Resultats de la cerca

Encoratjat per Franklin, anà als EUA 1774 i prengué part en la causa de la independència amb l’opuscle A Common Sense 1777 i els pamflets intitulats The American Crisis 1776-83 De nou a Europa, s’establí a Londres i, més tard, a França, on la Revolució li oferí la conjuntura decisiva per a la seva carrera Atacà l’obra d' EBurke amb The rights of man 1791-92 i arribà a ésser membre de la Convenció Nacional Empresonat pels jacobins, escriví The Age of Reason 1794-95, contra l’aspecte supersticiós de la religió i la ingerència de la religió en la política

Lluità a favor dels moderats a Madrid 1856 i participà en la guerra d’Àfrica 1859, però, ferit en un genoll, passà al cos d’invàlids Defensà Isabel II en la revolta del 1866 i ascendí a tinent coronel El 1869 s’oferí al pretendent carlí Carles de Borbó amb uns 400 homes ocupà Tivissa 1872, passà a l’Hospitalet de l’Infant, on segrestà un ferrocarril i es feu conduir a Salou amb la tropa, des d’on envaí Reus per sorpresa i intentà, sense èxit, que l’alcalde, Felip Font i Trullàs, li lliurés una contribució de guerra Un contraatac liberal el ferí mortalment i en dispersà les forces

El 1640 una junta de nobles reunida a Lisboa li oferí el tron del país, i Joan IV dirigí la insurrecció portuguesa contra la dominació castellana La collaboració de la seva muller, Maria Lluïsa de Guzmán, i l’habilitat política dels seus secretaris Pinto Ribeiro i Francisco de Lucena, permeteren d’atreure's a la seva causa Anglaterra i França El 1644 derrotà els castellans a Montijo, prop de Badajoz Féu d’intermediari entre Catalunya i França Les colònies portugueses el reconegueren com a rei, i, malgrat les successives conjuracions nobiliàries 1641-46 i 1653 per enderrocar-lo,…

Fou aconsellat pel ministre d’afers estrangers francès Hug de Lionne i, segons aquest tractat, França, sota la pressió de la Triple Aliança, de la Haia Anglaterra, les Províncies Unides i Suècia, tornava el Franc Comtat a Espanya, i aquesta, representada pel diplomàtic comte de Peñaranda i el plenipotenciari i governador de Flandes marquès de Castel Rodrigo, cedia a França les següents places fortes de Flandes Furnes, Bergues, Armentières, Menin, Lilla, Douai, Kortrijk, Audenarde, Tournai, Ath, Binche i Charleroi Posteriorment, en trencar-se aquesta pau a causa de les ambicions franceses…

Des del 1572 fins una mica després del 1575 estigué al servei de la família Kitson de Suffolk En aquesta data participà en les festes que el baró de Leicester oferí a la reina Elisabet a la seva casa rural en aquell comtat Rebé també encàrrecs d’altres famílies i el 1591 participà en una festa del baró de Hertford en honor de la reina El 1592 contribuí amb dues peces al psaltiri d’East, i el 1601 Morley el convidà a participar en el volum collectiu The Triumphes of Oriana El 1594 obtingué el grau de batxiller a Cambridge La seva música conservada és molt escassa W Byrd adaptà…

Inicià la seva formació musical amb D Schnabl al Gimnasium de Breslau i, entre el 1850 i el 1853, estudià piano i orgue a Berlín Segons sembla, també estudià a París amb E Wolff Exercí la docència en diferents centres educatius de Polònia, entre els quals es troba l’Institut de Música de Varsòvia Compongué obres de saló, tant per a piano com per a veu i piano, amb reminiscències populars, en la línia de F Chopin També compongué una opéra-comique , Werbel domowy 'El tambor familiar' A banda de la seva tasca com a professor, fou un pianista amb un gran domini tècnic, i oferí…

Es formà a l’Institut Lemmens, on estudià cant gregorià i orgue Més tard fou professor d’aquest mateix centre i també dels conservatoris de Gant 1931-38, Tilburg 1935-48 i Anvers 1948-68 Destacat intèrpret d’orgue, fou organista a la catedral de Mechelen i oferí nombroses classes magistrals, tant a Europa com als Estats Units L’obra de Peeters destaca per l’ús de les formes clàssiques i un estil proper a M Duruflé i Ch Tournemire Usà freqüentment el contrapunt imitatiu i el cant pla De la seva producció sobresurten les obres per a orgue i les sacres També compongué peces de…

Estudià matemàtiques, filosofia i teologia a les universitats d’Alcalá de Henares, Salamanca i París En aquesta darrera ciutat ensenyà matemàtiques i filosofia El 1505 publicà la seva primera obra, Liber arithmeticae practicae El cardenal Cisneros li oferí, el 1510, una càtedra a la Universitat d’Alcalá La seva obra més coneguda, i abastament reeditada, fou Cursus quatuor mathematicarum artium liberarum París, 1516, que contenia les seves reflexions sobre teoria musical, bàsicament comentaris elaborats a partir de l’obra d’inspiració boeciana de Jacques Le Fèbvre d’Étaples,…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Madrid amb José Trago piano, Bartolomé Pérez Casas i Conrado del Campo harmonia i composició Posteriorment ho feu a París amb Josep Iturbi i Alfred Cortot Com a solista oferí concerts a destacades ciutats europees i d’Amèrica A partir del 1944 fou professor de piano al Conservatori de Madrid i dos anys més tard hi rebé el Premio Nacional de Piano Com a compositor sobresortí en obres per a piano, entre d’altres un concert Fou autor de l' Ensayo sobre la técnica trascendente del piano 1944 i enregistrà diversos discos, alguns amb la…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de KH Schönberg i K Böhm, entre d’altres Del 1946 al 1949 dirigí l’orquestra del Volktheater de Rostock Posteriorment, i fins el 1977, assumí la direcció de l’Orquestra de la Ràdio de Leipzig, amb la qual oferí nombrosos concerts i realitzà diversos enregistraments fonogràfics Parallelament en dirigí el cor 1949 Durant el període 1975-78 exercí la docència a la Musikhochschule de Leipzig, i del 1977 al 1985 fou director de l’Orquestra Filharmònica de Dresden Alternà el repertori clàssic especialment Mozart, de qui…