Resultats de la cerca
Es mostren 3202 resultats
Go-Daigo-tennō
Història
Emperador del Japó (1318-39), de nom personal Takaharu.
Fill de l’emperador Uda II Yo-Hito Iniciador de la restauració Kemmu , aconseguí de reorganitzar l’estructura política del Japó amb la restauració dels òrgans de govern imperial i el control de l’autoritat militar Uns quants dels caps militars que al principi l’havien ajudat es revoltaren contra ell Ashikaga Takauji prengué Kyōto 1336 i nomenà emperador el príncep Toyohito, que prengué el nom de Kōmyō Aquest fet provocà el fracàs de la restauració i l’inici d’un cisma dinàstic que durà seixanta anys
Excursionisme
NET EC
Excursionisme
Publicacions periòdiques
Revista d’excursionisme publicada per primera vegada a Barcelona l’abril del 1975.
És el portaveu de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, i prengué el relleu de la revista en castellà Senderos , publicada per l’entitat entre el 1954 i el 1974 La nova revista canvià de format i es publicà en català Prengué el seu nom en record de la revista de títol homònim impulsada per JM Batista Roca Difon les activitats de l’entitat i publica articles de muntanyisme i de la cultura excursionista Inicialment tingué una periodicitat bimestral però posteriorment es publicà mensualment Forma part de l’APPEC
Ambrogio Spinola
Història
Militar
Militar italià al servei de Castella.
Duc de Sesto i marquès dels Balbases El 1603 anà als Països Baixos com a cap d’un exèrcit de Felip III de Castella, amb el qual prengué Oostende 1604 Comandant en cap de les forces castellanes a Flandes, en 1605-06 ocupà diverses ciutats rebels al rei La manca de recursos per a pagar les tropes, però, el féu partidari de la pau, que culminaria en la treva dels Dotze Anys 1609-21 El 1625 prengué Breda i el 1629 fou cap de les forces castellanes a Itàlia
Enric de Lorena-Elbeuf
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Comte d’Harcourt Lloctinent de Catalunya 1644-48 i 1651 Lluità al Piemont contra els castellans i prengué Torí 1640 Nomenat lloctinent de Catalunya per Lluís XIV de França durant la guerra dels Segadors, perdé Lleida 1644 a mans de les tropes de Felip IV de Castella El 1645 reconquerí Agramunt Tornà a França, derrotà els castellans a Valenciennes i prengué Condé 1649 Tornà a ésser lloctinent, efímerament, el 1651 Més tard fou governador d’Anjou Era anomenat Cadet la Perle , per una joia que duia a l’orella
Pelusium
Ciutat antiga
Antiga ciutat fortificada d’Egipte, uns 40 km al SE de Port Saïd (actual el-Farama).
El seu paper històric fou important, pel fet d’ésser la porta del Delta oriental el 525 aC, Cambises la prengué com a pas previ per a la conquesta d’Egipte i el 343 aC Artaxerxes III Ochus hi derrotà Nectaneb II i inicià així la invasió del Delta que li permeté d’establir la segona dominació persa o dinastia XXXI 343-332 aC A l’època romana 30 aC — 395 dC fou un port florent, i el 639 l’àrab ‘Amr ibn al-'Aṣ la prengué als bizantins El jaciment ha estat poc excavat i d’ací les escasses troballes que s’hi han fet alguns materials faraònics i restes d’un temple a Ammó d’època romana
Owe Pellsjö
Escultura
Escultor suec.
Format a l’Escola de Belles Arts d’Estocolm El 1958 es traslladà a Màlaga, on entrà a formar part del Grupo Picasso Dos anys més tard s’installà a Barcelona i prengué part activa en el Cicle d’Art d’Avui, les exposicions MAN i el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró, del qual s’ocupà de les relacions internacionals Exposà el 1964 a la Sala Gaspar La seva escultura, de volums corporis i formes sinuoses, prengué com a model certs elements del Modernisme i de Domènech i Montaner, en concret Exposà regularment a la galeria Pierre d’Estocolm Des del 1972 residí a…
Adolf d’Espié
Història
Literatura
Política
Polític i novel·lista (prengué com a escriptor el pseudònim de Jean de la Hire
).
Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló Era republicà socialista Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante , novella d’anticipació, i À l’ombre de lord Byron , evocació novellada del poeta
Climent III
Cristianisme
Nom que prengué Ghiberto da Ravenna en ésser elegit papa (1080-1100), considerat antipapa.
Essent arquebisbe de Ravenna 1072, es rebellà contra Gregori VII i sostingué l’emperador Enric IV, el qual l’elegí papa i l’hi mantingué fins que morí
Juli III
Cristianisme
Nom que prengué Giovan Maria de’ Ciocchi del Monte en esdevenir papa (1550-55).
Home del Renaixement, la seva política cercà una via pacífica i d’equilibri Preocupat tanmateix per la reforma, volgué restaurar la disciplina monàstica, aprovà la Companyia de Jesús i tornà a obrir el concili de Trento 1551-52
Union des Démocrates pour la République
Política
Nom que prengué, el 1967, l’organització política francesa Union pour la Nouvelle République
.
Dirigida per GPompidou 1969-74, el 1974 permeté, juntament amb altres partits polítics moderats, la victòria electoral de VGiscard d’Estaing En desacord amb el reformisme d’aquest, i molt nacionalista, adoptà una posició conservadora sota la direcció de JChirac L’any 1976 es convertí en Rassemblement pour la République
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina