Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
traginer | traginera
Història
Oficis manuals
Persona que transporta mercaderies d’un lloc a l’altre.
El traginer tingué un paper molt important dins la societat preindustrial com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petit comerciant, difusor de notícies, etc A Barcelona el 1459 els foren concedides ordinacions conjuntes amb els llauradors i hortolans posteriorment se'n diferenciaren l’ofici de traginer de mar i el de llogater de mules 1661 Hi hagué gremis de traginers a Mallorca segle XIV i València també correspon al segle XIV el gremi de Manresa A Mataró es desenvolupà al segle XVIII un gremi de traginers i carreters, que obtingué una certa victòria jurídica sobre les…
Mortimer
Família noble anglonormanda que adquirí importància en les marques gal·leses i tingué una notable influència política als segles XIII i XIV, com a comtes de March i d’Ulster.
El seu fundador, Ralph Mortimer — ~1104, cavaller normand, acompanyà Guillem el Conqueridor a Anglaterra 1066 i rebé la baronia de Wigmore 1075 Roger Mortimer 1287 — 1330, baró de Wigmore i primer comte de March 1320, fou l’amant d’Isabel de França, muller d’Eduard II d’Anglaterra, el qual obligaren a abdicar 1327 Fou executat per ordre d’Eduard III d’Anglaterra Edmund Mortimer 1351 — 1381, comte de March i primer comte d’Ulster, es casà amb Filipa de Clarence, neta d’Eduard III, i en aquest matrimoni radicà l’origen de les pretensions de la casa de York al tron d’Anglaterra…
Ramon Berenguer III de Provença
Història
Comte de Provença (1144-66).
Fill del comte Berenguer Ramon I de Provença i de Beatriu de Melgor Succeí el seu pare sota la tutela del seu oncle Ramon Berenguer IV de Barcelona, a la cort del qual s’educà Aquest defensà els seus drets contra les pretensions dels Baus i dels emperadors Conrad III i Frederic I Després del 1157 es casà, per consell del seu oncle, amb Riquilda de Polònia, vídua d’Alfons VII de Castella i neboda de Frederic I, amb la qual cosa obtingué el favor d’aquest, i immediatament després de la mort de Ramon Berenguer IV es veié amb l’emperador de Torí i en rebé la investidura dels seus…
Eugeni IV
Cristianisme
Nom que adoptà Gabriele Condulmer en esdevenir papa (1431-47).
Hagué d’enfrontar-se amb les tesis conciliaristes dels pares del concili de Basilea , el qual fou traslladat pel papa a Ferrara 1437 i més tard a Florència 1439, ciutats on s’havia refugiat amb motiu de la preponderància de la família Colonna, a partir del 1434 En el concili de Florència , Eugeni aconseguí una unió temporal amb l’Església grega i amb d’altres Esglésies orientals Mentrestant, els pares que havien romàs a Basilea condemnaren Eugeni i elegiren Fèlix V S'oposà a les pretensions d’Alfons el Magnànim 1439 a la sobirania de Nàpols, que reclamava ell mateix, seguint la…
Balliol
Família noble escocesa d’origen normand, molt poderosa als segles XIII i XIV.
En fou el fundador Gui, senyor de Bailleul i Harcourt Normandia, company de Guillem I d’Anglaterra que rebé de Guillem II importants feus a Durham i Northumberland La vídua del seu net, John de Balliol mort el 1269, fundà el Balliol College d’Oxford John de Balliol, senyor de Galloway, fill del precedent, emparentat per línia materna amb els reis d’Escòcia, feu valer les seves pretensions al tron, contra els Bruce, en morir la reina Margarida I 1290 Amb l’ajut del rei d’Anglaterra fou reconegut rei Joan I el 1292 Però, revoltat contra els anglesos, fou vençut el 1296, hagué de…
Leopold I

Leopold I.
© Fototeca.cat
Història
Emperador romanogermànic, rei de Germània i de Bohèmia i arxiduc d’Àustria (1658-1705) i rei d’Hongria (1655-1705).
Segon fill i successor de Ferran III , tendí a ampliar, en detriment de Turquia, els dominis patrimonials a l’àrea danubiana, per tal de compensar la pèrdua d’autoritat a Alemanya derivada dels tractats de Westfàlia i mantenir un lloc preeminent dins el concert europeu, lloc que li negava la França de Lluís XIV En la lluita amb l’imperi Otomà, després de la derrota del formidable exèrcit turc que el 1683 assetjà Viena Leopold I pogué ocupar la plana hongaresa i Transsilvània Intervingué, també, en els conflictes suscitats per Lluís XIV, contra el qual promogué l’Aliança de la Haia, la Lliga d…
Pau Xuclà
Música
Mestre orguener català.
Aprengué l’orgueneria al taller del seu pare, Marià -de gran tradició-, i posteriorment fou deixeble de l’innovador Aquilino Amezua Home enginyós, creatiu, pràctic i bon comerciant, aplicà a l’orgue les noves possibilitats que oferia el corrent elèctric església de Betlem de Barcelona, 1911, combinades amb les de la mecànica pneumàtica Inventà l' orgue reclam , instrument de petites dimensions però amb pretensions d’orgue gran, i l’aparell anomenat xuclanola , un automatisme a base de paper perforat com la pianola Cofundador de l’Orfeó Gracienc i amic del mestre Lluís Millet,…
Jeroni de Catalunya
Cristianisme
Religiós franciscà.
Fou un especialista en qüestions de les Esglésies orientals i es preocupà per la defensa de l’imperi Bizantí contra els turcs i contra les pretensions de la casa de Valois Fou provincial del seu orde a Romania 1301-10 Nomenat bisbe, amb uns altres dos frares, d’una diòcesi tàrtara sufragània del bisbe de Cambalu Pequín 1312, sembla que el mateix any assistí al concili de Viena del Delfinat, on es trobà amb Ramon Llull Li ha estat atribuïda la idea, que no tingué efecte, del matrimoni d’una filla de Jaume II de Catalunya-Aragó amb l’hereu de l’imperi grec A Constantinoble féu…
secularització
Cristianisme
Cessió a l’estat d’activitats i serveis que tradicionalment ha exercit una església o una religió.
El mot, en aquest cas, ha servit per a formar diversos fronts politicoideològics enfront de les pretensions eclesiàstiques D’una banda, la història del poder polític indica una diferenciació com més va més acusada del poder civil enfront del poder eclesiàstic fins a arribar a la separació de l’església i l’estat Quant a la ciència, almenys en el marc de l’Església Catòlica, el procés d’autonomia iniciat arran de la condemna de Galileu encara no ha acabat i en ple s XX hom anatematitzà l'evolucionisme a partir del Gènesi , i Pius XII Humani generis , 1950 condemnà el poligenisme…
assertivitat
Educació
Psicologia
Capacitat personal d’expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera positiva, lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes agressives.
Hom l’ha caracteritzat com un comportament socialment adequat i que contribueix a la cohesió i a la cooperació en la realització de projectes comuns sense sacrificar la pròpia individualitat ni la dels altres Es tracta d’una conducta pròpia de les personalitats equilibrades Per a obtenir-la com a resultat del procés educatiu, cal experimentar amb tècniques de comportament orientades a millorar les pròpies relacions socials L’assertivitat té com a característiques més importants una sèrie de capacitats com són l’expressió d’emocions positives i negatives segons les circumstàncies la defensa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina