Resultats de la cerca
Es mostren 770 resultats
Possibilitats terapèutiques per a deixar de fumar
D’ençà que es coneix que el tabac és nociu han estat proposats nombrosos mètodes d’ajut per a abandonar l’hàbit de fumar Sobre alguns d’aquests mètodes s’han efectuat estudis contrastats per tal d’avaluar-ne l’eficàcia, però molts d’altres es continuen aplicant sense que es pugui afirmar sobre una base científica quins són llurs resultats Pels estudis que s’han efectuat, no sembla que siguin molt eficaços els mètodes orientats a controlar només un dels aspectes de la dependència del fumador respecte al tabac, tant si és la física com la psíquica S’ha observat que només d’un 15 a…
Primeres converses de pau en el conflicte de Síria
Comencen a Astana, Kazakhstan, les negociacions de pau després de la batalla d’Alep desembre del 2016 Les negociacions estan protagonitzades pel Govern sirià i els rebels Ambdues parts tenen el suport, respectivament, de Rússia i Turquia, estats que han impulsat les negociacions Tanmateix, des de l’inici, el Govern sirià i els rebels entren en una espiral de retrets i no arriben a cap acord, situació que es repeteix en la segona ronda 16 de febrer El 23 de febrer, comencen negociacions de pau a Ginebra supervisades per l’ONU, que es desenvolupen de manera parallela i amb un bloqueig similar…
fase

Les diverses fases de la Lluna
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels aspectes sota els quals hom observa el disc brillant d’un cos celeste, especialment de la Lluna i dels planetes.
Quan un cos celeste té la part no illuminada dirigida cap a la Terra no és visible, i hom diu que és en la fase nova Quan hom observa únicament una part del disc illuminada i aquesta part va augmentant cada dia, diu que és en la fase creixent , i si, per contra, va disminuint, és anomenada minvant Si el disc d’un cos celeste és observat perfectament rodó des de la Terra, hom diu que l’astre és en la fase plena La Lluna i els planetes inferiors poden presentar totes les fases esmentades, però els planetes superiors únicament es poden presentar en fase creixent o plena Animació…
arginasa
Bioquímica
Enzim que provoca la reacció d’hidròlisi:
i que actua també sobre les L-argines a-N- substituïdes.
Es troba present en molts teixits animals, i en concentració especialment elevada en el fetge de tots els vertebrats ureotèlics, i és al cap i a la fi l’enzim determinant de la producció d’urea com a metabòlit definitiu de la degradació de les proteïnes Intervé fonamentalment en el cicle de l’ornitina, proposat originàriament per Krebs, el qual explica la bioformació de la urea a partir del CO 2 respiratori i del NH 3 que resulta de les desaminacions biològiques L’arginasa, que és activable pel manganès i pel cobalt, ha estat obtinguda molt pura del fetge de cavall Hom n'ha observat…
escaire
Geografia
Aparell emprat en topografia per a determinar sobre el terreny si dues alineacions formen un angle recte o semirecte.
N'hi ha diversos tipus L' escaire d’agrimensor és constituït per un cilindre buit, generalment de llautó, que té un diàmetre de 10 cm i és tancat pels seus extrems Sobre la superfície d’aquest cilindre hom ha fet quatre escletxes molt estretes, disposades segons quatre generatrius del cilindre, i que determinen dos plans visuals perpendiculars entre ells Unes altres quatre escletxes serveixen, juntament amb les primeres, per a determinar alineacions de 45° L' escaire de miralls , dit també d’Adams , és constituït per dos miralls plans, en els quals es reflecteix un raig de llum que prové de l…
transducció
Biologia
Mecanisme de transferència de material genètic d’un bacteri donador a un de receptor en què l’agent intermediari és un paràsit víric.
Quan un bacteriòfag infecta un cultiu bacterià, la majoria dels bacteris degeneren i moren, mentre que altres, tot i la presència del paràsit a llur interior, es fan resistents i sobreviuen L’ADN víric s’ha integrat al genoma del bacteri, el qual allibera esporàdicament bacteriòfags que poden parasitar altres bacteris En aquest cas, hom ha observat que el bacteriòfag pot transportar, alhora, una part del genoma del bacteri donador al receptor En la transducció generalitzada pot ésser transportat qualsevol caràcter genètic dels bacteris donadors, puix que el segment és triat a l’…
cometa d’Encke
Astronomia
Cometa descobert per P. Méchain el 17 de gener de 1786.
Les observacions fetes per JL Pons a Marsella l’any 1812 permeteren a JF Encke de calcular-ne l’òrbita L’excentricitat de l’òrbita és de 0,8471, i la inclinació respecte a l’eclíptica, de 12° 36’ Té l’afeli a les proximitats de l’òrbita de Júpiter, i el periheli travessa la de Mercuri El seu període de revolució és de 3,30 anys la qual cosa el converteix en el cometa observat més vegades, i no és constant, sinó que disminueix d’unes 2,7 hores cada revolució orbital hom creu que la causa n’és l’asimetria del nucli i la corresponent presència de jets rotacionals Hom el relaciona…
desplaçament cap al vermell

Desplaçament cap al vermell d’una galàxia; la radiació emesa per la galàxia és rebuda per l’observador amb una freqüència igual, més gran o més petita segons si la galàxia resta immòbil o en moviment, apropant-se o allunyant-se de l’observador, fet que es tradueix en un desplaçament de la ratlla espectral tal com mostra el dibuix.
© Fototeca.cat
Astronomia
Desplaçament cap a longituds d’ona més grans que experimenten les ratlles de l’espectre d’un objecte estel·lar.
Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament…
suburbanització
Sociologia
Procés de descentralització de les poblacions o de les institucions, per un desplaçament de persones, negocis i altres envers les àrees perifèriques d’una ciutat.
La recerca de residència habitatge que s’ajusti a la capacitat econòmica dels migrants, adaptació de l’habitatge als canvis del lloc de treball, a l’augment del nombre de membres de la família, etc, o preferències per localitzacions ambientals més atractives és responsable de la major part dels moviments de relocalització de població dins l’espai metropolità, des dels municipis centrals cap als perifèrics Barcelona i les conurbacions veïnes presentaren taxes de creixement de població negatives durant els anys vuitanta i el primer quinquenni dels noranta el 1981 Barcelona concentrava el 56,7%…
cova

Pintures rupestres a la cova de Nerja
© Agapito Sanchidrián
Prehistòria
Cavitat natural aprofitada com a lloc d’habitatge per moltes civilitzacions primitives i per l’home prehistòric, especialment durant el Paleolític mitjà i superior.
Durant el Paleolític superior, a certes regions, com és ara una part d’Occitània i el litoral cantàbric peninsular, la secció més profunda de les coves tingué valor sagrat, de santuari, i les parets foren decorades amb pintures i gravats com a la cova d'Altamira D’ençà del Neolític i de les primeres edats dels metalls començà la vida en poblats, però hom continuà vivint en coves Als Països Catalans el pas de vida cavernícola als poblats es manifestà sobretot a partir de l’època eneolítica Durant aquest període foren usades sovint com a necròpolis collectives A partir de l’època ibèrica la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina