Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
Jordi Vall i Escriu
Cinematografia
Pintor i cineasta amateur.
Vida A catorze anys començà estudis a l’Escola de Belles Arts de Gràcia, i l’any següent perfeccionà l’art pictòric al costat de G Bosch Sanans, al mateix temps que s’inicià en la teoria dels teixits a l’Escola Tècnica Tèxtil de la Unió Industrial 1946, així com en el cinema Durant la dècada del 1960 exposà per Europa, collaborà en revistes, escriví una desena de peces teatrals, al mateix temps que es consolidà en l’art cinematogràfic amb films sense diàlegs adscrits a l’avantguarda formal pel que fa a l’ús de la gramàtica fílmica Una obra feta de fantasies, realitzada sempre amb l’estreta…
Dionís Jeroni Jorba
Filosofia
Literatura
Historiografia
Humanista i poeta.
Vida i obra Estudià a Barcelona, València, Lleida i Osca durant quinze anys Fou batxiller en teologia, mestre en arts, doctor en dret civil i canònic i catedràtic de lleis i humanitats a l’Estudi General de Barcelona Participà, en castellà, en un certamen poètic de Barcelona el 1580 Admirador i seguidor de Jeroni Pau , escriví una descripció apologètica de Barcelona en català, que traduí després al llatí i que publicà, finalment, en castellà Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona Van añadidas otras curiosidades de esta segunda impresión con las proezas de los…
, ,
Thomas Alva Edison

Thomas Alva Edison
© Library of Congress
Electrònica i informàtica
Música
Inventor nord-americà.
Autodidacte, el 1863 començà a treballar com a operador telegràfic a la Western Union Telegraph Company, estudiant i experimentant durant els seus lleures El 1868 enregistrà la seva primera patent, un aparell enregistrador per a les votacions Els anys immediatament subsegüents dissenyà un teletip i perfeccionà el sistema del telègraf automàtic Collaborà amb Christopher L Sholes en la construcció de la primera màquina d’escriure , i aconseguí que el telèfon de Bell adquirís una aplicació pràctica generalitzada en incorporar-hi el micròfon de carbó 1877-78 El 1876 installà a Menlo Park Nova…
,
competència
Gramàtica
En gramàtica generativa, coneixença que tot parlant té del model abstracte de la llengua i en particular de les seves possibilitats de generar
frases d’acord amb les regles sintàctiques.
Es tracta d’una coneixença intuïtiva i inconscient, i la tasca primera del gramàtic consisteix a descobrir-la i explicitar-la Introduït per Chomsky, el terme competència angl competence s’oposa al d'actuació angl performance , o ús de la llengua en una situació concreta Només a través de l’actuació és possible de conèixer la competència La dicotomia competència/actuació suposa un desenvolupament de la dicotomia de Ferdinand de Saussure de llengua/parla, oposant una concepció dinamicogenerativa a la sistematicoestàtica d’aquell en darrer terme procedeix de les idees…
mal
Filosofia
Religió
Privació del bé, allò que fa que un ésser (una cosa, una persona) no sigui bo.
Com a concepte filosoficoreligiós susceptible de les més oposades interpretacions, en donar-ne una definició general cal recollir el caràcter que, per a una comprensió optimista del món cristiana o racionalista, té el mal com a simple negació del bé i alhora el caràcter de positiva realitat que rep en una concepció del món pessimista dualisme, irracionalisme, existencialisme ateu L’optimisme cristianoracionalista no nega, però, l' existència del mal segons el cristianisme tipificable en Agustí d’Hipona, tot el real és originàriament bo com a creat que ha estat per Déu, summa bondat, i el mal…
Germania
Historiografia catalana
Revista quinzenal de València, que aparegué entre el 1925 i el 1926, promoguda des de la Joventut de “Lo Rat Penat” i dirigida per Lluís Cabrelles Sabater.
Desenvolupament enciclopèdic Al primer número, de l’abril del 1925, hi ha la declaració d’intencions dels seus fundadors «Sentim l’amor per lo Reyne de Valencia, i heu manifestem parlant son llenguage, ja que la més viva manifestació d’un poble es la llengua del mateix I ab lo ferm proposit de renovellar la lliteratura valenciana, volem entendre i fer entendre’l deure de divulgar lo valenciá, no ja com a idea única i esclusiva de Patria Valenciana, sino com religiosa expresió de recordança per los genitors nostres, com un bes espiritual o de oltratomna als fundadors del poble…
naveta
.jpg)
Vista exterior de la naveta de Rafal Rubí (Alaior)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Prehistòria
Monument característic de la prehistòria de Mallorca i de Menorca.
El nom naveta vol ésser un diminutiu de nau , ja que hom digué que la planta recorda la forma d’un vaixell rectangular o trapezoidal, amb un dels extrems arrodonit Construïda amb grans blocs de pedra, amb la tècnica dita ciclòpia o megalítica , té gairebé sempre caràcter monumental i és, juntament amb el talaiot, la construcció típica, representativa, d’una suposada civilització indígena balear, especialment de Menorca, on hi ha els exemplars més famosos, com la naveta des Tudons de Ciutadella i les dues navetes de Rafal Rubí d’Alaior, per bé que en realitat corresponen probablement a dues…
gerundi
Gramàtica
Mode verbal propi de les llengües antigues d’Itàlia, de les romàniques i de l’anglès.
En anglès acaba en ing i pot tenir, entre altres, funció nominal writing is easy, 'escriure és fàcil’ En llatí era una forma supletòria de la declinació de l’infinitiu, i en ablatiu tenia la funció adverbial instrumental hominis mens discendo alitur , ‘la intelligència de l’home es desenvolupa estudiant’, de la qual derivà una de modal quis talia fando temperet a lacrimis, 'Qui, tot contant-ho, retindria les llàgrimes', que designa una acció secundària acomplerta pel subjecte simultàniament amb l’acció principal i afecta alhora el subjecte i el verb principal, funció abans pròpia del…
associació de llengües
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües prou semblants perquè hom pugui suposar que deriven d’una mateixa protollengua
, però no prou perquè això pugui ésser demostrat.
El terme és, doncs, volgudament neutre entre el de família genètica i el d' aliança secundària , i aquesta neutralitat suggereix una de les qüestions crucials quant a la interpretació històrica dels resultats de la lingüística comparativa la dels criteris que cal exigir abans d’assumir que dues llengües tenen el mateix origen, tant més crucial que és una qüestió de principi metòdic, molt poc susceptible de verificació empírica Al s XIX hom tendia a identificar una llengua amb un “poble” ben definit que n'era “portador”, i a creure en l’absoluta impenetrabilitat de llengües i pobles Així s’…
Adam Smith
Economia
Economista escocès.
Significa el punt de partida de l’ escola clàssica i un dels més importants de la història del pensament econòmic Entre els seus mestres, al Glasgow College, tingué el filòsof Hutcheson, que l’influí molt El 1751 ocupà la càtedra de lògica de la Universitat de Glasgow i, poc després, la de filosofia moral Durant tretze anys treballà com a professor en aquesta universitat, on començà a elaborar les idees que donaren forma a la seva obra més famosa Han estat editats els apunts de les seves explicacions del 1763 Lectures on Justice, Police, Revenue and Arms Contribuí a donar-lo a conèixer la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina