Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
nereis
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets de la subclasse dels errants, de la família dels nerèids, que poden atènyer fins a 50 cm i tenen el prostomi gros, amb un parell de mandíbules molt potents, dues antenes i dos parells d’ulls..
Són d’un color groc verdós amb reflexos nacrats No tenen estómac, i l’esòfag connecta directament amb l’intestí És un cuc força àgil que es desplaça gràcies a un moviment de reptació ajudat pels parapodis, que actuen com a rems Habita en aigües poc profundes, i és comú a les costes catalanes
sabel·lària
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris, de la família dels sabel·làrids, amb el cos dividit en tres regions, amb brànquies cirriformes nombroses, i amb un gran nombre de segments, sense plomall branquial terminal i amb opercle format per dos grossos peduncles.
Llurs dimensions oscillen entre 2040 mm de llargada i 2-4 mm de diàmetre Constitueixen tubs arenacis, sovint reunits en nombrosos grups
ratolí de mar
Helmintologia
Anèl·lid de la classe dels poliquets, subclasse dels errants, de la família dels afrodítids, de cos ovalat, dors completament cobert de serres curtes i fines, que deixen veure les escates foliars, i dues sèries laterals de serres llargues, fortes i irisades.
Té uns 10-20 cm de llarg Habita en els fons de sorra i fang i es nodreix dels cucs i petits bivalves que hi ha en el fons
Les illes Medes
Perspectiva cap al sud des de la Meda Gran, amb la Meda Xica en primer terme i, per darrere, el Carall Bernat i els Tascons Grossos Jaume Orta Les illes Medes 15, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situades a només 900 m de la costa, les illes Medes constitueixen l’únic conjunt d’illes amb una certa entitat dins el litoral català En formen part dues illes relativament grans la Meda Gran, de 19 ha i la Meda Xica, de 3,7 ha i un conjunt de petits illots Carall Bernat, el Medallot, els Tascons, etc Quant a l’aspecte tectònic, corresponen a la prolongació vers la…
sabel·la
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris, de la família dels sabèl·lids, amb el cos completament situat dins un tub cilíndric, mucós, membranós o corni, incrustat en la sorra o en el fang; ateny 1 cm de diàmetre i 100-250 mm de llargada.
El cos comprèn dues regions la toràcica, amb pocs segments, i l’abdominal, amb segments nombrosos El primer segment porta un coll del qual surt un gran plomall branquial, sensitiu, ramificat, multicolor i terminal, que volta la boca i s’obre en ventall L’espècie principal del gènere, Sabella pavonina , molt comuna a les mars dels Països Catalans, a poca profunditat, és anomenada també cuc emplomallat
Els cal·lionímids: dragons
Callionímids de la mar catalana 1 dragó ver Callionymus lyra , mascle 1a i femella 1b , 2 dragó maculat C maculatus , mascle 2a i femella 2b , 3 dragó banyut C risso , 4 dragó marbrat C reticulatus i 5 dragó vermell Synchiropus phaeton no s’ha representat el dragó petit Callionymus pusillus , amb bandes argentines als flancs, molt menys abundant Carlos Moreno La família dels callionímids és conformada per espècies de cos allargat i més o menys deprimit a la regió del cap, que és ample i subtriangular, amb un rostre lleugerament prolongat, uns ulls grossos, ovalats i dirigits cap…
tomòpter
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels tomoptèrids, amb el cos transparent, parapodis eixamplats en forma d’aletes i sense quetes, llargues antenes i segmentació interna molt reduïda, la qual cosa determina la presència d’una cavitat general.
L’espècie T&apsteini , d’uns 5-6 cm de llargària, és freqüent en el plàncton marí dels Països Catalans
tentacle
Anatomia animal
Apèndix mòbil mancat d’esquelet característic de diferents grups d’invertebrats cefalòpodes, cnidaris, ctenòfors, poliquets, gastròpodes, lamel·libranquis, etc, amb funcions molt diverses segons l’animal, però bàsicament sensitivo-exploratòries, tàctils, olfactives o gustatives i també locomotores o prensores, per a mantenir-se fixos o capturar preses.
Els eucàrides decàpodes: crancs, gambes i afins
Característiques del grup El canvi de color motivat per la cocció transformació tèrmica de la cianocristallina en zoeritrina és un fenomen ben conegut que presenten molts decàpodes, tal com queda evidenciat en aquestes nècores Liocarcinus puber , acabada de morir la de l’esquerra, cuita la de la dreta Jordi Vidal Els crustacis decàpodes són els més nombrosos, i també els més ben estudiats de tots els crustacis, fins al punt que se’n coneixen més de 10 000 espècies Són organismes majoritàriament marins, que es troben des del litoral fins a les grans fondàries abissals Algunes famílies, però,…
Els làbrids: tords i afins
Una característica sobresortint dels làbrids és la vistositat dels seus colors i alhora la varietat de coloracions que poden adquirir, en relació amb el dimorfisme sexual dins cada espècie i amb les etapes del seu cicle vital hermafrodites, passen per una primera etapa femenina i, amb l’edat, acaben esdevenint mascles, que poden mostrar una lliurea nupcial inicial mascles no dominants i una lliurea nupcial terminal mascles dominants En el dibuix s’ha representat el tord ver o xuclà Labrus bimaculatus , femella 1a i mascle 1b Juan A Moreno La família dels làbrids agrupa espècies marines…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina