Resultats de la cerca
Es mostren 668 resultats
Castell de la Sinoga (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Es desconeix amb certesa on era situat aquest castell Hom pensa que pot correspondre al molí fortificat de la Sinoga, al nord-oest de Sant Martí de Maldà El primer esment del lloc de la Sinoga és de l’any 1072, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer I donà a Arnau Companys, a la seva muller Guisla i a Oliver, llur fill, una quadra de terra al terme de Tàrrega, al lloc de Verdú La quadra tenia com a límit de ponent el territori d’Espanya fins a la Sinoga del Riu Corb L’historiador J Finestres diu que el 1207 el monestir de Poblet tenia el castell molí de la Sinoga, cedit per Bernat de…
Josep Playà i Maset
Literatura catalana
Periodista i assagista.
Llicenciat en ciències econòmiques Treballà com a redactor econòmic al diari Cinco Días i, des del 1983, exercí el periodisme a l’ Avui Des del 1990 és redactor de la secció de societat de La Vanguardia Ha publicat, entre d’altres, Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Antoni Batista, La gran conspiració crònica de l’Assemblea de Catalunya 1991, amb Antoni Batista, L’Alt Empordà 1992 i Què pensa Gabriel Ferraté 2005 Interessat en la figura de Salvador Dalí des d’una entrevista que li feu en la dècada del 1980, és considerat un dels millors especialistes de l’obra de l’…
Gaspar Hernández i Burgos

Gaspar Hernández
©
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
A 5 anys d’edat, la seva família anà a viure a la Garrotxa, on s’inicià en el periodisme radiofònic abans d’incorporar-se a Catalunya Ràdio 1992 Ha presentat, entre d’altres, els programes Catalunya Matí , Catalunya Nit , Hora Punta , i El Matí de Catalunya Ràdio , a més d’ El book insígnia , en collaboració amb Jordi Llavina, i L’ofici de viure , pel qual el 2009 guanyà el premi Ciutat de Barcelona al millor programa de ràdio i, el 2018 el premi Zapping de qualitat audiovisual en la versió televisiva estrenada el 2017 i presentada per ell mateix Articulista en la premsa diària Avui , El…
El que cal saber de la conducta suïcida
Patologia humana
La conducta suïcida és una alteració del comportament que es caracteritza per la canalització dels impulsos agressius envers la persona mateixa Aquesta conducta es manifesta de vegades amb un acte suïcida de resultat mortal, amb un intent frustrat de suïcidi, la reiteració d’amenaces en aquest sentit, o bé un desig intens i persistent de morir Igualment, es pot expressar amb l’adopció de conductes que impliquen un risc de mort elevat, com ara conduir indegudament o la drogaaddicció Segons dades estadístiques, el suïcidi és una de les causes de mort més freqüents entre els habitants de les…
Trull de la Salsa (Bassella)
Art romànic
Situació Vestigis de l’antic trull o premsa, excavat a la roca, prop de l’església de Sant Sadurní ECSA - V Roca Damunt la serra del riu Baell, al nord de l’església de Sant Sadurní de la Salsa i propera a les tombes excavades a la roca, hi ha un dipòsit que segurament servia de trull o premsa Mapa L 34-12291 Situació 31TCG630553 El camí per arribar-hi és el mateix que hem indicat per accedir a l’església MTV-VRM Dipòsit Aquest dipòsit o trull es troba arran de terra, excavat damunt una plataforma de roca conglomerada i té forma cilíndrica El seu diàmetre és de 150 cm i té una profunditat de…
Isabella Angela Colbran
Música
Soprano castellana.
Fou una de les veus més destacades del seu temps, posseïdora d’una gran extensió vocal de quasi tres octaves des de sol2 a mi5 Estudià amb F Pareja, G Marinelli i el castrat italià G Crescentini Debutà a Espanya el 1806, i aviat es traslladà a Itàlia, on cantà a Bolonya, Milà i a Nàpols, contractada per Domenico Barbaia, de qui fou amant El seu caràcter dramàtic la feu destacar en La Vestale , de G Spontini, i en Medea in Corinto , de S Mayr A Nàpols, cantà moltes de les òperes de G Rossini, amb qui es casà el 1822, el qual pensà en la seva veu per als papers de solista a Elisabetta, regina d…
Sant Joan de Viu o de l’Espluga de Viu (el Pont de Suert)
Art romànic
L’església de Sant Joan era emplaçada a l’Espluga del pagus de Viu Consta que l’any 947 el bisbe Ató de Pallars i el comte Guillem I de Ribagorça cediren l’església de Sant Joan a l’abat Adroer de Santa Maria de Lavaix perquè hi fundés un priorat benedictí Des de llavors, el monestir de Lavaix es titulà casa de Santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Sant Llorenç, tal com apareix esmentat en un document de l’any 956 El priorat de Sant Joan de Viu no gaudí mai d’una veritable autonomia i a la darreria del segle XII ja havia esdevingut una simple església monàstica A l’època moderna trobem esment…
Tità

Imatge de Tità, proporcionada per la sonda Cassini-Huygens
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El sisè, el més gran i el més brillant dels satèl·lits de Saturn, descobert per C. Huygens el dia 21 de març de 1655.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és d’1222000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,0298 i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 18´ El període de revolució sideral de Tità és de 15 dies, 22 h, 41 min i 24,7 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tità és de l’ordre de 5000 km, és a dir, aproximadament com els diàmetres de Mercuri i de Mart, i la seva massa és de l’ordre d’1,401×10 2 3 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tità com un astre de magnitud 8,3 Tità és l’únic satèllit del sistema solar en el qual hom ha pogut demostrar l’…
Ramon Ramon i Vidales

Ramon Ramon i Vilades
©
Teatre
Autor teatral.
A diferència del seu germà Jaume Ramon , a través del qual es relacionà amb els escriptors i intellectuals barcelonins, visqué al Vendrell, on regentà la impremta familiar i on, també amb el seu cosí Joan Ramon i Soler , publicaren El Vendrellense 1892 i El Vendrellenc 1900 Començà publicant narracions breus de caràcter costumista a revistes de Barcelona, amb el pseudònim Ramonet R , que després, gràcies a la influència d’Emili Vilanova, transformà en sainet, també en prosa, i es dedicà a l’escena El primer sainet, A cal notari, o Uns capítols matrimonials desfets 1899, en què intenta un…
,
Jean Racine
Teatre
Literatura francesa
Poeta dramàtic francès.
Orfe des de quatre anys, fou educat pels grups jansenistes de Port-Royal des Champs Pensà en els estudis eclesiàstics 1661, però en tornar a París 1663 es decantà pel teatre Si bé no començà amb gaire èxit, el 1667 inicià la sèrie d’obres cabdals Andromaque 1667, Les Plaideurs 1668, Britannicus 1669, Bérénice 1670, Bajazet 1672, Mithridate 1673, Iphigénie 1674 i Phèdre 1677 Racine es convertí així en el millor dramaturg de l’època i assolí el favor del rei Lluís XIV, però també nombroses enemistats La conjuració contra Phèdre l’afectà profundament, i per aquesta raó i potser també pel seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina