Resultats de la cerca

El primer director fou Antoni Mestre i Sanchis que, en la presentació del primer número, exigí dues condicions per a l’acceptació de treballs rigor històric i respecte amb els discrepants Des del número 4 el contingut passà a ser monogràfic, essent els temes “Libros, libreros y lectores”, “El País Valenciano”, “Municipios y poder en el Antiguo Régimen valenciano”, “Reformismo y crisis del reformismo en la España del siglo XVIII”, “Aspectos de la vida cotidiana en la España Moderna I y II”, “Jurisdicción y señorío en la España Moderna”, “Aspectos de la administración española del siglo XVIII…

Estudià dret i pedagogia Integrant del grup de joves poetes xilens coneguts com a Generació del 38, es relacionà amb els avantguardistes del grup La Mandràgora, al qual tanmateix posteriorment es referí en termes despectius Fou professor universitari fins l’any 1973 i durant el Govern de Salvador Allende exercí càrrecs diplomàtics a la Xina 1970-71 i a Cuba 1972-73 Després del cop d’estat del general Pinochet s’exilià a Alemanya i posteriorment a Veneçuela, fins el 1979, any que pogué tornar a Xile, bé que residí als EUA entre el 1980 i el 1994 La seva obra poètica, influïda pel surrealisme,…

Situació Vista del temple des del costat sud-est, amb un campanar d’espadanya aixecat sobre el mur sud, fet no gaire freqüent ECSA - F Parra L’antiga església parroquial de Sant Sadurní és situada al cementiri de Biescas de Bardaixí, a l’entrada del poble Ha estat restaurada recentment Mapa 31-10 212 Situació 31TBG878996 S’arriba a Biescas per un trencall que surt a mà esquerra de la carretera de Campo a les Viles de Turbó, entre els quilòmetres 2 i 3 Església És un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis…

Situació Església situada a frec de l’aigua de l’embassament de Canelles, al centre de la fotografia, d’accés impossible quan les aigües són altes ECSA - F Parra La primitiva capella de la Mare de Déu del Congost es troba vora l’altra l’antiga església de Sant Pere de Girbeta, però a l’altra banda de l’encaixat barranc de les Ortigues i un poc més a prop del riu Mapa 32-12 289 Situació 31TCG086635 L’accés actual és problemàtic S’ha de fer des de l’estreta ribera de la Noguera Ribagorçana localitzant l’antic camí del pont de Molina En certes èpoques de l’any, quan les aigües del…

Situació Antiga església del despoblat de Rin, ara arruïnada i coberta de vegetació ECSA - F Parra La capella de Sant Vicenç, mig arruïnada i coberta per la vegetació, es troba als afores de la caseria de Rin, ara despoblada, que és a tramuntana del terme, al límit amb Tor-la-ribera Mapa 32-10 213 Situació 31TBH976905 El lloc resta allunyat de les comunicacions actuals i és de difícil accés Hi mena directament l’anomenat camí del Pedregal, que s’agafa a la sortida mateixa de la Pobla de Roda, davant d’una granja i a la banda esquerra de la carretera de l’Isàvena cal seguir sempre…

Fou fundat el 1952 després que l’Ajuntament obligués els clubs d’escacs, ciclisme i bàsquet de la població a fusionar-se El Club Bàsquet Pineda havia estat format l’any 1949 i participava en les competicions federatives En la seva primera temporada competint com a Unió Esportiva i Recreativa Pineda, la de 1952-53, obtingué el Campionat de Catalunya de segona preferent La temporada 1955-56 ascendí a la màxima categoria del campionat català i en l’equip destacava el jove jugador Francesc Nino Buscató El 1960 passà a jugar a la pista poliesportiva municipal de la plaça del Mercat Disputà la…

És accidentat pels vessants sud-orientals de Penyagolosa, des de prop del seu cim 1395 m alt fins al S del profund congost del Salt del Cavall 250 m, tallat pel barranc del Salt del Cavall, afluent del Millars per la dreta Drenen també el terme alguns barrancs afluents al riu de Llucena els de Cassoles, de les Foies, de la Cambreta, de la Pedrenyera, que afaiçonen valls estretes i profundes en els materials cretacis El caràcter muntanyós del territori limita l’agricultura a 4000 ha de secà, dedicades a cereals, farratge i, d’una manera creixent, a ametllers i avellaners, i a unes 190 ha de…

De família humil i orígen mestís, als anys seixanta formà part del Movimiento del Nuevo Cancionero, que recreava el folklore argentí en un sentit acusadament social, i actuà sobretot en ambients universitaris El 1965 enregistrà el disc Canciones con fundamento que, juntament a l’actuació en el Festival Nacional de Folklore de Cosquín la projectà a l’Argentina Als àlbums següents, Yo no canto por cantar 1966, Hermano 1966, Para cantarle a mi gente 1967, seguiren gires a Europa, els EUA i l’URSS, que la donaren a conèixer internacionalment El 1969 el projecte Mujeres Argentinas , en…

Fill de pagesos pobres, cap a vint anys emigrà a la capital, on s’inicià en el teatre com a actor i també com a músic Participà en treballs de recopilació del folklore xilè i a través d’aquesta activitat conegué, el 1957, Violeta Parra, que l’animà a compondre i interpretar les pròpies cançons Aquest mateix any debutà als escenaris i des dels primers anys seixanta feu gires teatrals per Europa, tant a la part occidental com al bloc soviètic Director artístic del collectiu folklòric Cuncumen, en 1963-70 fou membre de la direcció de l’institut teatral de la Universitat de Xile, d’…