Resultats de la cerca

Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres i en dret, i posteriorment ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Arxiver de diverses institucions, arribà a ser bibliotecari de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando A més de diversos articles en els butlletins d’ambdues acadèmies i en la premsa d’Oriola, Múrcia i Madrid, publicà els llibres Orihuela durante la Guerra de la Independencia 1908, La reconquista de Orihuela 1934, El Museo de Orihuela 1937, Anales de la imprenta en Murcia 1941 i El teatro…

Des de jove mostrà grans aptituds per al cant i, installat a Barcelona, inicià estudis de cant i solfeig amb R Garcia El 1920 continuà els estudis a Madrid, gràcies a una beca de l’ajuntament de la seva població natal Posteriorment es traslladà a Milà, on prosseguí la seva formació i on el 1930 debutà com a Cavaradossi Tosca Durant els anys quaranta fundà una companyia de sarsuela amb Matilde Vázquez També formà part de la companyia de P Sorozábal Actuà amb èxit arreu de l’Estat espanyol i a Buenos Aires A més, participà en diverses pellícules, entre les quals destaquen La reina mora…

Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en dret canònic 1759 i hi fou catedràtic i rector Canonge de València 1766, el 1797 fou nomenat bisbe d’Oriola Afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs 1801, que ocupava més de 2 000 treballadors De tendència reaccionària, acompanyà FerranVII a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort 1815, on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics El 1817 fou nomenat cardenal per Pius VII

L’església parroquial és dedicada a l’Ecce Homo des del 1780 fins a mitjan s XIX fou sufragània de la del Salvador d’Oriola

Autor poc conegut, feu els primers estudis a Oriola i es doctorà en teologia a València Visità Barcelona 1432, i ja des de la infantesa serví el Casal d’Aragó, com ell mateix declara en el proemi de la seva obra El 1438 arribà a Itàlia com a acompanyant de l’infant Ferran i en companyia dels tutors i preceptors d’aquest, Eiximén Pérez de Corella i Alfons de Borja després papa Calixt III Els anys quaranta, exercí a Nàpols el càrrec de jutge i participà en alguna campanya bèllica, però s’ocupà fonamentalment de l’administració financera i judiciària del país, i arribà a ser un dels dotze…

Despoblat en època no determinada, fou agregat a la parròquia de Sant Salvador d’Oriola Repoblat a partir del s XVIII, esdevingué ajuda parroquial 1831 i, més endavant, parròquia de Sant Bartomeu Sant Bartomeu d’Almisdrà

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i passà després a Roma, on fou influït per Marià Fortuny Pintà retrats, quadres d’història, paisatges, sobretot de l’horta de València, i obres de costums És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i al Museu de Belles Arts de València

Milità en el partit liberal i, el 1868, fou secretari de la junta revolucionària i de l’ajuntament de València Estrenà diverses obres teatrals De un tiro dos pájaros, La tentación, Por tejados y azoteas i publicà alguna novella Dos artistas i nombrosos poemes, articles i contes Escriví també en llengua catalana

El 1966 s’afilià al PCE Treballà en grans empreses de diversos rams de la indústria Afiliat a Comissions Obreres, el 1976 n'esdevingué membre del comitè de coordinació general, i el 1978 membre del secretariat El 1987 substituí Marcelino Camacho a la secretaria general de l’organització A mitjan anys noranta protagonitzà una dura pugna amb el sector més ortodox del sindicat, liderat pel mateix Camacho, que culminà amb la dimissió d’aquest de la presidència De la crisi en sortí reforçat Gutiérrez, més inclinat a la negociació que no pas a l’enfrontament amb el govern i la patronal, amb els…

Fou mestre de capella a Las Descalzas Reales, de Madrid 1691-1705, i des del 1706, a la catedral de Toledo Compongué música d’església, Tonos i Solos humanos , i publicà un escrit sobre la Prevención de la ligadura 1694