Resultats de la cerca
Es mostren 1167 resultats
Narcís Xifra i Masmitjà
Enginyer industrial.
Estudià a Barcelona, on es titulà l’any 1871 Installà la primera central elèctrica dels Països Catalans a Barcelona 1873, per compte de la Societat Espanyola d’Electricitat Féu importants installacions elèctriques, com la de La Maquinista Terrestre i Marítima, a la Barceloneta 1875, la de la Rambla de Girona i la del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona El 1877 féu els primers experiments telefònics entre Barcelona i Girona, i cooperà a l’establiment de la xarxa telefònica barcelonina Més tard fou catedràtic dels instituts de Conca i Girona i vicepresident del jurat de l’Exposició Universal de…
Narcís Molins i Fàbregas
Periodisme
Periodista i polític.
De família pagesa, a divuit anys anà a Barcelona, on treballà com a aprenent de pastisser Redactor de “La Nau” i aviat membre de la Federació Comunista Catalanobalear, a partir de 1931 milità en el Bloc Obrer i Camperol BOC i fou redactor de “L’Hora”, òrgan del BOC, i, ja professionalitzat com a periodista, de “La Humanitat” Pròxim a la línia política d’ Andreu Nin, fou expulsat del BOC, i després ingressà a l’Oposició Comunista, que més tard esdevingué Izquierda Comunista, dirigida per Andreu Nin Quan es constituí el POUM, fou membre del seu comité executiu Collaborà en diverses tasques…
Narcís Basté i Basté
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1890, aquest mateix any ingressà a la Companyia de Jesús Ordenat sacerdot el 1899, el 1901 fou destinat a València per ocupar la direcció de la Congregació Mariana del Patronat de la Joventut Obrera, institució que dirigí fins el gener del 1932, quan la Companyia de Jesús fou dissolta pel Govern de la Segona República Durant aquests anys dugué a terme diverses iniciatives, com ara les primeres colònies escolars de València 1906, la Casa dels Obrers 1908, l’equip de futbol Gimnàstic Patronat 1909 i el Parc Escola 1928 Morí assassinat per…
Narcís Campmany i Pahissa
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
Fou actor aficionat i un prolífic autor instintiu, versat en el retrat dels costums caracteritzadors de la burgesia barcelonina Autodidacte Escriví llibrets per a sarsueles, sovint en collaboració amb Joan Molas i Casas i amb música de Nicolau Manent La lluna en un cove , 1871 Lo metge dels gegants , 1874 Lo cant de la Marsellesa , 1877 Lo rellotge del Montseny , 1878 De la terra al sol , 1880, «viatje fantàstic inverossímil» inspirat en Jules Verne, sainets Pensa mal i no erraràs , 1865 Si m’embrutes t’emmascaro , 1866 Una prometença , 1870 L’esca del pecat , 1871, comèdies No es pot dir…
,
Narcís Ferrer i Budoi
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es doctorà en cànons i es llicencià en lleis a Cervera El 1835 fou designat rector de Castelltort Solsonès, però molt aviat s’incorporà a les forces carlines Fou vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya, dita després Junta de Berga Tingué un paper destacat en la destitució del comte d’Espanya com a capità general carlí del Principat i en el seu assassinat afirmà haver-lo acompanyat fins a Andorra i en publicà unes suposades declaracions de culpabilitat Per la seva implicació en aquests fets hagué de deixar el ministeri sacerdotal
Narcís Blanch i Illa
Historiografia
Periodisme
Periodista i historiador.
Estudià dret a Barcelona Collaborà en diversos diaris de caràcter tradicionalista, i publicà Gerona histórico-monumental 1853, Fueros de Cataluña 1870, etc Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i cronista honorari de Girona
Narcís Bonet i Armengol
Música
Compositor.
Fill de Lluís Bonet i Garí i germà de Jordi Bonet i Armengol , fou deixeble de Joan Llongueras, Lluís M Millet, Eduard Toldrà i, especialment, de Maria Carbonell i Joan Massià L’any 1946 fou presentat en un concert al Palau de la Música Catalana com a pianista i compositor A París estudià composició i direcció amb Nadia Boulanger i Igor Markevitch Guanyador el 1952 del primer premi del Conservatori de Fointainebleau, fou president de Joventuts Musicals de Barcelona 1955 i d’Espanya 1962 i delegat oficial de la Federació Internacional de Joventuts Musicals per a Amèrica Llatina El 1963 fixà…
,
Narcís Xifreu i Trull
Historiografia catalana
Eclesiàstic, antiquari i orador.
Fou catedràtic de filosofia al Seminari Tridentí de Girona i canonge de la collegiata de Sant Feliu de la mateixa ciutat Subministrà dades importants al redactor de l’ España sagrada i, en recompensa per aquesta tasca, el 1829 fou nomenat corresponsal de la RAH Fou un gran coneixedor dels arxius i de les antiguitats de Girona i Catalunya Els seus escrits impresos es redueixen a sermons, panegírics i oracions fúnebres
Narcís Oliveres i Terrades
Política
Polític.
Doctor en dret, fou director de la societat Hifesa Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya , de la qual fou membre del Comitè de Govern, fou senador per Convergència i Unió per Girona a les eleccions generals espanyoles del 1982, el 1986 i el 1989 En aquesta cambra ocupà la secretaria quarta de la mesa en 1989-93 i el càrrec de portaveu del grup de CiU En 1985-86 fou conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya Retirat de la política, es mantingué tanmateix actiu en el camp cívic i cultural Entre altres iniciatives, fou cofundador 2007 de l’Associació Triangle Blau…
Narcís Prat i Fornells
Biologia
Ecòleg.
Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1972, el 1978 es doctorà per aquesta mateixa universitat amb una tesi dirigida per Ramon Margalef Catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona 1986, des del 1978 impulsa i dirigeix el grup de recerca sobre ecosistemes aquàtics continentals i la seva conservació i gestió Freshwater Ecology and Management FEM, reconegut des del 2005 per la Generalitat de Catalunya Coordina el projecte europeu Life Trivers, en l’àmbit de la Directiva marc de l’aigua de la Unió Europea És membre fundador de la Fundación Nueva Cultura del Agua 2006,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina