Resultats de la cerca
Es mostren 2474 resultats
Marina García Urzainqui
Natació
Nedadora.
Pertanyent al Club Esportiu Mediterrani, és especialista en braça Ha estat dues vegades campiona de Catalunya absoluta dels 100 m braça 2010, 2011 i nou cops d’Espanya, entre campionats oberts, d’hivern i d’estiu, d’aquesta mateixa prova i dels 200 m braça entre el 2009 i el 2011 També és recordista catalana i estatal en piscina de 50 m dos cops en cadascuna de les distàncies de 100 m i 200 m braça, marques aconseguides el 2009 Ha participat en els Campionats d’Europa en piscina curta i en piscina olímpica 2010, en la Copa del Món 2010 i en els Campionats del Món en piscina de 50 m 2011 i 25…
Marina Garcia Sánchez
Atletisme
Atleta.
Formada al Club Atlètic Pitiús, destacà en proves de velocitat i salts horitzontals Assolí diversos títols en els Campionats d’Espanya de totes les categories de formació Fou becada al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i es preparà a les ordres d’Antoni Corgos Al seu palmarès destaquen dos títols de campiona de Catalunya absoluts de triple salt 2005, 2006 Fou internacional amb la selecció catalana absoluta i amb l’estatal sub-23 Acabada la seva etapa al Pitiús, competí amb l’Integra2-l’Hospitalet 2003-05 i el FC Barcelona 2005-06 Després de cinc anys allunyada de les pistes, retornà la…
Marina Cañestro Pallàs
Natació
Nedadora.
Membre de la Unió Esportiva d’Horta i del Club Natació Catalunya, fou campiona de Catalunya de 50 m braça 1994, 1995 i de 100 m braça 1994 També es proclamà campiona d’Espanya d’estiu de 50 m braça 1993, 1994 i d’hivern de 50 m braça 1994 i 100 m braça 1993
El Cafè de la Marina
Cinematografia
Pel·lícula del 1933-1934; ficció de 85 min., dirigida per Domènec Pruna i Ozerans.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Orphea Film Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1933 de Josep Maria de Sagarra GUIÓ DPruna FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pere Pruna MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Els mestres Llorenç Torres i Nin Demon i Joan Gaig i Andreu INTERPRETACIÓ Pere Ventaiols Claudi, en la versió catalana, Rafael Rivelles Claudio, en la versió espanyola, Gilberta Rougé Caterina, Rafael Moragas Moraguetes el mariner borratxo, Sebastià Gasch un borratxo, Paquita Torres, Genoveva Ginestà, Ramon Tor El Libori, Teodor Busquets, Verdugo Enric, Manuel…
Marina Rossell i Figueras

Marina Rossell i Figueras
© Vip Music S.L. / Marina Rossell
Música
Autora i intèrpret de cançons.
A setze anys es traslladà a Barcelona, on, el 1974, entrà en contacte amb gent de la Nova Cançó i inicià la seva carrera professional Es donà a conèixer ràpidament gràcies a la qualitat de la seva veu, amb un repertori heterogeni, marcat per un to feminista i pel compromís polític Collaborà en un espectacle musical i en el disc collectiu Llegendes de Catalunya 1975 El 1976 enregistrà el seu primer disc, Si volíeu escoltar , que aplega cançons populars amb textos actualitzats per M Aurèlia Campmany i Joan Ollé El seguiren Penyora 1978, que incloïa La gavina , el seu principal èxit, i Bruixes…
,
Relleu de la Marina
Relleu de la Marina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a les muntanyes prebètiques orientals.
L’extens terme és molt accidentat Cabeçó de l’Or 1 109 m alt, al SW la serra de la Grana 1 092 m, a l’W la serra de l’Aguilar 908 m, al N els tossals de Carcondo 530 m, de Mecaroves 559 m, al S l’aspre Racó de Cortès 627 m, al SE Les tres primeres serres tanquen la conca del riu de Relleu , que neix als vessants orientals de la serra dels Plans, travessa el terme de la Torre de les Maçanes Alacantí i el de Relleu en direcció NW-SE i conflueix al riu de Sella dins el d’Orxeta a la seva confluència amb el barranc de Marrulles que neix al Cabeçó fou bastit el 1776 el pantà de Relleu , ampliat el…
Marina Geli i Fàbrega

Marina Geli i Fàbrega
© Arxiu M. Geli
Política
Metgessa i política.
Llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en medicina interna, després de treballar com a metgessa adjunta a l’Hospital Josep Trueta de Girona 1981-89, s’especialitzà en malalties infeccioses, en la sida, en la prevenció comunitària i en la disminució psíquica Fou també responsable mèdica del Centre Joan Riu-Consorci Sant Gregori 1981-90, de l’Associació Pro Persones amb Disminució 1990-95 i de l’Associació Comunitària Antisida de Girona 1991-95 És membre del Collegi Oficial de Metges de Girona COMG i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques Entrà en política l’any 1984…
Marina Subirats i Martori

Marina Subirats i Martori
© Universidad Internacional Menéndez Pelayo
Sociologia
Sociòloga.
Llicenciada 1965 i doctorada en filosofia 1974 per la Universitat de Barcelona, estudià a París amb Alain Touraine 1967-79 Fou professora de sociologia a la Universitat de Barcelona 1970-73 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, on fou també catedràtica 1992-2006 i catedràtica emèrita des del 2006 Especialitzada en els camps de la sociologia de l’educació i la sociologia de la dona, destaca l’Enquesta Metropolitana realitzada a través de l’Institut d’Estudis Metropolitans 1984-85, 1990, 1885, 2000 En l’àmbit de la gestió pública, fou directora de l’Institut de la Dona del Ministeri d’…
Segundo Matilla y Marina

Segundo Matilla y Marina, Autoretrat (1907)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Establert d’infant a Barcelona, es formà a Llotja i s’integrà de ple a l’ambient artístic català participà a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona i pintà a Camprodon, Cadaqués, el Port de la Selva i altres llocs de Catalunya Pintor i dibuixant fecundíssim, s’especialitzà en marines i paisatges —que hom ha comparat sempre amb els de Meifrèn—, fets amb habilitat i rapidesa Deixà també nombrosos autoretrats i retrats
Sa Marina de Llucmajor
Costa rocosa, vora S’Estalella La Marina de Llucmajor forma part de la plataforma calcària del sud de Mallorca, retallada al litoral per penya-segats d’importància variable Yves Hennechart Sa Marina de Llucmajor 29, entre els principals espais naturals de Mallorca Les contrades situades entre les viles mallorquines i la mar, àrides i poc poblades, es denominen tradicionalment «marines» La més extensa és la de Llucmajor, un altiplà calcari, de sòls argilosos en gran part recoberts de crostes holocèniques, d’un gran interès ecològic, botànic i zoològic La vegetació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina