Resultats de la cerca
Es mostren 235 resultats
Orquestra de l’Acadèmia Nacional de Santa Cecília de Roma
Música
Orquestra fundada sota els auspicis de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma el 1895, actualment constituïda per un grup estable de noranta músics.
La seva primera seu fou l’Augusteu, un impressionant teatre edificat sobre el mausoleu d’August Posteriorment l’orquestra passà pel Teatre Adrià i el Teatre Argentina, fins que el 1958 s’installà definitivament a l’Auditori de Via della Conciliazione Bernardino Molinari 1912-43, Franco Ferrara 1944-45, Fernando Previtali 1959-73, Igor Markevitch 1973-75, Thomas Schippers 1977, Giuseppe Sinopoli 1983-85, Uto Ughi 1987-92 i Daniele Gatti 1992-97, n’han estat els principals directors, càrrec que des del 1997 deté Myung-Whun Chung i que al llarg de la història de l’orquestra han…
Samarcanda

Madrassa a la plaça Registan, Samarcanda
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’oblast homònima, a l’Uzbekistan.
Construccions mecàniques, indústria química, tèxtil cotó i alimentària Rep gas pel gasoducte Bukhara-Taixkent Universitat i diversos centres d’ensenyament superior i instituts d’investigació Capital de la Sogdiana en temps dels aquemènides, fou conquerida per Alexandre el Gran ~329 aC i, amb el nom de Mαράλανδα, formà part de l’imperi selèucida i del regne de Bactriana Conquerida pels àrabs en l’expansió de Qutayba ibn Muslim 709-712, durant el temps dels samànides esdevingué segles IX i X un dels principals centres culturals de l’islam, focus del renaixement literari persa Després de les…
Split

Aspecte de la ciutat d'Split (Croàcia)
Ciutat
Ciutat de la Dalmàcia, a Croàcia.
Situada al litoral adriàtic, és el port més important de Croàcia Ben comunicada amb l’interior, manté una relació viva amb els altres centres costaners de la Dalmàcia Seu de nombroses indústries construccions navals, ciment, tèxtil, alimentària, és un centre turístic important Posseeix fonts d’aigües sulfuroses, i als seus voltants hi ha jaciments de lignit i margues argiloses Centre d’ensenyament superior És seu episcopal A 6 km hi ha les ruïnes de l’antiga Salona Fundada per soldats i pròfugs salonites ~615 dins els murs del palau de Dioclecià, fou domini bizantí fins a la conquesta de Pere…
Púbol
Un carrer de Púbol
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Pera (Baix Empordà), al SE del cap del municipi.
El lloc és esmentat ja el 1017 i el castell de Púbol el 1065, quan Gaufred Bastons en cedí la potestat, juntament amb el de Cervià, als comtes de Barcelona A mitjan segle XIV l’adquiriren els Llers continuà en la família Cervià i al segle XIV passà als Campllong Esdevingué centre de la baronia de Púbol Al segle XV, quan estava en mans dels Corbera, tingué una època de gran esplendor el 1437 Bernat de Corbera contractà per a l’església de Sant Pere l’església del castell, gòtica, que esdevingué parroquial el notable retaule de Sant Pere de Bernat Martorell , única peça documentada de l’…
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…
Agustí Querol i Subirats
Moisès i les lleis , grup escultòric d' Agustí Querol i Subirats que corona el Palau de Justícia de Barcelona
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Deixeble de Cervetó i, a Barcelona, de Talarn i els Vallmitjana Estudià també a Llotja Féu una allegoria de la Jove Catalunya 1882 i diversos retrats A Madrid, el 1883, guanyà inesperadament una pensió per a estudiar a Roma, amb un Sant Joan predicant al desert S'establí a Madrid i inicià una brillant carrera oficial amb medalles d’or a Madrid La Tradició , 1887, Barcelona 1888, París 1889, Munic 1891, Chicago 1893, Viena 1894 i de nou a Madrid Tulia , 1895 Obtingué medalles d’honor a les exposicions de Munic 1895, Berlín i Viena 1898, París 1900 i Madrid Sagunt , 1906 Fou condecorat a…
Hug de Montcada i de Cardona
Història
Literatura catalana
Militar
Militar i poeta.
Castellà de Trani Fill del baró d’Aitona Pere III de Montcada i de Vilaragut Un dels darrers grans caps militars i polítics catalans que intervingueren en la política europea Lluità a Itàlia al servei de Carles VIII de França, de Cèsar Borja 1499-1503, amb qui estava emparentat, i del Gran Capità 1503-04 Alexandre VI el nomenà 1500 comanador de Santa Eufèmia de Calàbria i prior de Sant Joan de Messina Fou mestre justicier i virrei de Sicília 1509-16 almirall 1518, conquerí Gerba 1520 lluità contra França 1521-24 i fou capturat a Marsella Alliberat 1525, fou un dels signataris del tractat de…
amazona
Art
Mitologia
Religions de Grècia i Roma
Dona guerrera de la mitologia grega que cavalcava amb molta habilitat.
Les amazones no admetien homes entre elles sinó un dia l’any per tal d’assegurar la perpetuïtat de la raça Es cremaven el pit dret per tesar millor l’arc Habitaven l’Àsia Menor sota el comandament de la reina Hipòlita Segons el mite, les amazones lluitaren amb diversos herois com Hèracles, Aquilles, Teseu Hom ha considerat que aquest mite podia tenir origen en algun poble asiànic en règim de matriarcat guerrer o bé constituir una reminiscència de societats matriarcals egees prehellèniques Les amazones han estat sovint objecte de representació artística, la qual tingué un gran esclat en l’art…
Antonio Canova
Venus Vincitrice (1805-07) o Paulina Bonaparte (Galleria Borghese, Roma)
© Corel Professional Photos
Escultura
Escultor italià, un dels màxims representants de la plàstica neoclàssica.
Deixeble de Giuseppe Bernardi, dit Torretti , la producció de la seva primera etapa, a Venècia, és dins la tradició italiana setcentista Eurídice i Orfeu 1773, Dèdal i Ícar 1778, ambdues al Museo Correr, Venècia El 1779, després d’un viatge a Nàpols, Herculà, Pompeia i Roma, i influït per JJ Winckelmann, inicià el seu període de maduresa, dins el neoclassicisme S'establí a Roma 1781, on féu obres com Teseu i el Minotaure 1782, collecció de Lord Londonderry, Londres, els mausoleus dels papes Climent XIV 1783-87, Sants Apòstols i Climent XIII 1787-92, Sant Pere, Amor i Psique ~ 1792, Musée du…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina