Resultats de la cerca

A partir del 1910 aplegà entorn seu les millors figures de l’Escola Mallorquina, a través de la secció literària De l’agre de la terra

Paisatgista i aquarellista Deixeble de Nicanor Vázquez a l’Ateneu Obrer Concorregué a nombroses exposicions Correcte acadèmic, fou degà de la societat l’Arca de Noè i soci d’honor del Cercle Artístic de Barcelona

Ingressà al monestir de Montserrat el 1957, on seguí estudis eclesiàstics i cursà els de filosofia a la Universitat de Lovaina Bèlgica Doctor en filosofia per la Universitat Ramon Llull , de la qual fou catedràtic fins a la jubilació 2009, s’especialitzà en el racionalisme crític de Karl Popper i Hans Albert En els períodes 1969-80 i 1986-88, fou prefecte d’estudis del monestir de Montserrat Els seus treballs s’han centrat en la filosofia del llenguatge , l’ hermenèutica filosòfica i la filosofia contemporània Des de l’any 1970 al 1987 fou director de la revista Documents d’Església  i, entre…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona, fou professor d’escultura de ferro a l’Escola Massana Dirigí el Taller de Ferros Artístics Urgellès Com a pintor exposà individualment a Barcelona 1978 i Sitges 1979

Membre de diverses comissions, com la del Patrimonio Artístico Nacional, la diocesana d’art sagrat, la de l’Institut d’Estudis Gironins, etc Fins el 1974 fou director del Museu Diocesà de Girona Dugué a terme una tasca important de catalogació —Museu Diocesà i arxiu de la catedral— i de publicació de temes gironins A part nombroses collaboracions a periòdics, cal citar-ne La comarca de Bañolas amb JMCorominas, La comarca de Besalú, El paseo arqueológico de Gerona, El Museo Diocesano de Gerona, Amer, Comentario al Apocalipsis de Beato de Liébana, Santa María de Castelló de Ampurias, El…

Estudià piano, composició, clavicèmbal, cant gregorià i direcció d’orquestra als conservatoris de Bilbao, Alacant, Pamplona i València Obtingué diverses beques per a estudis de piano, música antiga, composició i clavicèmbal a Santiago de Compostella, Copenhaguen, Darmstadt i Anvers Fou professora de música en l’ensenyament secundari a Madrid Com a solista de clavicèmbal oferí més de cent concerts per tot el món, i com a compositora estrenà en diferents festivals nacionals i internacionals i rebé encàrrecs de Ràdio Nacional d’Espanya, el Centro para la Difusión de la Música Contemporánea i el…

Advocat, escriví primer obres de teatre, entre les quals La noia de l’Empordà 1866, Misteris del mar 1867, Un casament de conveniència 1868 i Apropòsit català 1868, lloa de teatre escrita amb motiu de la vinguda dels felibres a la Bisbal, que és tema del poema Florejada bisbalenca 1868 Després recollí poemes castellans i catalans a Espinas 1881 i publicà novelles de costums en castellà, explícitament antinaturalistes El duque de Ciempozuelos , 1891 La mancha en el armiño , 1893 Sara Rosales , 1896 Collaborà a La Montaña de Montserrat  1868 i a El Faro Bisbalense  1868 Fou membre corresponent…

Els seus primers contactes amb la música els desenvolupà a l’entorn familiar sota l’impuls del seu pare, que fins i tot li construí un petit violí Posteriorment estudià música amb F Montis, Foce i A Noguera L’any 1854 actuà com a primer violí a l’orquestra del Círculo Palmesano Gràcies a una dotació econòmica concedida per diverses entitats mallorquines, es traslladà a París, on estudià amb Armingaud, D Alard, Massart i H Berlioz A la capital francesa formà una orquestra de corda constituïda per estudiants, i actuà com a violinista al Teatre Líric El 1866 s’establí a Madrid, on perfeccionà…

Deixeble de Josep Sugrañes i Florit, es formà a l’escola paisatgística catalana i fou influït essencialment per Joaquim Sorolla Freqüentà el cercle modernista Els Quatre Gats, a Barcelona Residí a París i a Munic Reiterà com a temàtica les platges i els boscs propers a Vilanova i la Geltrú, interpretats amb un estil lluminós, elegant, evanescent i reposat Exposà sovint a Barcelona

Fill i deixeble de Josep Maria Marquès i Garcia Exposà sovint a Barcelona, des del 1912 Integrat a l’Escola de Decoració de Joaquim Torres-Garcia 1914, amb Obiols, Aymat, Enric Casanovas, Monegal i altres, conreà el típic classicisme arcaïtzant d’aquell grup noucentista S'integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona El seu estil derivà cap a un major convencionalisme, sovint centrat en temes mitològics o bíblics