Resultats de la cerca

Es formà al voltant de l’antic castell de Pelancà o la Roca de Pelancà , del qual resten les ruïnes Vista de la Roca de Pelancà © fb Esmentat ja el 1061, pertangué als comtes de Cerdanya i més tard passà a la família Descatllar segles XII-XVII Tingué un paper destacat en les guerres contra Joan II L’església de Santa Maria de la Pietat és de tradició romànica

Hom n'admeté l’existència en l’època patrística A partir del s XIII la teologia tomista en fixà, basant-se especialment en un text d’Isaïes, el nombre de set i establí llur diferència respecte a les virtuts infuses, les quals considerà principis intrínsecs d’activitat Hom distingeix generalment els dons del coneixement enteniment, saviesa, ciència i consell i els de la voluntat pietat, fortitud i temor de Déu

Fill de Joan Llongueras i Badia Titulat el 1940 Entre les seves obres es destaquen la capella de la Pietat, d’Arbúcies 1953, i la Residència Sol Ponent, a Sant Andreu de la Barca 1974 El seu germà Joan Llongueras i Galí Terrassa 1913, pintor, es formà a Barcelona Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l’antiga Escola del Mar

De família d’orígen francès, fou advocat de pobres 1839-41 i degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1878-79 i 1880-81 Dins el partit liberal, fou de tendència moderada Fou diputat al Congrés 1863-64, regidor de l’ajuntament barceloní i diputat provincial Fou un dels fundadors de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona El 1868 fou president de l’Ateneu Català

Resident d’infant a València, es formà amb IVergara Autor de les estàtues de la façana de l’església parroquial de Xest, d’una Pietat de l’església de Teulada, d’un retaule de Sant Nicolau de València i d’unes estàtues de l’antic convent del Carme de València Féu, a Múrcia, uns relleus a l’església de San Juan Fou acadèmic de Sant Carles 1772 i de San Fernando

Fins al s XIII el llibre més usual fou el saltiri Des del s XIII, per influència dels ordes mendicants, hom emprà el llibre d’hores, que contenia fonamentalment els oficis de la Mare de Déu i de difunts i unes altres oracions especials La invenció de la impremta facilità la difusió de devocionaris, que tingueren com a característica, a la fi del s XVI, una part didàctica o doctrinal per influència de la Contrareforma, dels quals devocionaris els jesuïtes prengueren la iniciativa Al s XVII abunden les obres que contenen pràctiques devotes de caràcter popular i sovint ingenu novenes, rellotges…

Estudià al seminari de Vic i el 1904 fou enviat a Roma, on es graduà en Sagrada Escriptura Fou professor de la seva especialitat i de grec i hebreu al seminari de Vic Collaborà en diverses publicacions religioses i en especial en la Gazeta de Vic i en Analecta Sacra Tarraconensia Traduí els Psalms i Isaïes per a la Bíblia del Foment de Pietat Morí assassinat al principi de la guerra civil

Fou famós per la seva pietat i eloqüència, que li valgueren el càrrec de confessor de la infanta Maria, després emperadriu d’Àustria En 1643 aparegué com a estudiant de medicina a Amsterdam i adepte del judaisme amb el nom d’Isaac Exercí un paper preponderant en la comunitat sefardita d’aquella ciutat, en especial com a dirigent del cercle literari de l’Academia de los Sitibundos El seu fill, Šelomó, exercí de metge a Amsterdam

Treballà a Mòdena, on féu una Pietat per a l’església de San Giovanni 1477-80 i el Pessebre per a la cripta de la catedral 1480 A Nàpols féu l’anomenada Lamentació i un Sant Enterrament de vuit personatges de terracota per a l’església de Sant'Anna dei Lombardi 1492 Residí a la cort del rei francès Carles VIII 1495-1511, on projectà la tomba d’aquest rei, a Saint-Denis, i féu l’estàtua eqüestre de Lluís XII a Blois 1515

Hom sap poques coses de la seva vida, malgrat que el seu taller fou molt conegut a l’època D’un repertori iconogràfic limitat, repetí diverses vegades el tema de la Mare de Déu amb l’Infant Museo del Prado, Madrid National Gallery, Londres, de l' Eccehomo catedral de Sevilla Musée du Louvre i de la Pietat Academia de San Fernando, Madrid, obres d’una realització minuciosa que presenten uns trets colorit peculiar i allargament de les figures d’un parentiu evident amb el manierisme italià