Resultats de la cerca

Inicià la seva trajectòria musical com a nen cantor a la catedral de Segòvia, on fou deixeble de Gerónimo de Espinar i estigué actiu entre el 1542 i el 1549 Allí entrà en contacte amb Lázaro del Álamo, que alguns anys més tard fou mestre de capella de la catedral de Ciutat de Mèxic Probablement el 1554 Franco marxà a Nova Espanya com a acompanyant del noble Mateo Arévalo Sedeño Cap al 1573 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Guatemala Dos anys més tard detenia el mateix càrrec a la catedral de Ciutat de Mèxic Durant el seu magisteri en aquesta seu millorà…

Fou rector de Cinctorres, de Morella i de Sant Mateu Dels arxius d’aquestes poblacions obtingué una vasta documentació referent a la història política, artística i literària del País Valencià Publicà nombrosos estudis monogràfics, particularment en el “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura” cal destacar els seus treballs Rosell Pleito que por su dominio sostuvieron en el siglo XIII la Orden de San Juan de Jerusalem y el Real Monasterio de Benifazá , Fundación de San Mateo , Los Santalínea, orfebres de Morella , Cabos sueltos de las Germanías , Notícies de dos manuscrits…

Fill de Cristòfol Manald i Maria Calafell, fou violinista de la capella reial de Madrid des del 1737 fins al seu òbit Entrà a la dita capella substituint Mateo Bayer Tocà, també, a Aranjuez en l' "ópera que han tenido los Sres Infantes tocando con los violines de la Real Capilla" És probable que rebés classes de violí de l’italià Jaime Facco, primer violí de la capella reial El 1757 publicà a Madrid la seva obra de sonates dedicades al duc d’Osuna Obra harmónica en seis sonatas de cámara de violín y bajo solo, dedicadas a l’Excmo Sr D Pedro Téllez Girón, duque de Osuna Les sonates,…

El poble portuguès, sota la dominació castellana, fonamentà les seves esperances d’independència en el retorn del rei, el qual, mitificat, esdevingué el futur alliberador de Portugal i un dels símbols que mantingueren viu l’esperit de rebellia del país Aquesta creença donà peu que al llarg dels s XVI i XVII sorgissin impostors anomenats els “falsos dom Sebastià”, com el “rei de Penamacor”, jove d’origen humil d’Alcobaça 1584, Mateo Alvares “rei d’Ericeria”, el qual arribà a tenir una petita cort i un exèrcit de 800 homes, i Gabriel Espinosa, que, com els seus predecessors, morí a…

L’emotivitat religiosa i el caràcter aristocràtic són el denominador comú de la pintura sienesa, els representants més qualificats de la qual foren Duccio di Boninsegna, Simone Martini i els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti, artistes que s’alliberaren de les fórmules rígides de la cultura figurativa bizantina i incorporaren a la seva obra el color i el sentit del ritme del gòtic francès El gust pel detall, la finor del dibuix i la transparència de color són les característiques definitòries de l’estil noble i elegant d’aquests pintors Durant el segle XV, malgrat l’activitat a Siena d’…

Llicenciat a l’ETSAB, n'és professor des del 1977 i director des del 1998 Inicià la seva pràctica professional amb Josep Lluís Mateo, amb qui construí l’Institut de Formació Professional La Bastida a Santa Coloma de Gramenet 1985-89 Posteriorment realitzà projectes com el Centre de Menors de Palau de Plegamans 1984-86, diverses intervencions al Zoo de Còrdova 1991-93, la Casa Cabaní a Castellar de n'Hug 1992-94 o l’Escola de Doctorat de la UAB a Bellaterra 1996-99, caracteritzada per una voluntat d’adequació contextual que eviti tant el pintoresquisme com la fragmentarietat La…

Vida i obra Fill de l’escrivà Pere Ramon Sabata, estudià a Sant Mateu, a Morella i a Sogorb, des d’on passà a Roma, on fou tresorer i dipositari de les rendes de l’Hospital de la Mare de Déu de Montserrat de la Corona d’Aragó 1687-92 Es doctorà en lleis i s’interessà per la gramàtica i la poesia En tornar a terres valencianes, es dedicà a la docència a Sant Mateu i Vinaròs Publicà un tractat de retòrica a Roma Rethorica brevis ,1689, i a Barcelona s’imprimí un volum amb poesies seves Poesías varias ,1697 En el camp de la historiografia redactà i publicà a València la Diaria y verídica…

Tingué annexa una editorial, que publicà un Boletín , texts escolars, obres de divulgació científica i propaganda anarquista L’escola aconseguí un ràpid prestigi dins l’àmbit intellectual, alhora que despertà un gran recel entre les classes benestants, que hi veieren un fons constant de subversió anarquista, terrorista i francmaçònica Els seus alumnes foren normalment de la classe mitjana Aquests passaren de 30 el 1901 a 175 el 1905, any que se n’inaugurà una sucursal a Vilanova i la Geltrú El 1906 la seva influència s’havia estès a uns 34 centres escolars, amb un total de 1000 alumnes, a…

Patí algun parèntesi durant els anys cinquanta i seixanta Les quaranta-vuit primeres edicions, fins l’any 2007, foren en les modalitats de cros o curses de ruta Els primers anys, la cursa sortia de les Borges del Camp i arribava a la plaça Prim de Reus Més endavant, el recorregut es traslladà a diferents indrets de Reus, com el Barri Gaudí anys setanta, el centre urbà, al voltant de la plaça del Mercadal anys vuitanta i noranta i el polígon Agroreus i el parc del Roquís anys 2000 A partir del 2008 tingué lloc sobre asfalt, en la distància del quart de marató 10548 m, en dues voltes pel centre…

Fill de Mateo Albéniz , a deu anys ja tocava l’orgue a la parròquia de San Vicente, a Sant Sebastià El 1826 es traslladà a París, on estudià amb H Herz i F Kalkbrenner A la capital francesa entrà en contacte amb G Rossini, que el protegí quan començà a compondre obres destinades a recitals públics El 1829 retornà definitivament a Espanya, on el 1834 fou nomenat organista de la capella reial i el 1837 pianista del rei Fou el primer professor de piano del Conservatori de Madrid arran de la seva obertura l’any 1830, des d’on introduí la tècnica del piano romàntic al país Fou una de…