Resultats de la cerca

Marca el punt àlgid de la política papal medieval A partir de l’afirmació que “fora de l’Església no hi ha salvació” i de subratllar la posició del papa com a cap de l’Església, sosté que tot aquell que en rebutja l’autoritat i no se sotmet al seu poder temporal derivat del poder espiritual deixa de pertànyer a l’Església i no pot atènyer la salvació

Convers del judaisme, fou dominicà i provincial de l’orde a Castella 1417 Teòleg papal al concili de Basilea 1432 i mestre del Palau Pontifici 1435, fou bisbe de Palestrina, Sabina, Cadis, Ourense i Lleó Partidari de la reforma eclesial, la seva eclesiologia fou fonamentalment primacial Escriví unes quaranta obres, vint-i-set de les quals foren editades Al concili de Florència influí en la postura de Bessarió

Església del poble dels Arcs, situat al nord de Bellvís, a l’esquerra del riu Corb Pertany al bisbat d’Urgell i actualment és sufragània del Poal, encara que antigament havia tingut consideració de parròquia L’indret és conegut documentalment des del 1147, bé que l’església és esmentada per primera vegada en la dècima papal del 1279 Gairebé amb tota seguretat el seu titular actual no és l’original

En l’aspecte teològic limita la jurisdicció papal i la sotmet al concili conciliarisme i als costums de les esglésies locals En l’aspecte polític defensa la dependència de l’església local a l’autoritat civil, sobretot reial Hom en troba els primers precedents en les lluites entre Felip el Bell de França i Bonifaci VIII, que portaren a la consolidació del poder secular enfront del pontifici El desgavell ocasionat pel Cisma d’Occident i la recerca d’una solució, al marge de l’eclesiologia primacial, atorgà força a l’església nacional i al rei Així s’arribà a la Pragmàtica de…

Vigent ja des del s VI, Joan XXII la imposà a França, Irlanda i Anglaterra, i Bonifaci VIII a les provisions de totes les seus episcopals i abadies la cúria papal d’Avinyó n'incrementà cada vegada més la percepció Fou objecte d’impugnació i protestes en els concilis de Pisa 1408, Constança 1414 i Basilea 1431 A Espanya fou suprimida pel concordat de l’any 1753 Un sistema similar fou aplicat també pels reis

Sacerdot 1833 i bisbe de Salzburg 1836, fou fet cardenal 1842 i arquebisbe de Praga 1850 Membre de la Cambra dels Senyors d’Àustria, defensà el concordat del 1855 en la discussió de lleis sobre el matrimoni Reclamà la jurisdicció dels tribunals eclesiàstics, treta per les reformes de l’emperador Josep I En el concili I del Vaticà fou un dels caps del grup que s’oposava a la definició de la infallibilitat papal

Parròquia del poble del Cogul, situat a l’extrem de ponent de la comarca, tocant al Segrià L’edifici actual és una construcció barroca del segle XVIII Segurament ja existia una església al Cogul al segle XIII, predecessora de l’actual Això s’entreveu d’una referència recollida en la dècima papal del bisbat de Lleida del 1279 en què s’esmenta el capellà de Granyena i el Cogul, poblacions que devien compartir el rector

Fou monjo a Ripoll, d’on passà a ésser prior de Santa Maria de Meià L’any 1429, el legat pontifici, Pere de Foix, el nomenà bisbe de Mallorca, però el papa anullà el nomenament, conferint-lo a Gil Sanxis Munyós, que acabava de renunciar al títol papal de Climent VIII Galceran es negà a acceptar l’anullació fins que el 1431 el rei aconseguí per a ell la seu d’Elna

Era cosí de l’emperador Otó III, que li conferí el nomenament i que el reinstaurà en el soli després de la revolta de Crescenci L’any 998 presidí amb l’emperador un sínode —al qual assistí també el comte Ermengol I d’Urgell—, en el qual fallà la titularitat del bisbat d’Osona a favor d’Arnulf i contra Guadall Hom conserva a Vic la butlla papal que comunica la decisió

Durant la seva minoritat la noblesa reduí el seu poder al principat de Vladimir, però vers el 1240 havia reunit Volínia, Vladimir i Galítsia, i fou nomenat gran duc de Kíev Combaté l’orde teutònic 1238, els mogols 1240-45, als quals s’hagué de sotmetre, els polonesos i els hongaresos 1249 i altre cop els mogols 1260-61 Fou coronat rei per un legat papal el 1254 i reorganitzà els seus estats