Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
trompa
Trompa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg i cònic, en la seva forma més característica corbat i enroscat circularment diverses vegades, o bé plegat damunt d’ell mateix, que acaba en un pavelló El nom trompa deriva del mot grec strombós , que significa cargol marí El nom alternatiu corn emprat com a única opció en italià - corno -, francès - cor - o anglès - horn - vegeu corn deriva del llatí cornu , que significa banya Aquesta doble etimologia…
sousàfon
Música
Instrument de vent-metall de tessitura greu —molt semblant a la de l’helicó— amb tub de perforació cònica i forma circular acabat en un gran pavelló orientat cap endavant.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta Especialment dissenyat pel compositor i director de banda nord-americà John Philip Sousa per a poder ser còmodament transportat mentre l’instrumentista marxa en desfilada, el primer model fou construït per JW Pepper l’any 1892 Com la majoria d’instruments de vent-metall, sol estar fet de llautó i disposa d’un joc de pistons Normalment està afinat en mi♭ o en si♭
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…
bari
Química
Metall alcalinoterri pertanyent al grup II A de la taula periòdica, de color blanc argentí quan és pur, mitjanament dur i mal·leable, molt electropositiu, que actua amb valència 2.
El bari és una mescla natural d’isòtops de masses atòmiques 130, 132, 134, 135, 136, 137, 138, en la qual el 138 Ba es troba en un 71,66% Forma el 0,04% de la crosta terrestre i ocupa el divuitè lloc en ordre d’abundància hom el troba sobretot en forma de sulfat baritina i de carbonat witherita El 1774, Karl Wilhelm Scheele diferencià la barita de la calç , i el 1790, Crawford diferencià, alhora, l' estronciana monòxid d’estronci de la barita La gran afinitat que té el bari per l’hidrogen, els halògens, l’oxigen, el nitrogen i el sofre, per a formar hidrurs, halurs, òxids,…
recristal·lització
Tecnologia
Procés de formació de nous cristalls, iniciat en alguns punts d’un metall o d’un aliatge deformat en fred, que acaba per absorbir els cristalls existents abans de la deformació i de l’inici del procés.
La recristallització és iniciada en sotmetre el metall o l’aliatge a un escalfament a partir d’una temperatura mínima, determinada per la composició de l’aliatge, la presència d’impureses, etc, anomenada temperatura inicial de recristallització i, en mantenir aquesta temperatura el temps suficient o en augmentar-la, van apareixent nous cristalls, que arriben a substituir totalment els antics El curs del fenomen és influït sobretot per la composició i la presència d’impureses, per la velocitat d’augment de la temperatura, per la durada del procés i pel grau de deformació en fred
tub
Tub d’acer
Tecnologia
Element buit (cilíndric, prismàtic, cònic, etc.) de secció generalment constant, de vidre, de metall, de ciment, de plàstic, de goma, etc., més llarg que ample, que, formant part generalment d’una conducció, serveix per a conduir o transportar gasos, líquids o matèries pulverulentes i per a molts altres usos.
Els tubs metàllics poden ésser fabricats corbant la planxa fins a donar-li forma cilíndrica i soldant les vores tub amb costura o tub amb soldadura , o bé poden ésser obtinguts directament pel buidatge del metall en motlles, per laminatge d’un lingot buit o per extrusió
sabó metàl·lic
Farmàcia
Química
Denominació genèrica del detergent constituït per una sal d’un metall alcalinoterri o de metalls pesants, d’un àcid carboxílic de cadena llarga (superior als set àtoms de carboni), saturat o no, o que també pot ésser de tipus naftènic.
Hom els obté, bé per escalfament directe de l’àcid corresponent amb l’òxid o hidròxid metàllic, bé per metàtesi a partir de la sal sòdica de l’àcid carboxílic i una sal, com pot ésser el clorur, del metall corresponent, treballant també a temperatura elevada Són exemples de sabons metàllics l’estearat i el palmitat d’alumini, el naftenat de cobalt i el naftenat de manganès Els sabons metàllics troben aplicació com a agents assecants de pintures i vernissos, en la protecció de plàstics halogenats, com a fungicides i com a greixos lubrificants
metal·lització
Recarregament d’acer inoxidable per metal·lització [Neyrpic, França]
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Operació de recobrir la superfície d’un cos amb una pel·lícula metàl·lica, o d’aspecte metàl·lic, per tal de donar-li un acabat diferent, per a protecció, per a conferir-li propietats específiques del metall, etc.
En el cas de recobriment de metalls hom pot efectuar aquest recobriment per electrodeposició galvanostègia, per immersió galvanització i per projecció amb bufador especial o un canó de plasma del metall fos En el cas de metallització de plàstics hom diposita, per electrodeposició o per mitjà de vapors metàllics, una pellícula metàllica sobre la superfície plàstica prèviament preparada Els plàstics metallitzables són, principalment, les resines ABS, el politetrafluoretilè i el polipropilè, i hom els utilitza en la indústria de l’automòbil, en la fabricació d’electrodomèstics, en…
reactiu de Tollen
Química
Solució aquosa amoniacal de nitrat d’argent (AgNO3), emprada per a la identifació d’aldehids, basada en la capacitat reductora d’aquests composts sobre l’ió argent (I), el qual fet es posa de manifest per l’aparició d’un precipitat negre constituït pel metall en el seu estat lliure: .
Si la reacció és duta a terme en un tub d’assaig la superfície del qual sigui ben neta, hom pot aconseguir que el metall es dipositi en forma de partícules molt fines sobre la superfície del vidre, la qual cosa origina el que hom coneix com a mirall d’argent
banda
Música
Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix.
Destinada sobretot a tocar a l’aire lliure, tot i que de vegades també ho fa en espais interiors, aquesta formació instrumental prové, en la seva forma actual, dels segles XVII i XVIII El terme fou emprat originàriament per a anomenar les bandes dels regiments militars que comprenien instruments de vent i percussió, sorgides durant el primer terç del segle XIX Fou durant aquest mateix segle que el nom començà a aplicar-se també a conjunts instrumentals formats per civils i de composició semblant El nombre i la mena d’instruments que integren la banda varien d’un país a l’altre i…