Resultats de la cerca

Pertanyia a l’orde dominicà i era actiu al convent de Saint-Jacques de París Tan sols es coneix una obra seva, el Tractatus de musica , de caràcter enciclopèdic i una de les més extenses del segle XIII Tot i que la seva finalitat era bàsicament servir de manual per a la interpretació del cant litúrgic, hi són estudiats molts altres aspectes referits a la teoria i a la pràctica musicals, fet que la converteix en una mena de summa dels coneixements musicals de l’època Hi apareixen compilades les teories dels més destacats autors anteriors Boeci, Al-Farabi, Guido d’Arezzo, Joan de Garlàndia,…

Al segle VII la ciutat de Girona tenia ja una importància notable, sobretot per l’impuls que el bisbe Joan de Bíclar 591-621 donà a la litúrgia, fet que marcà una etapa d’esplendor comparable a la que vivia Sevilla A partir d’aquest moment, i durant uns quants segles, les pautes religioses caracteritzaren la vida de la ciutat La música, evidentment, també estigué sotmesa al poder de l’Església La catedral de Santa Maria havia estat construïda el 1038, i des del 1367 disposava d’un orgue, que es reemplaçà per un de nou encarregat des de Roma pel cardenal Margarit, antic bisbe de Girona, el…

Els noëls aparegueren en la música culta ja al final del segle XV, i més endavant s’utilitzaren amb la mateixa finalitat cançons nadalenques d’origen popular Els organistes francesos dels segles XVII i XVIII MA Charpentier, JF Dandrieu, LC Daquin, etc componien noëls per a orgue, en els quals els cants de nadal eren sotmesos a elaboracions contrapuntístiques o a variacions En català s’anomena ’nadal’ o ’nadala'

De ben jove es traslladà a Roma i des del 1648 fou mestre de capella a l’església del Gesù i al Seminari Romà Contemporani de G Carissimi, és, com aquest, un destacat representant de l’escola romana del segle XVII Fou molt apreciat a la seva època i també posteriorment Moltes de les seves obres tingueren nombroses reedicions i d’altres es publicaren pòstumament Les seves misses, salms i motets segueixen la tradició polifònica de GP da Palestrina, però mostren unes harmonies més agosarades En els motets, possiblement les seves obres més notables, manifesta el seu domini de l’…

Aquesta atribució, però, és conflictiva Sembla fora de tot dubte que fou escrit al voltant de l’any 900 en alguna regió del nord o de l’oest del territori franc Se’n conserven més de quaranta còpies manuscrites, fet que demostra l’àmplia difusió que tingué durant l’Edat Mitjana Molt sovint apareix formant un sol volum amb altres tractats, com l' Scolica enchiriadis La seva importància històrica rau en el fet que dona les primeres descripcions detallades de la música polifònica L’autor del tractat es refereix a l' organum i n’explica el funcionament a partir del moviment parallel…

Constitueix una mena de guia per als pelegrins que seguien el camí de Sant Jaume , en què aquests trobaven informacions sobre la ruta i les seves meravelles artístiques, a més de consells i indicacions sobre costums locals És format per vint-i-set quaderns, amb un total de 225 folis escrits per les dues cares, normalment, a una sola columna de trenta-quatre línies de text Comença amb una carta suposadament escrita pel papa Calixt II  dirigida al clergat del monestir de Cluny i a l’arquebisbe de Santiago de Compostella , Diego Gelmírez Segueixen les cinc obres que constitueixen el còdex…

De la catedral de Tortosa procedeixen tres manuscrits de música polifònica primitiva -anteriors al segle XIV- que es conserven a l’arxiu El còdex 97 de la catedral conté el motet Gaudeat Devotis , una important mostra de l’estil de l’època El tortosí Guillem Molins i Despuig, bisbe de la ciutat del 1475 al 1513, fou el teòric musical més destacat del segle XV a l’àrea catalanoaragonesa Al llarg de la seva història, Tortosa ha estat sota la influència de Tarragona, i el seu emplaçament geogràfic l’ha convertida en un punt de trobada entre Catalunya, València i Aragó La catedral tingué una…

S’inicià com a nen cantor a Sant Lluís dels Francesos, a Roma Es formà al costat de Giovanni Bernardino Nanino i Giovanni Pierluigi da Palestrina Abans d’esdevenir mestre de capella de la Santa Casa de Loreto el 1609, ocupà diversos càrrecs en institucions romanes com el Collegio Germanico Restà a Loreto fins al final de la seva vida, amb l’única interrupció d’una temporada a Sant Joan del Laterà de Roma, entre el 1623 i el 1626 Fou un dels compositors més fecunds i sòlids de l’Escola Romana del començament del segle XVII, al costat de Gregorio Allegri, Paolo Agostini i Orazio Benevoli…

Establert a Itàlia el 1908 amb la seva família, Ghisi estudià contrapunt i harmonia amb C Gatti al Conservatori de Música de Milà i més tard es traslladà a Torí Allà compaginà la professió de farmacèutic amb els estudis de música i el 1932 obtingué el títol de composició al Conservatori de Música de Torí El 1932 es traslladà a Florència, on començà a estudiar història de la música i es convertí en una de les màximes autoritats en polifonia secular renaixentista Impartí classes a les universitats de Florència, Perusa i Pisa i a l’Institut des Hautes Études de Brusselles També oferí nombroses…

Estudià piano al Conservatori de Berna i posteriorment musicologia a la universitat de la mateixa ciutat Entre els seus professors cal destacar Ernst Kurth i Wilibald Gurlitt Es doctorà l’any 1938 amb una dissertació sobre l’harmonia en l’obra d’E Grieg Treballà en diferents universitats suïsses, com les de Berna, Zuric i Basilea Fou membre executiu de la Societat Internacional de Musicologia, i del 1967 al 1972 en fou president Treballà com a coeditor de l'"Arxiu de Musicologia" i el 1968 collaborà amb Ludwig Finscher en l’edició completa de l’obra de P Hindemith Participà en alguns dels…