Resultats de la cerca
Es mostren 2476 resultats
Marina Timofejevna Semjonova
Dansa i ball
Ballarina russa.
Formada amb Agrippina Vaganova a l’Escola de Ballet de Petrograd actual Ballet Kirov, de la qual esdevingué solista després de graduar-se 1925 L’any 1930 ingressà al Ballet del Bolsoj , on debutà amb La Bayadère de M Petipa L’any 1935, la seva interpretació, amb Sergej Lifar, de Giselle , d’A Adam, obtingué un èxit esclatant a l’Òpera de Paris Considerada una de les grans representants del ballet rus del segle XX, introduí un estil enèrgic i majestuós adaptat als requeriments moderns Després de retirar-se 1952 es dedicà a l’ensenyament al mateix Bolsoj, on influí sobre un bon nombre de…
Carmen Marina Manteca
Música
Compositora i guitarrista espanyola.
S’inicià en la música amb el seu pare, i més tard estudià al Conservatori de Madrid amb R Frühbeck de Burgos composició i R Sainz de la Maza guitarra Residí als Estats Units 1971-84 El 1978 assistí a la primera convenció dels gèneres musicals d’església, a Atlanta EUA El 1979 rebé una beca per a compondre peces inspirades en les ciutats espanyoles Posteriorment, en ocasió d’un homenatge a Rafael Alberti, la Universitat de Saint John’s Queens Nova York li encarregà composicions basades en els seus poemes La novia i Canciones del Paraná Ha escrit música per a tota mena de formacions, si bé la…
Marina Cañestro Pallàs
Natació
Nedadora.
Membre de la Unió Esportiva d’Horta i del Club Natació Catalunya, fou campiona de Catalunya de 50 m braça 1994, 1995 i de 100 m braça 1994 També es proclamà campiona d’Espanya d’estiu de 50 m braça 1993, 1994 i d’hivern de 50 m braça 1994 i 100 m braça 1993
El Cafè de la Marina
Cinematografia
Pel·lícula del 1933-1934; ficció de 85 min., dirigida per Domènec Pruna i Ozerans.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Orphea Film Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1933 de Josep Maria de Sagarra GUIÓ DPruna FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pere Pruna MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Els mestres Llorenç Torres i Nin Demon i Joan Gaig i Andreu INTERPRETACIÓ Pere Ventaiols Claudi, en la versió catalana, Rafael Rivelles Claudio, en la versió espanyola, Gilberta Rougé Caterina, Rafael Moragas Moraguetes el mariner borratxo, Sebastià Gasch un borratxo, Paquita Torres, Genoveva Ginestà, Ramon Tor El Libori, Teodor Busquets, Verdugo Enric, Manuel…
Marina Rossell i Figueras

Marina Rossell i Figueras
© Vip Music S.L. / Marina Rossell
Música
Autora i intèrpret de cançons.
A setze anys es traslladà a Barcelona, on, el 1974, entrà en contacte amb gent de la Nova Cançó i inicià la seva carrera professional Es donà a conèixer ràpidament gràcies a la qualitat de la seva veu, amb un repertori heterogeni, marcat per un to feminista i pel compromís polític Collaborà en un espectacle musical i en el disc collectiu Llegendes de Catalunya 1975 El 1976 enregistrà el seu primer disc, Si volíeu escoltar , que aplega cançons populars amb textos actualitzats per M Aurèlia Campmany i Joan Ollé El seguiren Penyora 1978, que incloïa La gavina , el seu principal èxit, i Bruixes…
,
Relleu de la Marina
Relleu de la Marina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a les muntanyes prebètiques orientals.
L’extens terme és molt accidentat Cabeçó de l’Or 1 109 m alt, al SW la serra de la Grana 1 092 m, a l’W la serra de l’Aguilar 908 m, al N els tossals de Carcondo 530 m, de Mecaroves 559 m, al S l’aspre Racó de Cortès 627 m, al SE Les tres primeres serres tanquen la conca del riu de Relleu , que neix als vessants orientals de la serra dels Plans, travessa el terme de la Torre de les Maçanes Alacantí i el de Relleu en direcció NW-SE i conflueix al riu de Sella dins el d’Orxeta a la seva confluència amb el barranc de Marrulles que neix al Cabeçó fou bastit el 1776 el pantà de Relleu , ampliat el…
Marina Geli i Fàbrega

Marina Geli i Fàbrega
© Arxiu M. Geli
Política
Metgessa i política.
Llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en medicina interna, després de treballar com a metgessa adjunta a l’Hospital Josep Trueta de Girona 1981-89, s’especialitzà en malalties infeccioses, en la sida, en la prevenció comunitària i en la disminució psíquica Fou també responsable mèdica del Centre Joan Riu-Consorci Sant Gregori 1981-90, de l’Associació Pro Persones amb Disminució 1990-95 i de l’Associació Comunitària Antisida de Girona 1991-95 És membre del Collegi Oficial de Metges de Girona COMG i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques Entrà en política l’any 1984…
Marina Subirats i Martori

Marina Subirats i Martori
© Universidad Internacional Menéndez Pelayo
Sociologia
Sociòloga.
Llicenciada 1965 i doctorada en filosofia 1974 per la Universitat de Barcelona, estudià a París amb Alain Touraine 1967-79 Fou professora de sociologia a la Universitat de Barcelona 1970-73 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, on fou també catedràtica 1992-2006 i catedràtica emèrita des del 2006 Especialitzada en els camps de la sociologia de l’educació i la sociologia de la dona, destaca l’Enquesta Metropolitana realitzada a través de l’Institut d’Estudis Metropolitans 1984-85, 1990, 1885, 2000 En l’àmbit de la gestió pública, fou directora de l’Institut de la Dona del Ministeri d’…
Segundo Matilla y Marina

Segundo Matilla y Marina, Autoretrat (1907)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Establert d’infant a Barcelona, es formà a Llotja i s’integrà de ple a l’ambient artístic català participà a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona i pintà a Camprodon, Cadaqués, el Port de la Selva i altres llocs de Catalunya Pintor i dibuixant fecundíssim, s’especialitzà en marines i paisatges —que hom ha comparat sempre amb els de Meifrèn—, fets amb habilitat i rapidesa Deixà també nombrosos autoretrats i retrats
Sa Marina de Llucmajor
Costa rocosa, vora S’Estalella La Marina de Llucmajor forma part de la plataforma calcària del sud de Mallorca, retallada al litoral per penya-segats d’importància variable Yves Hennechart Sa Marina de Llucmajor 29, entre els principals espais naturals de Mallorca Les contrades situades entre les viles mallorquines i la mar, àrides i poc poblades, es denominen tradicionalment «marines» La més extensa és la de Llucmajor, un altiplà calcari, de sòls argilosos en gran part recoberts de crostes holocèniques, d’un gran interès ecològic, botànic i zoològic La vegetació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina