i als Agrela La senyoria de la Granja de Rocamora fou adquirida el 1462 per Jaume de Rocamora, senyor de Benferri
piló
Construcció i obres públiques
Element constructiu vertical, cilíndric o prismàtic, esvelt, de fusta, de formigó, de ferro, etc, introduït o preformat en el sòl, que transmet una càrrega a les terres inferiors o circumdants, o comprimeix i augmenta la capacitat de resistència de les terres subjacents.
Els pilons són elements de fonament la longitud dels quals és molt superior a les dimensions transversals de la secció Els pilons es poden clavar en el terreny o bé construir en una excavació prèvia Els fonaments a base de pilons s’utilitzen quan el terreny ferm es troba fora de l’abast de sabates i pous, quan es vol limitar la magnitud dels assentaments de l’edifici o quan les càrregues transmeses per l’estructura són molt grans i concentrades, com és el cas de les torres En general els pilons es disposen formant grups Els caps d’un grup de pilons s’uneixen rígidament per mitjà d’un encep,…
Monòver
L’ermita de Santa Bàrbara (Monòver)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, situat als corredors longitudinals del sistema prebètic—subbètic valencià.
Presenta depressions gairebé endorreiques, com el Fondó i el Manyar, i extensos glacis cenyits per serretes calcàries i molàsiques miocèniques Beties, 639 m alt la Umbría, 847 m Don Pedro, 869 m, eocèniques la Safra, 849 m i més complexes, com la del Reclot 1 058 m, a l’extrem SW del terme El Triàsic diapíric aflora en molts indrets Alquebla, Algepsar El barranc del Derramador i el de Xinorla conflueixen al S del nucli urbà per a continuar vers el Vinalopó a l’extrem oriental del terme El ventall de rambles és molt extens, però poc funcional Les depressions amb un bon gruix de sòls…
Revista de Valencia
Historiografia catalana
Publicació mensual en castellà apareguda a València entre el novembre del 1880 i el desembre del 1883, per iniciativa de Manuel Atard, Pasqual Dasí i Puigmoltó (vescomte de Bétera), Teodor Llorente i Olivares (que n’era director) i Josep Maria Torres i Belda; algunes col·laboracions literàries eren en català.
Constituí una de les primeres revistes erudites valencianes de la Restauració, al costat de l’ Almanaque Las Provincias A més del remarcable treball sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres, predominaren els estudis històrics sobre l’època foral i, especialment, sobre l’Edat Mitjana, sobretot de caràcter erudit i institucional, en consonància amb la tradició conservadora de la Renaixença Entre els estudis de temàtica genealògica i heràldica destaquen el del vescomte de Bétera sobre Pero Maça de Liçana 1882, el de Vicent Salvador i Montserrat marquès de Cruïlles sobre els…
estampació
Indústria tèxtil
Acció d’aplicar a un teixit blanc o tenyit llis unes pastes colorants, anomenades colors, formant un dibuix; seguidament cal assecar-les i fixar els colorants quasi sempre per vaporatge, i rentar el teixit per eliminar-ne l’espessiment i els subproductes.
Des del punt de vista genèric hom distingeix tres procediments estampació directa del color sobre un fons blanc o tenyit d’un color molt més pàllid que no el que hom estampa o que no l’alteri substancialment per exemple, vermell o negre sobre rosa o groc estampació per corrosió o estampació per remenjant sobre un fons tenyit de color intens per exemple, blanc sobre un fons negre En aquest cas el color de fons ha d’ésser corrosible per una substància que no ataqui la fibra Per exemple, molts colorants directes per a cotó són corrosibles per substàncies reductores, com l’hidrosulfit sòdic en…
gong
Música
Instrument idiòfon de percussió directa consistent en un gran disc de bronze que hom percudeix amb una maça recoberta de feltre o de roba.
Produeix un so d’altura indeterminada, d’una gran potència i de vibracions prolongades És d’origen oriental i té una gran importància en la música del sud-est asiàtic
hidrofílids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters integrada per escarabats de colors foscs, sis segments abdominals, antenes acabades en maça i cos deprimit.
Inclou nombrosíssimes espècies de grandàries diverses, d’hàbitat aquàtic i d’alimentació fitòfaga o carnívora, segons les espècies Hydrophilus, Hydrobius i Cercyon són comunes als Països Catalans
simandre
Música
Instrument consistent en una fusta llarga, penjada a la paret o portàtil, que hom colpeja amb una maça, utilitzada com a campana en els monestirs bizantins.
ducat de Mandas
Història
Títol concedit a Sardenya (el primer ducat d’aquest regne), el 1614, sobre el lloc de Mandas (Campidano), a Pere Maça de Liçana-Carròs d’Arborea.
Més tard fou denominat ducat de Mandas i Vilanova Passà als Hurtado de Mendoza, als Zúñiga, als Pimentel, als Téllez-Girón, als Brunetti i als Fernández de Henestrosa
Els escafòpodes
Exemplar viu de Dentalium vulgare , del qual veiem el peu sobresortint de la conquilla per l’obertura anterior per l’obertura posterior es fa l’entrada i sortida d’aigua a la cavitat pallial Els escafòpodes viuen enterrats al fang o a la sorra Lluís Dantart Els escafòpodes viuen enterrats cap per avall en els sorrals més o menys fangosos de totes les mars, des de pocs metres de profunditat fins a les fosses abissals Llur cos és molt allargat i els sistemes orgànics segueixen una disposició linear al llarg de l’eix principal El mantell forma un cilindre que engloba quasi tot el cos La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina