Resultats de la cerca

Hi ha dos tipus principals de shurikens els bo-shurikens i l' estrella ninja o hira-shurikens Els shurikens s’utilitzen en el shurikenjutsu És una denominació procedent del japonès

Hi ha deu graus dins la categoria, a la qual hom arriba després d’haver superat els kyus kyu anteriors Els practicants classificats entre primer i cinquè dan porten cinturó negre entre sisè i vuitè, cinturó blanc i vermell o, també, negre Les categories de novè i desè dan , pràcticament inexistents, tenen assignat el cinturó vermell o, també, negre

Més que una forma de combat és una forma d’autodefensa sense provocar la lesió del contrari

És una disciplina de combat del grup dels jujutsu, mètodes utilitzats pels samurais Les escoles antigues que utilitzaren aquesta denominació, que significa l’art ‘jutsu’ del cos ‘tai’, foren Asayama Ichiden ryu, Kaishin ryu, Nagao ryu, Yano ryu, Takagi ryu i Shinden Fudo ryu, entre d’altres Les escoles tradicionals, on tenen rellevància les tècniques utilitzades, són tant de defensa com d’atac, sense armes o amb armes de petites dimensions El 1951 el mestre Mochizuki Minoru fou enviat a Europa per divulgar diferents arts marcials japoneses Entre els seus alumnes cal destacar Jim…

En el període de la dinastia Jin 265-439 el wushu fou molt influenciat pel taoisme i el budisme, i el metge i filòsof taoista Ge Hong 284-364 féu una síntesi entre el wushu i el txikung Es poden establir dos grans grups les tècniques sense armes mans buides o emprant armes en el primer grup, hi ha els distints estils de boxa, de moviments lents i suaus, com el taitxitxuan, la tècnica del nanquan del sud de la Xina, on predominen els moviments de braços, o l’estil de shalinquan, del nord de la Xina, de moviments precisos, ràpids i potents En el segon grup, les armes són l’espasa, la llança i…

Fou creat als anys seixanta del segle XX per Kenji Kurosaki com a variant de la boxa tailandesa tradicional Barrejà tècniques pugilístiques amb altres de provinents d’arts marcials com el karate, d’aquí el seu nom kick ‘donar puntades’ i boxing ‘boxejar’ Els seus practicants competeixen com a amateurs o com a professionals Hi ha sis disciplines de competició dividides en categories de pes oriental, americana, light-contact, semi-contact, defensa personal i grappling Diverses federacions i associacions en regulen la pràctica i organitzen les diferents competicions Els combats…

Els seus orígens se situen a les illes Ryukyu Japó durant el segle XIX Es desenvolupà a partir del kenpo i les arts marcials xineses A la dècada dels anys vint del segle XX s’introduí la seva pràctica al Japó de la mà de les exhibicions realitzades pel mestre Gichin Funakoshi, considerat el pare del karate modern El 1961 es fundà la Federació Mundial de Karate WKF, que organitzà el primer Campionat Mundial el 1970 a Tòquio El 1963 es creà la Federació Europea de Karate EKF El 2000 el karate esdevingué modalitat olímpica coincidint amb la disputa dels Jocs de Sydney El nivell de…

Després d’haver superat els cinc kyu hom arriba a la categoria dan

Les seves installacions disposen d’una sala coberta de combat i d’una sala d’aparells per a activitats cardiovasculars, musculació i tonificació