Un detall del foli 6v amb una caplletra “A”, en la qual hi ha una rica ornamentació vegetal. Aquest còdex és obra d’Ermemir Quintilià, que el realitzà l’any 1056.
G. Llop
Conservat al Museu Episcopal de Vic (Ms. 43) es tracta d’un manuscrit de 106 folis de 27’5×23 cm, escrits en regular lletra carolina a dues columnes i amb decoració de caplletres amb tinta, vermell ataronjat i groc(*). Conté els textos d’Isidor de Sevilla que donen títol al còdex, alguns breus fragments de sant Jeroni, l’obra De Trinitate d’Alcuí i l’epístola del mateix autor Ad Eulaliam Virginem.
Al final del foli 5 la frase Finit ac scriptum est librum istum per manus ermemiri quodam presbiteri ac si indigni, in anno XXV. regni Henrici regis, ens permet identificar també aquesta obra com a una de les sorgides de les mans del mateix copista Ermemir Quintilià, l’any 1056, a l’scriptorium de Vic(*).
La decoració d’aquest còdex és modesta, però mereix destacar-se la presència, en el foli 6, al començament del llibre dels Soliloquis, d’una petita miniatura de 5’8 cm d’alt per 8 cm d’ample, una figura masculina prostrada i amb els braços estesos, adreçats cap a la mà de l’Altíssim que sorgeix del cel, i que és inscrita en un rectangle. L’il·luminador, amb traç àgil i nerviós, realça el dinamisme del dibuix per mitjà d’una sèrie de pinzellades soltes, en vermell ataronjat i groc; aquestes característiques tècniques, juntament amb l’actitud prostrada del personatge i amb la forma de distribuir els plecs a l’entorn amb ràpids moviments circulars, recorden una altra obra nascuda també, segurament, a l’empara de la figura d’Ermemir, com és l’Evangeliari inclòs en el Ms. 15 de Vic, foli 147v, en el qual dues figures angèliques fan costat a l’àliga, animal simbòlic de l’evangelista sant Joan(*).
Segons Gudiol, aquesta escena del Ms. Vic 43 representa Moisès rebent la llei de les mans de Déu; dubtem que aquesta sigui la interpretació correcta, tenint en compte l’escassa relació que, en aquest cas, guardaria la figura amb el contingut del text que acompanya, el qual no al·ludeix a aquest passatge de l’Antic Testament; més aviat, aquesta obra isidoriana recull en tota la seva extensió els planys de l’ànima del pecador que suplica indulgència al Senyor per les seves culpes i la salut per a la seva ànima(*).
Fragment del foli 6, a la part inferior del qual hi ha estat representat un personatge interpretat diversament. Per alguns és Moisès mentre rep les taules de la Llei. Altres, potser més encertadament, afirmen que es tracta de l’ànima del pecador que implora el perdó de Déu.
G. Llop
Molt possiblement, la tipologia de l’escena, com a tal, potser provingui de determinades iconografies mosaiques bizantines, transmeses per les Bíblies carolíngies(*), en què Moisès, en actitud més o menys prostrada, rep la llei de les mans de Déu, simbolitzat només per la seva mà, que normalment sosté un llibre o un rotlle. La presència d’una forma muntanyenca, figurant el Sinaí, seria una dada més a favor d’aquesta suposició. Per altra banda, però, al marge de la tradició iconogràfica a la qual hagi pogut recórrer l’il·luminador, ens sembla més oportú suposar per a aquesta escena un contingut relacionat amb el perdó i la protecció divines, representats per la seva mà, graciosament concedits al creient, que enmig dels avatars de les seves culpes, es prostra davant Déu per demanar la seva indulgència.
Hom no ha d’oblidar tampoc que en la mateixa línia se situaven determinades escenes sobre la vida dels profetes, en les quals els personatges, també prostrats, dialoguen amb la divinitat simbolitzada per la seva mà, que emergeix d’una petita forma semicircular; hom pot veure aquesta composició repetida diverses vegades a la Bíblia de Roda, en els passatges que corresponen als profetes Jeremies (vol. III, foli 19v), Ezequiel (vol. III, fol. 45 i 45v) i Jonàs (vol. III, foli 83).
Pel que fa a l’ornamentació de les caplletres, comparteixen les mateixes característiques d’estructura, color i recursos decoratius propis de l’il·luminador o il·luminadors que treballen al costat d’Ermemir i que hom pot observar també en els manuscrits de Vic 6 i 44. En tot cas aquest còdex té la caplletra més bonica d’aquest grup d’obres; es tracta de la “A” del foli 6v, el perfil de la qual ha estat aconseguit per mitjà de les típiques tiges vegetals que deriven en rics motius fitomòrfics polilobulats, per als quals s’ha reservat la tonalitat del pergamí, que contrasta amb el fons en vermell ataronjat i groc; a la part superior un entrellaçat, element que comença a ésser escàs ja en aquesta època, relaciona aquesta inicial amb obres vigatanes contemporànies, com el Ms. Vic 15.
La resta de l’obra té una gran quantitat de caplletres més senzilles, generalment fitomòrfiques, amb alguns caps d’animals, de les boques dels quals neixen noves tiges vegetals, traçades amb tinta i acompanyats per les clàssiques tonalitats vermell ataronjat, groc i fins i tot, sèpia i marró; les seves grandària i complexitat disminueixen progressivament a mesura que creix el volum, per la qual cosa només mereixen ésser destacades les que corresponen als folis 16, 17v, 27, 30, 58, 64v, 88v i 98v.