Resultats de la cerca

El registre més tardà d’aquest gènere data del Plistocè superior d’Alemanya A Catalunya, l’espècie Homotherium latidens ha estat trobada al jaciment del Plistocè inferior d’Incarcal Crespià, Pla de l’Estany L’estudi de les insercions musculars a les vèrtebres del coll d’aquest animal indiquen que podia dur a terme moviments complexos, com per exemple flexions i extensions laterals Probablement, aquests moviments eren adaptacions per a la captura de preses de grans dimensions, a les quals mossegaven en diferents parts del cos

Hom la denomina també eosina I , o eosina blava El seu nombre en el Colour Index és 45 000 Hom l’obté per nitració de la 4’,5'-dibromofluoresceïna Es presenta en forma de pólvores de color vermell, totalment solubles en aigua, i amb fluorescència verda en solució alcalina És emprada en la tintura de cotó, llana, paper i en histologia per a tenyir epitelis, nuclis, fibres musculars i d’altres En l' eosina groga els dos grups nitro són substituïts per dos àtoms de brom

Professor a Breslau i a Praga, on fundà sengles instituts d’investigació, destacà per les seves investigacions citològiques descobriment del nucli en l’ou dels ocells, aplicació del micròtom, invenció del terme protoplasma 1839, descripció de les cèllules de Purkinje de l’escorça del cerebel, de les fibres de Purkinje o fibres musculars modificades del cor, etc i pels seus treballs de fisiologia, com l’acció del pàncrees en la digestió de les proteïnes i sobretot els estudis sobre la visió partint de les teories de Goethe

En el múscul, els fascicles són separats mitjançant envans aponeuròtics

És localitzat preferentment a l’aparell genital femení, especialment a l’úter

La síndrome d’ hiperventilació pulmonar o tetània per hiperpnea és un trastorn caracteritzat per l’aparició de rampes i espasmes musculars que es manifesta quan una persona manté una respiració excessivament ràpida i profunda La hiperventilació pot ésser deguda a nombroses causes, però habitualment és desencadenada per un estat d’ansietat Les temperatures extremes i l’exercici físic poden induir igualment a respirar de manera excessivament ràpida o profunda També es poden presentar a conseqüència d’una malaltia respiratòria causant d’un descens del nivell d’oxigen en la sang, que…

La pràctica d’exercici físic pot ésser molt beneficiosa per a l’aparell cardiovascular Tanmateix, per tal que això s’esdevingui efectivament, és imprescindible que l’exercici físic que es dugui a terme sigui de tipus aeròbic —o, el que és el mateix, de resistència—, i d’altra banda, que es practiqui amb regularitat De manera més concreta, les activitats o esports més adequats per a aconseguir aquest objectiu són aquells en què estan implicats molts grups musculars, i en els quals no cal desenvolupar molta força, com ara la marxa, el jogging , el ciclisme, la natació, l’esquí o la…

L’espina bífida és un trastorn del desenvolupament embrionari caracteritzat per un defecte en el tancament de la columna vertebral que es localitza en general en la regió inferior de l’esquena i que, sovint, es presenta acompanyat d’alteracions de la medulla espinal o les arrels nervioses capaces de provocar diversos trastorns neurològics Quan hi ha un defecte lleu, anomenat espina bífida oculta, sol coincidir amb una alteració cutània en la línia mitjana de l’esquena, com és ara la presència d’un floc de pèls, un enfonsament o un engrossiment de la pell Si bé el defecte lleu no sol provocar…

Collocat entre dos elèctrodes s’expandeix o s’encongeix en la direcció del camp elèctric i en funció de la seva intensitat Aquest moviment imita perfectament el dels músculs dels éssers vius i pot desenvolupar forces més elevades, per la qual cosa els elastòmers dielèctrics resulten molt adequats en la fabricació d’implants i pròtesis musculars, però, també, en la de braços robòtics i, en general, la de dispositius miniaturitzats Els més utilitzats són els basats en el polimetacrilat de metil, o PMMA Els elastòmers dielèctrics constitueixen una de les famílies dels considerats…

Les tècniques més emprades són la de Jacobson i la de Schulz La primera és basada en la conservació d’una relaxació muscular localitzada al sistema neuromuscular mitjançant l’actuació sobre certs grups musculars S'insereix en el conjunt de tècniques de reeducació, notablement en ortopèdia, en reumatologia, en obstetrícia i ginecologia La tècnica de Schulz, coneguda també pels noms d' autorelaxació concentrativa i d' entrenament autogen , intenta d’assolir la relaxació somàtica progressiva, ajudant-se de la concentració del pensament sobre certes sensacions anestèsiques És…