Resultats de la cerca

S'inicià sota la influència del Romanticisme francès i evolucionà després cap a formes més clàssiques La seva obra, composta de faules, sàtires i poemes de tema històric, de caràcter liricopatriòtic, fou aplegada el 1863 sota el títol Meditatii, elegi, epistole, satire şi fabule

Participà activament en els conflictes polítics de la seva època, sempre en defensa de la llibertat fou partidari de Savonarola, de qui també seguí l’ideari Escriví comèdies, discursos polítics i una Istoria della città di Firenze Traduí Tit Livi

El Tribunal Suprem rebutja els recursos interposats per les defenses dels 25 líders i polítics independistes, cosa que obre la via al processament pels delictes que se'ls imputa, entre els quals el de rebellió El judici implica la suspensió de funcions que, en el cas dels polítics electes, comporta la renúncia a l'escó

Ensenyà ciència política a les universitats de Yale, de Princeton i de Stanford i presidí la Societat Americana de Ciència Política 1965-66 Entre les seves publicacions, on adopta una anàlisi estructural-funcional, destaquen The American People and Foreign Policy 1950, The Politics of the Developing Areas 1960, en collaboració amb JS Coleman, Comparative Politics 1966, en collaboració amb GB Powell, i Political Development 1970

Comte d’Ofalia i marquès d’Heredia Ocupà càrrecs polítics durant el regnat de Ferran VII, però, caiguts els seus protectors, fou desterrat a Almeria el 1819 i el 1824 Posteriorment fou ambaixador a Londres i París El 1832 fou nomenat ministre de foment A la fi del 1837 encapçalà un govern moderat que caigué l’any següent sense haver resolt cap dels problemes polítics guerra carlina i econòmics que hi havia plantejats

Creada al moment de la màxima tensió de l' afer Dreyfus , la Lliga aplegà els partidaris de la innocència d’aquest, sense distinció de procedència política, bé que els radicals i els socialistes, aquests encapçalats per Jaurès, hi tingueren el paper més destacat La Lliga fou molt activa al llarg de la III República, i inspirà la política de laïcisme Independent dels partits polítics, representa un paper destacat en el debat dels grans problemes polítics francesos

Exiliat dos cops a Florència per motius polítics, hi fundà el diari L’Alba 1847 El 1848 tornà a Messina, on fou coronel de la guàrdia nacional, diputat dels comuns i ministre de la guerra Després d’un exili a París 1849-53, residí a Torí i hi fundà la Rivista Contemporanea Sostingué Cavour a través de la Societat Nacional Italiana, que creà, i fou membre 1860 del consell d’estat i diputat del parlament Escriví llibres d’història i articles polítics

En la 39a sessió del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides Anna Forn, filla del conseller empresonat Joaquim Forn, denuncia en un discurs l’existència de presos polítics i la persecució de persones que defensen pacíficament el dret d’autodeterminació a l’Estat espanyol Forn intervé en representació de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que agrupa els familiars dels presos polítics i exiliats Al febrer i al juny aquests presos ja van demanar al Grup sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU que es pronunciés sobre el seu cas