Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
Els antibiòtics i la seva utilització
Patologia humana
Els antibiòtics són substàncies químiques elaborades per alguns éssers vius, com ara certs fongs, o que se sintetitzen artificialment per diverses tècniques de laboratori, i que es caracteritzen per la capacitat de destruir una gran varietat de microorganismes o d’impedir-ne la reproducció, entre els quals s’inclou la majoria dels bacteris i alguns fongs i protozous els virus, però, en queden exclosos D’ençà que, l’any 1928, el bacteriòleg anglès Alexander Fleming descobrí la penicillina, la llista d’antibiòtics ha anat creixent progressivament al llarg dels anys, i en l’…
parabasàlids
Biologia
Grup taxonòmic d’excavats constituït per protozous flagel·lats la majoria dels quals simbiòtics amb animals.
Tenen els flagels ordenats en un o més grups que es localitzen a prop de l’extrem anterior de la cèllula i són mancats de mitocondris
espiròtrics
Protistologia
Subclasse de protozous ciliats que tenen els cilis peribucals units entre ells per una membrana.
Inclou diferents ordres amb formes lliures i paràsites del tub digestiu de diversos animals
aparell excretor
Aparell excretor humà: 1, ronyó; 2, calzes menors; 3, calzes majors; 4, pelvis renal; 5, urèter; 6, bufeta urinària i 7, uretra (en aquest cas, femenina)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt d’òrgans encarregats d’extreure del cos dels animals els productes finals del catabolisme cel·lular.
En els organismes d’una sola cèllula, com els protozous, l’excreció és feta pels vacúols pulsatius i per difusió des de la superfície cellular En els espongiaris i celenteris els productes del catabolisme són llençats a l’exterior per cadascuna de les cèllules En els altres grups els diferents tipus de ronyons deriven d’una estructura primitiva anomenada arquinefró , que consisteix en dos conductes que s’estenen al llarg del celoma Aquests celomoductes reben un conjunt de túbuls renals o de Malpighi, nefrons o nefridis , collocats metamèricament i encarregats de filtrar la sang…
vorticèl·lids
Protistologia
Família de protozous ciliats de la subclasse dels perítrics, que inclou la vorticel·la i espècies afins.
opalínids
Protistologia
Família de protozous zooflagel·lats de l’ordre dels opalinins, que inclou l’opalina i espècies afins.
ascetòspors
Protistologia
Embrancament de protozous exclusivament paràsits, i amb espores normalment pluricel·lulars i sense filaments polars ni túbuls.
cloròfits
Botànica
Fílum de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la a i b i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.
En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament Tenen cèllules amb membrana cellulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses en copa, anell, reticle, cinta, etc, sovint presenten flagels, sobretot en les cèllules reproductores En total comprenen…
nosema
Protistologia
Gènere de protozous de la classe dels esporozous, de l’ordre dels microsporidis, paràsits de diversos insectes.
El nosema del cuc de seda Nbombycis produeix la pebrina dels cucs de seda, i el nosema de les abelles Napis parasita les abelles adultes nosemiasi
espora
Anatomia animal
Protistologia
Cèl·lula reproductora i forma de resistència d’alguns protozous, en general d’origen endogen, típica dels esporozous.