Resultats de la cerca

Un detall del foli 6v amb una caplletra “A”, en la qual hi ha una rica ornamentació vegetal Aquest còdex és obra d’Ermemir Quintilià, que el realitzà l’any 1056 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 43 es tracta d’un manuscrit de 106 folis de 27’5×23 cm, escrits en regular lletra carolina a dues columnes i amb decoració de caplletres amb tinta, vermell ataronjat i groc * Conté els textos d’Isidor de Sevilla que donen títol al còdex, alguns breus fragments de sant Jeroni, l’obra De Trinitate d’Alcuí i l’epístola del mateix autor Ad Eulaliam Virginem Al final del foli 5 la frase Finit…

Aquests fragments foren localitzats a la necròpoli paleocristiana entre els anys 1924-25, i actualment es conserven a la reserva del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 448 A i P 449 B Són de pedra calcària i les seves mides són 0,27 × 0,31 m A i 0,15 × 0,195 m B Es poden datar vers els anys 410 i 440 Els dos fragments podrien pertànyer a una mateixa peça El primer mostra parcialment una figura similar al Moisès del sarcòfag de Leucadius, i el segon presenta restes d’una petita figura acèfala, mig agenollada, igual a la figura d’Isaac del mateix…

Construït per Justinià ~530 per protegir-hi els nombrosos solitaris del desert, és un conjunt envoltat per una enorme muralla i atapeït de construccions, entre les quals es destaquen la basílica justiniana amb el seu campanar, la mesquita segle XIV, l’hostatgeria i la biblioteca L’església, de tres naus separades per columnes de granit, profusament adornada d’icones i llànties, és dedicada a la Transfiguració la representa el mosaic del segle VI a l’absis Entre les icones es destaca un retaule català de santa Caterina d’Alexandria amb la inscripció “Aquest retaule fiu fer lo honrat en Bernat…

Fou una de les grans figures de la música jueva del segle XX Estudià a la Hochschüle für Musik de Berlín, on fou alumne de P Hindemith, entre d’altres L’any 1934 s’installà a Palestina i entre el 1948 i el 1952 dirigí l’Acadèmia de Música d’Israel També fou cap del departament de musicologia de la Universitat Hebrea de Jerusalem i ocupà la càtedra Arthur Rubinstein d’aquest mateix centre És autor de nombroses obres, sovint de temàtica bíblica o basada en episodis de la història jueva, entre les quals hi ha diverses òperes Saul at Ein Dor 1957, Ammon and Temar 1961, Ashmedai 1971, Massada 1973…

Fou constituït al febrer del 1948 per un grup de treballadors de l’empresa tèxtil La Seda de Barcelona, fundada l’any 1926 Tingué seccions d’atletisme, basquetbol, futbol, rem, tennis de taula, escacs, submarinisme, pesca, teatre i fotografia Dinamitzà la vida esportiva i cultural pratenca fins el 1963, any que només romanien les seccions dels esports més populars Moisès Llopart creà la secció d’atletisme incorporant entre d’altres el saltador de perxa i campió d’Espanya Josep Gálvez Posteriorment sorgiren figures especialitzades en marxa com Jordi Llopart, Josep Marín o Daniel…

Al principi, potser la tradició anomenava així només la mort del primogènit del faraó S'hi van afegir altres flagells llagosta, pedregada, epidèmies L’aigua convertida en sang, al principi era només un senyal, com el bastó convertit en serp La celebritat que els fets tenien en la tradició religiosa d’Israel va conduir, per un procés complex d’amplificació i de redacciómidraš, al nombre conegut de les deu plagues d’Egipte

Hi fa referència també la segona epístola de Pere El fet no té res a veure amb una metamorfosi hellenística Es tracta d’una narració teològica sobre la messianitat de Jesús que el Nou Testament situa a diversos moments, primerament en la resurrecció i, després, en el baptisme, fins arribar a la mateixa encarnació, que utilitza la terminologia veterotestamentària de les aparicions tot presentant Jesús amb els trets del Fill de l’Home de Daniel i del Fill de Déu del salm 2 L’aparició de Moisès i Elies, representants de la Llei i dels Profetes i alhora figures messiàniques,…

Fragments A i B d’un sarcòfag similar al de Leucadius, de Tarragona Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag es localitzà a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1928, i ingressà al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 42 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,65 × 0,6 m El sarcòfag presenta el front dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals mostren quatre camps d’estrígils disposats simètricament en dues direccions, formant una màndorla en els punts de contacte Al centre hi ha una…