Resultats de la cerca

Els espàrids constitueixen una de les famílies de peixos més ben representades al litoral català 9 gèneres i 20 espècies, i també més ben conegudes, ja que inclouen espècies d’una gran importància pesquera Tenen un cos generalment fusiforme, alt i sovint comprimit, amb escates cicloides o ctenoides fortes i ben aparents, i una línia lateral ben visible i més o menys parallela al perfil dorsal El cap, fort i comprimit, és mancat d’espines o en alguns casos, dèbilment espinós i té uns ulls grossos i una boca relativament petita, amb uns premaxillars no gaire protràctils Les dents són d’una gran…

Una característica sobresortint dels làbrids és la vistositat dels seus colors i alhora la varietat de coloracions que poden adquirir, en relació amb el dimorfisme sexual dins cada espècie i amb les etapes del seu cicle vital hermafrodites, passen per una primera etapa femenina i, amb l’edat, acaben esdevenint mascles, que poden mostrar una lliurea nupcial inicial mascles no dominants i una lliurea nupcial terminal mascles dominants En el dibuix s’ha representat el tord ver o xuclà Labrus bimaculatus , femella 1a i mascle 1b Juan A Moreno La família dels làbrids agrupa espècies marines…

Talla Talla de la Mare de Déu de procedència incerta i que avui es conserva al Museu Diocesà de Lleida amb el núm 327 de l’inventari ECSA - M Macià Es tracta d’una curiosa talla treballada en fusta de pi, amb unes dimensions considerablement reduïdes 47 X 15 X 11 cm i que ha perdut gairebé tota la policromia Porta el dors totalment buidat, la qual cosa indica que originàriament devia anar adossada a algun tipus de mobiliari litúrgic Es conserva al Museu Diocesà de Lleida núm 327 i hom ha cregut que hi ingressà l’any 1897 procedent de l’església de Sant Gil de Pinyana o de Santa Maria d’…

Situació Una vista de la capella des del costat nord-occidental Hom espot fer càrrec de les mil transformacions que ha sofert en el transcurs del temps un edifici senzill que encara consta dels elements més essencials R Viladés Aquesta capella és situada al costat mateix de les ruïnes del castell, al nord-est de la població de Saldes i força més amunt, sobre les mines Pedraforca, assentada damunt una cinglera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 96,1 — y 76,7 31 TCG 961767 Des de la plaça de l’…

Situació i presentació Es troba, a ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca, a l’interfluvi del Cinca límit occidental del terme i del Segre límit meridional, que conflueixen a l’extrem SW del territori l’Aiguabarreig, espai classificat en el PEIN Limita amb els municipis de la Granja d’Escarp S, Seròs E, Fraga N i Torrent de Cinca W, els dos últims pertanyents a la comarca del Baix Cinca El relleu és format per planes amb elevacions estretes i allargades perpendicularment al Cinca, d’escassa altitud La part de ponent i migdia del terme forma part de la zona fèrtil alluvial dels rius…

La geografia Situada a les ribes del Tàmesi, el nucli primitiu sorgí en el punt de coincidència de les influències marítimes i terrestres La ciutat s’assenta sobre una conca de roques argiloses eocèniques travessades pel curs inferior del Tàmesi, per dessota de les quals es troba la creta blanca que aflora en els Downs, al Sud, i en els Chiltern Hills, al NW Antigament el llit fluvial es dividia, en alguns llocs, en diversos braços, que circumdaven illes baixes, de sorra i argila, que encara conserven els noms Chelsea, Battersea, Thorney i Bermondsey El clima de Londres és bastant uniforme i…

Situació Vista aèria de la capella, l’absis de la qual ha estat totalment restaurat fa pocs anys R Camprubí La capella és situada a llevant del castell de Sacama, i construïda, al mateix eix axial que aquest, sobre unes altes roques 466 m espadades a llevant Mapa 36-15392 Situació 31TDG093025 Història El document del 963, en què Eigofred adquirí del comte el castell de Sacama, no menciona la capella Sí que esmenta, en canvi, un oratori, sense especificar-ne la dedicació, que es diu que era situat als límits del terme del castell, al coll de Aluminarías avui els Llumasos, per la qual cosa no…

Els pleuronectiformes són teleostis generalment marins, que colonitzen les costes d’arreu del món, preferentment la regió litoral o bé els fons de la plataforma continental, fins als 300 m de profunditat, tot i que no són assidus de les grans profunditats marines Alguns, però, poden viure en aigües salabroses i, fins i tot, dolces, com és ara la palaia anglesa Pleuronectes platessa Hi ha un elevat nombre d’espècies d’aquest ordre que es troben repartides per totes les mars Desenvolupament larval d’un peix pla, la palaia vera Citharus linguatula S’han representat els diferents estadis per…

El terme bomba és aplicat quan el fluid és un líquid net o carregat, una pasta o una massa granulosa, i, en el cas dels gasos, quan és practicat el buit en un recipient en la resta de casos en què el fluid és un gas, hom parla de compressors compressor Les aplicacions de les bombes són molt diverses, per tal com ho són les finalitats del transport de fluids En molts casos interessa el fluid per ell mateix, sigui per a portar-lo en un indret determinat elevació d’aigua potable per a distribució urbana o per a ús domèstic, regatge de peu o per aspersió, etc, sigui per a treure-l’en dessecament…

Característiques de grup Els dermàpters estisoretes, cuca-talles, sastres o papasastres, o també papanòvies, papaorelles, papapolles o corcollana constitueixen un grup d’insectes força homogeni pel que fa a l’estructura i els hàbits Són principalment nocturns i de dia s’estan amagats sota les pedres i la fullaraca, o entre l’herba Les espècies de les nostres latituds rarament volen excepte en el cas de Lebia minor , malgrat tenir, algunes, les ales ben desenvolupades El mateix grup inclou espècies exòtiques, algunes de les quals han adquirit hàbits paràsits que, en relació amb aquesta forma…