Resultats de la cerca
Es mostren 1236 resultats
torrada
torrada Torrades de pa
© Dreamstime
llesca
Llesques de pa
Porció relativament prima i de gruix uniforme treta d’un pa tallant-lo de banda a banda per la seva amplada.
panificació
Esquema d’una instal·lació de panificació contínua per a pa de motlle
© Fototeca.cat
Alimentació
Conjunt de processos físics, químics i bioquímics que tenen lloc en la transformació en pa d’una barreja de farina, aigua, sal i llevat, i en determinats casos altres ingredients.
És el resultat de la combinació de treball mecànic i repòs, a una temperatura de 25-27°C durant el temps que dura la cocció Els processos, accelerats pel pastament, consisteixen en una reactivació química i estructural dels components de la massa, seguida d’una relaxació de les forces internes, com a conseqüència de fenòmens d’oxidoreducció produïts per la presència de diversos enzims entre els grups funcionals —SH i —S=S— de les cadenes proteiques Això es manifesta a la pràctica industrial en una modificació de les característiques reològiques, com a conseqüència dels canvis profunds en les…
floridura
Pa florit
Henry Mühlpfordt (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Nom aplicat a diversos micromicets saprofítics, especialment ficomicets de la família de les mucoràcies i deuteromicets, que es fan sobre diversos substrats orgànics i que tenen l’aspecte d’una capa cotonosa o feltrada, de color blanc o diversament acolorida.
Entre les principals cal esmentar la floridura blanca Mucor mucedo , que ataca sobretot la fruita, la floridura glauca Penicillium glaucum , que es fa sobre el formatge, la floridura negra Rhizopus nigricans , que creix sobre el pa i altres aliments, i la floridura verda Penicillium digitatum , que es fa principalment en les taronges i les llimones
paté
Paté i pa
cc0
Alimentació
Pasta, cuita, feta amb fetge d’aviram (d’oca o d’ànec sobretot), de porc o de conill, carn, llard, ous, espècies i aromàtics.
Hom l’anomena també, impròpiament, foie-gras
barra
barres de pa
(CC0)
farina
Utilitació de farina per l'elaboració de pa
© Istockphoto
Alimentació
Pólvores obtingudes per la molta del gra dels cereals (especialment blat, i també ordi, sègol, etc.).
Hom pot diferenciar la farina prima, que és la més fina, de la farina gruixuda, que és la menys fina i alhora conté més segó i porgadures La farina de blat és emprada per a fabricar el pa La barreja de tota la farina que surt del blat, abans de separar la prima de la gruixuda, és anomenada farina rodona L’examen microscòpic de la farina de blat permet de detectar possibles adulteracions degudes a l’addició d’altres menes de farina, els grans de midó de les quals tenen una forma distinta que els grans de midó del blat El midó i el gluten són els dos components principals de la farina El…
eucaristia
Copa de vi i pa de pagès partit pel mig, símbols de l'Eucaristia Cristiana
© Fototeca.cat
Cristianisme
El pa i el vi sobre els quals hom pronuncia la pregària eucarística.
flequer | flequera
Història
Menestral que es dedicava a pastar, a coure i a vendre el pa.
Ja des de l’edat mitjana els flequers constituïen normalment confraria amb els forners forner a Barcelona, des del 1368 formaven amb aquests un sol gremi La fabricació, la venda i el preu del pa eren rigorosament controlats pels consells municipals a Barcelona, a partir del 1537 els consellers es feren càrrec directament de la confecció del pa i obligaren flequers i forners a pastar als forns municipals o pastim, cosa que feren alternativament, segons les circumstàncies de cada moment, ja a compte de la ciutat, ja a compte propi D’altra banda, podien fer pa lliurement per als monestirs i el…