Resultats de la cerca

A vuit anys ingressà a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge dels pares Jacint Boada i Benet Brell A setze, obtingué per oposició el càrrec d’organista de Cardona Fou mestre de capella de Berga i de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa 1850, i mestre director de l’Escolania de Montserrat, on s’havia format 1857-65 Malgrat la migradesa de mitjans i de personal en què es trobava l’escolania d’aquells temps, tingué bons deixebles i exercí una lloable tasca pedagògica Després anà a Cuba i a Buenos Aires Es desconeix l’activitat musical que desenvolupà en aquell continent Morí…

La llei orgànica del poder judicial integrà la jurisdicció de menors dins la jurisdicció ordinària, creant a cada província un —o més— jutjats de menors, les decisions dels quals són apellables a l’audiència provincial El primer tribunal tutelar de menors fou el de Tarragona 1920 s’establiren després el de Barcelona 1921, el de València 1923, el de Palma 1925, els de Lleida i Girona 1927, el d’Alacant 1930 i, el 1940, el de Castelló de la Plana Aquest, però, havia existit ja a l’edat mitjana, com la institució valenciana de l’anomenat pare d’òrfens , creada per Pere III de Catalunya-Aragó el…

Estudià als escolapis d’Igualada, entrà al noviciat de l’Escola Pia de Moià el 30 de juliol de 1876 i professà l’1 de setembre de 1878 Restà a Moià, on estudià francès i tingué cura de la sagristia i de l’oració contínua amb els alumnes més petits de l’escola Cursà els estudis eclesiàstics a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó Dotat per a les manualitats, féu les funcions d’encarregat del manteniment a les cases on residí S'inicià en el magisteri a Balaguer el 1885 Residí en els collegis cubans de Guanabacoa i de Camagüey 1891-99 i, de nou a Catalunya, en els de Palma Mallorca,…

La psicoanàlisi, partint de les zones erotògenes, descriu cinc estadis afectius fonamentals l' estadi oral primer any de vida, en el qual el plaer, localitzat entorn de la boca, s’obté essencialment per l’acte de mamar l' estadi anal segon i tercer anys, en què l’interès es trasllada a les funcions d’expulsió d’excrements l' estadi fàllic quart i cinquè anys, caracteritzat per la prevalença dels òrgans genitals penis i clítoris, per la tendència a la masturbació i pels desigs incestuosos, i en el qual es produeixen l’angoixa de castració i el complex d’Èdip, en els nois, i l’…

Cursà estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Lluis Millet, Antoni Nicolau i Enric Morera El 1908 entrà a la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’ Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , al qual contribuí amb una gran quantitat de documents que recollí, i…

Cursà estudis de comerç i fou professor mercantil i censor jurat de comptes Parallelament, desenvolupà una tasca cultural rellevant en el camp del teatre i la literatura infantils Molt vinculat a la revista Cavall Fort , en formà part del consell de redacció des de la seva creació 1968-88, i fou també director del Cicle de Teatre per a nois i noies de la revista 1968-83 President del patronat de la Fundació Folch i Torres, dirigí les colleccions de teatre infantil “Taller de Teatre” i “Teatre, joc d'equip” de l'editorial La Galera, i coordinà la revista de literatura infantil…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, exercí a l’ensenyament secundari i és professor a la Universitat Pompeu Fabra S’inicià com a narrador amb el volum de contes Entomologia 1997, premi Documenta 1996, gènere que continuà a  Bones notícies 2001,  Un relat de la nova immigració africana 2004 i Provisionalitat 2012 Com a novellista ha publicat Pere Marín 1998  Gorilla blanc Memòries d’en Floquet de Neu 2003  Rodalies 2004, premi Sant Joan i Nacional de literatura 2005, paràbola de la tensió entre la llibertat i la conformitat  Marina 2010, retorn angoixant a un…

Influït per les idees de Basedow i de Rousseau —que li valgueren la presó per revolucionari 1766—, inicià un nou corrent pedagògic, que s’inscriu en l’anomenada escola activa , i que posà en pràctica en una escola per a nois pobres a Neuhof 1775 Més tard, nombrosos pedagogs Fichte, Herbert, Fröbel, Capponi, etc s’agruparen al seu entorn per aprendre'n directament les teories i els mètodes Refusà d’ocupar càrrecs públics per tal de dedicar-se a la docència i continuar les seves experiències Stanz, Burgdorf-Berthoud, Münchenbuchsee i Yverdon Exposà les seves idees a Über die…