Resultats de la cerca

Documentat entre el 1450 que entrà al servei particular del rei Alfons V de Portugal i el 1471 Entre el 1458 i el 1467 féu el retaule de Sant Vicenç Museu Nacional da Arte Antiga, Lisboa, l’obra més important de la pintura gòtica portuguesa, d’interès iconogràfic pels retrats d’Enric el Navegant, del mateix Alfons V i del futur rei Joan II El seu estil, afí al de BBermejo, es caracteritzà per un gust sintètic i monumental dels volums, per la individualització dels personatges i per la brillantor de la gamma cromàtica Hom li atribueix els cartons per als tapissos de la presa d’Arzila…

Fou un representant destacat de l’Arcádia Lusitana Les Obras poéticas 1778 palesen una pregona erudició grecollatina i influències del neoclassicisme francès

El 1487 fou nomenat cap de la flota de quatre vaixells que deu anys més tard partí cap a l’Índia vorejant l’Àfrica Arribà a Sofala, a la costa oriental març del 1498, i visità Moçambic, Kilwa, Mombasa i Malindi, on els àrabs intentaren de retenir la flota Gràcies a la collaboració d’un pilot indi cristianitzat, pel maig arribaren a Calicut, a la costa occidental índia Malgrat l’hostilitat dels àrabs i dels hindús, Vasco da Gama s’ocupà d’establir bases comercials i tractats amb els reietons locals i tornà a Lisboa, on rebé el títol d’almirall d’Índies A fi de destruir la competència dels…

Conreà la narració històrica de to nacionalista, a la manera romàntica O sargento-mor de Vilar 1863, O segredo do abade 1864 i O filho do Baldaia 1866

Participà en la Guerra Gran 1793-95 contra França, però després, al servei de Napoleó I, intervingué en el setge de Saragossa 1808 i en la campanya de Rússia 1812 En tornar a Portugal 1814 fou acusat de traïció, condemnat a mort i afusellat

Fou un dels fundadors de la revista “Presença”, que inicià el moviments d’avantguarda de la literatura portuguesa La seva obra lírica —en la qual usava sovint el pseudònim d’António Madeira— és recollida a Poemas 1925 i Mar Coalhaldo ‘Mar quallada’, 1932 El seus contes són més importants Caminhos Magnéticos 1938 i Rio Turvo e Outros Contos 1945, on és inclosa la novella curta O Barão ‘El Baró’, obra mestra de la literatura portuguesa i Bandeira preta 1956 Conreà la novella Porta de Minerva , 1947 Mar Santo , 1952 i la literatura dramàtica Posição de Guerra , 1928

Collaborador d' A de Oliveira Salazar des del 1929 i tingut per ideòleg de l’Estado Novo, fou ministre de colònies 1944-47 i de la presidència 1955-58 El 1968 succeí Salazar i intentà una liberalització moderada del règim, però tornà als mètodes dictatorials Pres el poder pels militars 1974, fou deposat i s’exilià al Brasil, on fou cap de l’institut de llei comparada de Rio de Janeiro Publicà diverses obres de dret administratiu

Fou cronista de l’orde del Cister i cronista major de Portugal Les seves obres, Monarquia lusitana 1597-1609, Primeira parte da crónica de Císter 1602, etc, basades en documents apòcrifs i en la Bíblia, s’acosten sovint a la novella de cavalleria

Fou un precusor de l’existencialisme, de la literatura de l’absurd, etc, principalment amb les novelles A farsa 1903, Os pobres 1906, Humus 1917, O pobre de pedir 1931, etc Escriví també teatre d’avantguarda Teatro 1923 Com a poeta creà un estil molt personal, ple de metàfores, i en el qual la tendresa alterna amb la ironia i el sarcasme

Anomenat O Grão Vasco Fou introductor d’elements del Renaixement italià en la pintura portuguesa Són obres seves el retaule de la catedral de Lamego 1506-11 i setze plafons sobre la Passió per a l’església de Freixo de Espada a Cinta 1520