Resultats de la cerca

La personalitat corporativa pròpia dels pintors als Països Catalans no es perfilà fins als darrers anys del s XV, sempre sota l’advocació de sant Lluc A Perpinyà, des del s XIV formaren un dels collegis d’arts honorables, juntament amb els escultors, dauradors i brodadors A Barcelona, durant la baixa edat mitjana formaren un dels grups interns de la confraria de Sant Esteve dels freners esteve, grup que comprenia també els dauradors, batifullers i guadamassilers El 1519 els pintors barcelonins obtingueren un privilegi propi tenien diverses especialitzacions, la de…

Les Ordinacions de Pere III de Catalunya-Aragó 1344 preveien dos cavallerissos i un sotscavallerís reials, els quals estaven sota les ordres del majordom

L’abandó és una institució pròpia de l’assegurança marítima, admesa arreu del món als Països Catalans es troba ja documentat en unes ordinacions barcelonines del 1435

El càrrec fou reglamentat per les ordinacions de la Universitat de Prohoms de la Ribera de Barcelona el 1258 És considerat com a precedent del cònsol d’ultramar

A Menorca féu fortificar l’illa, i proposà a la reina Marianna d’Àustria un nou sistema d’artilleria A Eivissa reformà les ordinacions municipals Publicà diversos tractats polítics i militars

Durant l’edat mitjana, l’ofici consistia en la venda de paper, pergamí i llibres en blanc, i més endavant en la venda de manuscrits i llibres impresos i sobretot en la relligadura i l’enquadernació Als Països Catalans els llibreters eren, en bona part, estrangers, jueus i conversos Des del s XV, es dedicaren amb profit a fer imprimir llibres, i gradualment intentaren d’evitar que els impressors en poguessin vendre Foren objecte d’ordinacions municipals a Barcelona en 1445-46 en general eren considerats artistes més que no pas menestrals, i s’agruparen en collegis a València el…

Modalitat d’aquesta és la paret búrcega , esmentada en les Ordinacions d’En Sanctacília, que per a una major solidesa, era més ampla en la seva part baixa que en la superior

Orla i caplletra amb la imatge de la construcció d’una església del foli 113v del Pontifical de Pierre de la Jugie , datat el 1350 i encarregat per l’arquebisbe de Narbona del mateix nom TCN – JMColombier/Ville de Narbonne Una mirada a la illuminació italianitzant de la darrera part del regnat de Pere el Cerimoniós –abans de l’esclat del gòtic internacional, durant els mandats de Joan I i Martí l’Humà– confirma un trencament dels lligams directes amb la pintura d’Itàlia Les influències italianes es filtraren a partir d’aleshores a través de mestres catalans locals, i això conduí a una major…

L’ofici es trobava en litigi entre els paraires, que se l’atribuïren per les ordinacions de draperia del 1599, i els abaixadors, que no el recuperaren fins a la fi del s XVIII

A Barcelona, l’ofici és esmentat ja el 1249 i, organitzat com a confraria, el 1257 a causa dels canvis d’armament, a partir del 1462 ja no són esmentats a les ordinacions municipals barcelonines