Resultats de la cerca
Es mostren 394 resultats
Montevideo
Ciutat
Capital de l’Uruguai, forma un departament homònim propi.
És situada a l’estuari del Riu de La Plata, en el punt on s’obre a l’Atlàntic, damunt la badia de Montevideo L’onada immigratòria de la segona meitat del s XIX provocà el desenvolupament de la ciutat 9 000 h 1830 300 000 h 1890 La funció urbana principal, a part la politicoadministrativa, és la comercial, orientada sobretot vers l’exportació de productes de base llana, cuir, carn, etc cap a les àrees consumidores europees El port importa, d’altra banda, combustibles, béns d’equip i productes manufacturats Fins a un cert punt, la ciutat resta sotmesa a la influència de Buenos Aires, a l’altra…
Tabasco
Divisió administrativa
Estat federat del SE de Mèxic, que limita al N amb el golf de Mèxic, a l’E amb Guatemala, al S amb l’estat de Chiapas i a l’W amb el de Veracruz.
La capital és Villahermosa És una regió plana que no sobrepassa els 200 m d’altitud, composta per materials sedimentaris del Quaternari, aportats pels nombrosos rius que la travessen Gonzálvez, Grijalba, Usumacinta, etc Cap al S es troben els contraforts de la Meseta de Chiapas La costa és molt baixa, amb nombroses albuferes El clima és tropical i humit 2 000 mm Amb vegetació abundant, la regió produeix tota classe de productes tropicals cacau, cafè, canya de sucre, cautxú, tabac, cereals i llegums Explotació forestal i ramadera Indústria poc desenvolupada sucre, aiguardent, cigars, sabó…
João Havelange
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Joao_Havelange.jpg)
João Havelange
© José Cruz / ABr - Agência Brasil
Esport general
Nom pel qual és conegut el dirigent esportiu brasiler Jean-Marie Faustin Goedefroid de Havelange.
Fill d'un industrial belga establert al Brasil, es graduà en dret i fins poc abans dels quaranta anys fou un esportista d'elit futbolista del Fluminense primer, i nedador i waterpolista després En aquestes dues disciplines formà part dels equips del Brasil en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 i Hèlsinki 1952, respectivament Al mateix temps, després d'abandonar el negoci familiar, fundà una pròspera empresa de transport A partir del 1958, que esdevingué president de la Confederació d'Esports del Brasil fins el 1973, es dedicà exclusivament al món de l'esport Esdevingut enormement influent,…
Tadeusz Różewicz
![](/sites/default/files/media/FOTO2/rozewicz.jpg)
Tadeusz Różewicz
© The Polish Book Institute
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg polonès.
Durant la Segona Guerra Mundial, en la qual el seu germà morí afusellat per la Gestapo, formà part de la Resistència contra l’ocupació nazi Després de la guerra estudià història de l’art a la Universitat de Cracòvia La seva poesia, especialment en els primers dels seus prop de trenta reculls, reflecteix un món devastat, bé que amb els anys la seva visió esdevé més reflexiva Echa leśne ‘Els ecos del bosc’, 1944, Niepokój ‘Angoixa’, 1947, List do ludożerców ‘Carta als antropòfags’, 1950, Uśmiechy 'Somriures', 1955, Poemat otwarty ‘Poema obert’, 1956, Głos Anonima ‘Veu anònima’, 1960, Et in…
El Be Negre
Setmanari
Setmanari satíric barceloní (1931-1936), inspirat en el francès Le Canard Enchaîné
.
Editat per Màrius Gifreda , fou dirigit per Josep Maria Planes , i artísticament, durant un quant temps, per Valentí Castanys El seu to indiscret, mordaç, sarcàstic i fins provocador correspon a una època d’àmplies llibertats polítiques Bé que gairebé totes les collaboracions eren sense signar, en foren redactors principals Rossend Llates , Àngel Ferrant , Joan Cortès , Carles Sindreu , Just Cabot , Manuel Amat i Josep Maria de Sagarra , que hi publicava sobretot uns versos satírics molt personals Les caricatures eren arma de crítica i complement valuós de les sàtires i paròdies en prosa o…
Sant Ruf de Lleida
![](/sites/default/files/media/FOTO/A086793.jpg)
Vista exterior de l’església inacabada de Sant Ruf de Lleida, situada prop de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat al terme de Lleida (Segrià), al NE de la ciutat, a la partida dita abans de Sant Ruf
(i després la Plana del Bisbe
).
El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…
Lovaina
Ciutat
Ciutat flamenca, capital de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica.
Situada a les vores del Dijle, té una rica indústria alimentària, cervesera, del cuir i és centre d’una pròspera zona agrícola Centre d’ensenyament superior La primera menció de la vila apareix a la fi del segle IX fou capital del ducat de Brabant des de mitjan segle XII fins al segle XIV, que passà a ésser-ho Brusselles Centre comercial important, disposava d’un mercat molt dinàmic, amb un gran moviment d’exportació de la llana que s’hi elaborava, afavorit per una òptima ubicació, en el camí Bruges-Colònia Els seus menestrals obtingueren, després d’algunes revoltes, d’intervenir en el govern…
Terranova
Divisió administrativa
Província del Canadà, formada per l’illa de Terranova i les illes adjacents i el sector oriental de la península del Labrador.
La capital és Saint John's La part continental, de litoral molt retallat i nombrosos fiords, és l’extrem oriental de l’escut canadenc És important l’economia pesquera, principalment bacallà i arengades La mineria produeix amiant, coure, plom, zinc i espat fluor L’agricultura és bàsicament de subsistència, a part el farratge, que alimenta el bestiar boví per a la producció de llet L’explotació forestal dóna lloc a indústries de la fusta i de pasta de paper Hi ha també indústria alimentària derivats de la llet i conserves de peix La densitat de població és d’1,4 h/km 2 1991 però…
Lilla
Regió administrativa
Capital del departament del Nord i de la regió administrativa d'Alts de França, al Flandes francès, França.
Situada a la riba del riu Deule, s’ha estès àmpliament entorn d’un nucli primitiu centre de negocis a la plaça de De Gaulle i vies comercials de París, Esquermoise i Grande Chaussée, i el port, creat artificialment el 1948, ha esdevingut el tercer port interior francès, després dels de París i Estrasburg L’aglomeració, que comprèn les poblacions de Roubaix, Tourcoing i Wattrelos, assoleix 1182026 h 1999 Tradicionalment nucli d’indústria tèxtil, s’hi destaca també la mecànica i l’elèctrica àrees industrials de Seclin i Port de Santes, al S i les de motors d’automòbils, aeronàutica, química i…
llemosí
Història
Lingüística i sociolingüística
Denominació que, a partir del segle XVI, tetendeix a ésser utilitzada per a designar el català medieval, l’arcaisme del qual contrastava amb el to que adquiria la llengua en aquell moment.
Quan, el 1521, Joan Bonllavi feu imprimir a València el Blanquerna , de Ramon Llull, ja feu la distinció entre “la llengua llemosina primera” de l’original i “esta llengua valenciana bastarda” a què l’acomodà, en un intent de modernització amb vista al nou públic lector D’alguna manera, prosperà la convicció que l’idioma antic era un “llemosí” comú, del qual derivaven el “català”, el “valencià” i el “mallorquí” de l’etapa de la Renaixença, amb les respectives inclinacions diferencialistes Alhora, això donà peu a pintoresques teories sobre l’origen del català, que hom considerava derivat del “…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina