Resultats de la cerca
Es mostren 316 resultats
premi El lector de l’Odissea
Premi literari de narrativa en llengua catalana que convocaren anualment, des del 1999 fins el 2018, la Llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
Relació d'obres i autors guardonats 1999 La ciutat dels àngels , d’Albert Mas-Griera 2000 Contracorrent , de Jordi Font-Agustí 2001 Disseccions , de Jordi de Manuel 2002 La pregària del diable , de Jordi Cabré 2003 Com és que el cel no cau , de Vidal Vidal 2004 Ànima de llop , de Llorenç Capdevila 2005 L’engany de Casp , de Xavier Renau 2006 L’alé del búfal a l’hivern , de Neus Canyelles 2007 desert 2008 El cos deshabitat , d’Esperança Camps 2009 El noi de Sarajevo , de Jordi Cussà 2010 Breu tractat sobre les illusions òptiques , de Carles Zafón 2011 Olives picants , d’Anna Monreal 2012 El…
Un Tros de Paper
Portada del primer número d' Un Tros de Paper
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Publicació literariohumorística en català publicada a Barcelona del 16 d’abril de 1865 al 16 de setembre de 1866, a partir d’una idea d’Albert Llanas.
Editada per Innocenci López i Bernagosi i illustrada per Tomàs Padró, en foren redactors, entre d’altres, el mateix Llanas que usà el pseudònim Robert Sanall , Conrad Roure Pau Bunyegas , que hi féu la crítica teatral, Robert Robert X , que hi publicà tota la seva producció catalana, JFeliu i Codina Josep Serra , Frederic Soler Serafí Pitarra i EVidal i Valenciano Blay Màrfegas Esporàdicament, també hi collaboraren JAClavé, MLasarte, etc Aconseguí ràpidament un gran èxit popular i, d’aparició quinzenal, passà aviat a desenal i finalment a setmanal Divergències entre Llanas i Padró…
ragatxo
Noi o noia que treballa per ajudar les persones en feines que no necessiten aprenentatge.
Josep Sol i Padrís

Josep Sol i Padrís
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Periodisme
Literatura catalana
Política
Economia
Advocat, industrial, periodista, poeta i polític.
Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona Directiu del sector tèxtil i amic i soci de Joan Güell i Ferrer Des del 1849 prengué part en distintes comissions d’industrials i de forces vives catalanes que es traslladaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes, enfront de les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes Fou diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853 Els seus discursos parlamentaris més notables versaren sobre el deute flotant i sobre el concordat amb la…
,
Elizabeth Harwood
Música
Soprano anglesa.
Estudià a Manchester i el 1960 obtingué el premi del Kathleen Ferrier Memorial, que li permeté debutar al Festival de Glyndebourne com a segon noi en una producció de La flauta màgica Posteriorment, hi interpretà papers protagonistes d’òperes de WA Mozart i R Strauss Després de treballar al Sadler’s Wells, el 1963 realitzà una gira per Austràlia i el 1967 cantà al Covent Garden de Londres, on actuà en successives temporades Entre el 1967 i el 1974 cantà a la Scottish Opera, i alhora alternà les seves aparicions en diversos festivals europeus, com el Festival Internacional d’Art…
caló
Lingüística i sociolingüística
Denominació que reben els diversos parlars gitanos de la península Ibèrica.
Al s XIX aparegueren els primers vocabularis de caló els de Richard Bright 1817, 1818, George Borrow 1841 i Francisco Adolfo Coelho 1892 Els estudis de Joan Givanel i Mas 1919 i de Max-Léopold Wagner 1924 sobre el caló català com a part integrant de l’argot barceloní a causa de l’estat de corrupció de la llengua destrien difícilment els mots genuïns Malgrat tot, poden ésser reconstruïdes algunes característiques del caló català dels s XIX i XX, el qual conserva pocs trets del primitiu parlar gitano , que resten limitats generalment a les arrels d’uns quants termes Alguns d’aquests termes han…
Brendan Behan
Literatura
Escriptor irlandès.
De família obrera, fou membre de l’IRA exèrcit republicà irlandès, i, a setze anys, un tribunal anglès el condemnà a tres anys de reformatori per activitats terroristes A partir del 1951 es dedicà a escriure, en irlandès i en anglès Autor teatral dins la línia realista de Sean O'Casey, esdevingué mundialment conegut amb l’estrena, l’any 1956, en versió anglesa, de The Quare Fellow ‘El condemnat a mort’, on presentà amb un gran dramatisme el món variat dels presidiaris Viatjà per l’estranger i féu estades als Països Catalans, pels problemes culturals dels quals s’interessà vivament Escriví…
Jesús Maria Tibau i Tarragó

Jesús Maria Tibau i Tarragó
©
Literatura catalana
Escriptor.
Vinculat des de la infància a Cornudella de Montsant Priorat, d’on es considera fill natural, estudià magisteri a Tarragona L’any 1992 inicià la seva afició pel relat curt i escriví A l’ombra dels ametllers Els seus contes es defineixen per l’originalitat, la fina ironia i l’ús intelligent del llenguatge Ha publicat en obres collectives, i individualment és autor, entre d'altres, de Tens un racó dalt del món 2001, Postres de músic 2005, premi Marian Vayreda de la ciutat d’Olot, El vertigen del trapezista 2008, A la barana dels teus dits 2009, Una sortida digna 2009, I un cop de vent els…
Jaume Sisterna i Montcada
Literatura catalana
Teatre
Poeta.
Cursà estudis de peritatge mercantil i d’art dramàtic Dedicat al teatre, treballà en els inicis de la companyia La Pipironda, a la dècada dels anys seixanta, i també a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i al Teatre Experimental Català Malgrat que no començà a publicar fins passats els seixanta anys, fou un referent dels poetes underground dels anys vuitanta, entre d’altres, Jordi Pope i Enric Casasses, amb els quals formà part dels grups O Així i La Sopa Negra L’any 1986 guanyà el premi Hortavui pel poemari Mal de poesia , i el 1988, el Marià Manent amb Novembre del meu any de néixer i de…
Policlet
Escultura
Escultor grec, anomenat el Vell.
Condeixeble de Miró i coetani de Fídies, rebé l’ensenyament de l’argiu Agelades Fou, alhora que escultor, un gran teòric escriví un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà, conegut amb el nom de Cànon Els conceptes que hi manifesta, així com la perfecció tècnica de les seves obres, serviren per a formar l’escola policlètica, posteriorment molt difosa a Sició Fou sobretot bronzista Escultor d’atletes, executà el Dorífor , obra mestra coneguda amb el sobrenom de Cànon , conservada a través de diverses còpies de marbre En aquesta obra, introdueix la tècnica de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina