D’ençà que es coneix que el tabac és nociu han estat proposats nombrosos mètodes d’ajut per a abandonar l’hàbit de fumar. Sobre alguns d’aquests mètodes s’han efectuat estudis contrastats per tal d’avaluar-ne l’eficàcia, però molts d’altres es continuen aplicant sense que es pugui afirmar sobre una base científica quins són llurs resultats.
Pels estudis que s’han efectuat, no sembla que siguin molt eficaços els mètodes orientats a controlar només un dels aspectes de la dependència del fumador respecte al tabac, tant si és la física com la psíquica. S’ha observat que només d’un 15 a un 20% de les persones sotmeses exclusivament a teràpies farmacològiques o exclusivament a alguna forma de psicoteràpia continuen sense fumar al cap d’un any de començat el tractament. Els mètodes més eficaços sembla que són els que combinen diverses mesures terapèutiques, unes enfocades prioritàriament a evitar la síndrome d’abstinència, i altres dirigides a trencar la dependència psicològica. Així, per exemple, s’ha observat que combinant mesures psicoterapèutiques amb l’administració de petites dosis de nicotina s’arriben a mantenir sense fumar al cap d’un any més del 40% de les persones que han seguit aquest mètode.
No es pot afirmar per ara que hi hagi cap mètode eficaç en el 100% dels casos, malgrat que alguns mètodes s’anuncien comercialment oferint uns resultats absolutament segurs. En qualsevol cas, el resultat no depèn exclusivament del mètode aplicat, sinó que és fonamental l’actitud de la persona implicada.
Les premisses que asseguren l’èxit de qualsevol mètode són bàsicament les mateixes indicades per a aconseguir abandonar individualment el tabac. Si una persona no està prou motivada o no tria bé la data per a deixar de fumar és difícil que ho aconsegueixi, per més eficaç que sigui el mètode triat. Cap teràpia pot substituir la pròpia voluntat del fumador i imposar-li l’abandó del tabac si realment no desitja deixar de fumar. Individualment o amb l’ajut d’una teràpia específica, l’abandó del tabac només culmina amb èxit si el fumador pren part activa en aquest procés i n’està convençut de la necessitat.