Resultats de la cerca
Es mostren 273 resultats
Sant Vicenç de les Roquetes (Sant Julià de Ramis)
Art romànic
Situació Antic priorat canonical, totalment abandonat se’n conserva una església del segle XII, ara mig coberta per la vegetació F Tur L’església de l’antiga canònica de Sant Vicenç de les Roquetes és situada a la riba esquerra del Ter, a uns 2 km de la carretera N-II, poc més amunt de la fita quilomètrica 730 Mapa L39-12296 Situació 31TDG874534 JAA Història Aquest petit priorat canonical fou fundat l’any 1187 per l’ardiaca de Girona, Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall D’aquest priorat depengué la capella del castell de Montagut Fou una casa amb una vida molt migrada, amb tres…
Història de Mallorca
Historiografia catalana
Història general de Mallorca editada a Palma en dos volums per l’Editorial Moll, el 1982.
Posteriorment se’n publicà un tercer volum 1998 Constitueixen els volums 20, 21 i 45 de la collecció “Els Treballs i els Dies” Els autors dels dos primers llibres són els historiadors Jaume Alzina, Camilla Blanes, Pere Fiol, Aina Le Senne, Antoni Limongi i Antoni Vidal L’obra fou illustrada amb dibuixos de Joan Gual, Víctor Guerrero, Jeroni Juan, Antoni Limongi i Vicenç Matas, entre d’altres En el seu moment constituí una important síntesi, i és la història de Mallorca d’ús més corrent en l’àmbit universitari També ha estat la primera història de l’illa editada en llengua catalana, sense…
orgue electrònic

Orgue electrònic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument electromecànic o electrònic de teclat, amb una consola similar a la de l’orgue tradicional, que genera sons de forma mecànica (discos o llengüetes) o electrònica (generadors d’ones en dent de serra).
Les oscillacions produïdes es filtren, s’amplifiquen i s’emeten amb altaveus En la classificació Hornbostel-Sachs ampliada per Mantle Hood 1971, és considerat un instrument electròfon Els orgues de generació mecànica del so se subdivideixen en electromagnètics o inductius Hammond, electroestàtics o capacitius Wurlitzer i electroòptics Welte-Lichtton L’orgue Hammond, creat pel nord-americà Laurens Hammond el 1933, fa servir un eix que gira sincrònicament, on es troben muntats noranta-un discos metàllics semblants a rodes dentades, la qual cosa correspon a set octaves i mitja Aquests discos són…
Sant Martí de Mont-lleví (Peramola)
Art romànic
Situació Capella romànica, avui transformada en cuina del mas de Mont-lleví ECSA - JA Adell L’antiga església de Sant Martí de Mont-lleví és totalment integrada en les estructures de la casa de Montlleví, de la qual constitueix la cuina Mapa 34-12291 Situació 31TCG549581 Per a anar-hi, des de la carretera de Peramola a Cortiuda, passada la casa de la Mora, cal prendre un camí a l’esquerra cap a ponent, i seguir sempre les cruïlles a l’esquerra En uns 3 km s’arriba a la casa de Mont-lleví, abandonada JAA Història L’any 1854, entre els masos existents al terme de Peramola, hi figura el de Mont-…
fòrum
Electrònica i informàtica
Grup d’internautes que intercanvien opinions i informació sobre un tema per mitjà de missatges que es pengen en una pàgina web, ordenats cronològicament.
ball
Ballarines egípcies executant danses acrobàtiques
© Corel Professional Photos
Dansa i ball
Seguit de passos, salts, gests o posicions, ordenats d’acord amb un ritme de cançó, una tonada instrumental o un simple acompanyament de percussió.
Els primitius se sentiren ben aviat atrets pel ball i el practicaren, amb un sentit màgic o religiós, al so d’algun instrument melòdic, d’algun cant, al ritme de les mans o d’algun altre mitjà de percussió Dels egipcis i dels hebreus han arribat molts testimoniatges de danses rituals Entre els grecs, el ball, desenvolupat juntament amb la música i la poesia, tingué vida sobretot en les representacions teatrals Entre els romans i els bizantins tingueren un èxit especial els balls d’espectacle, figuratius o realistes i eròtics De l’època dels trobadors hi ha força testimoniatges del conreu del…
Memòries literàries. Història dels meus llibres
Literatura catalana
Llibre de memòries de Narcís Oller, publicades l’any 1962, però escrites entre el 1913 i el 1918, quan l’autor ratllava la setantena d’anys i en un moment de forta soledat intel·lectual.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre, dedicat a Víctor Català, l’única escriptora jove a qui admirava i per qui se sentia comprès i estimat, consta de quinze capítols ordenats de manera cronològica i escrits en forma de cartes adreçades a la seva amiga Caterina Albert Comencen en els anys d’adolescència i primera joventut, amb la iniciació a les lletres, i s’acaben el 1906, amb la redacció de la darrera novella i tres anys després de conèixer l’escriptora que l’animà a continuar la seva obra en els anys difícils de la marginació noucentista de la novella Per tal d’alleugerir la…
Sant Cebrià de Flaçà
Art romànic
Situació Façana de la primitiva església romànica de Sant Cebrià de Flaçà, aprofitada en construir l’actual edifici F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià és emplaçada en el nucli antic de la població de Flaçà, situada sobre la carretera de Girona a Palamós Mapa L39-12296 Situació 31TDG963556 MLlC-JAA Història El terme de Flaçà Flociano apareix en una donació de terres que el levita Oliba féu al monestir de Santa Maria de la Grassa, que alguns autors daten al segle IX, però que molt probablement cal situar a l’any 921, al regnat de Carles el Simple També s’esmenta en altres donacions…
Santa Llúcia de la Vileta (Tremp)
Art romànic
Situació Vista de ponent d’aquesta església, que ha patit moltes transformacions ECSA - J A Adell L’església de Santa Llúcia és al poble de la Vileta, avui totalment abandonat Mapa 32-12289 Situació 31TCG162708 S’arriba al despoblat per una pista semiabandonada en molt mal estat, de 800 m de recorregut, que surt entre els quilòmetres 10 i 11 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp JAA Història No ens han pervingut notícies documentals ni del lloc de la Vileta ni de la seva església Tan sols coneixem l’esment, l’any 1241, de la venda d’uns alous a la Vileta a favor del monestir de Sant…
glossari
Lingüística i sociolingüística
Diccionari de mots rars, difícils o arcaics ordenats alfabèticament, que són explicats per uns altres de més corrents i moderns, generalment de la mateixa llengua.
A Catalunya, són coneguts els glossaris de Ripoll dels ss X i XI publicats per Llauradó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina