Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc de Fucimanya No passà mai de capella rural, si bé és un santuari marià molt conegut a la comarca Primerament fou domini de la família Lluerteres, després passà al monestir de la Portella i finalment passà al bisbe de Vic, senyor del terme del castell El lloc és documentat des del 1001, i l’església apareix citada el 1214, quan Bertran de Lluerteres vengué a l’abat un important alou amb l’església de Santa Maria de Fucimanya pel preu de 1 600 sous El 1216 l’abat completà el domini comprant a Bernat de Talamanca els seus drets en el…

Fou un dels nombrosos castells que es bastiren dins l’antic terme de la ciutat de Guissona al segle XI Formà també, com molts d’altres, una quadra o partida autònoma, a ponent de la vila i que donà lloc a un petit llogaret, avui desaparegut La primera menció d’aquest castell es troba en la segona consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu de l’any 1040, on consta que l’església i la canònica d’Urgell posseïen dins el terme del castell de Guissona el castrum Tapeolis El bisbe d’Urgell fou, doncs, el senyor eminent del lloc De l’any 1057 és una convinença entre el bisbe Guillem d’…

Aquesta torre, de la qual no resten vestigis, s’alçà a prop de l’actual església de Santa Maria de Valldossera, al sud-est del terme Fou en un principi una torre de guaita del castell de Montagut i amb el temps esdevingué el centre d’una quadra La torre de Valldossera és esmentada des de l’any 992, en què Bellaró i la seva muller Levegot feren cessió als fills Sunifred, Sendred, Daula i Pere del seu alou, amb la torre que allà hi havia, que era al comtat de Barcelona, al terme del castell de Montagut, al lloc de Valldossera Hug de Cervelló, senyor del castell de Montagut, adquirí la propietat…

Fortificació del terme d’Albinyana que també ha desaparegut i només ha deixat el record documental Esquena Rosa és esmentada per primera vegada el 1011, com un accident topogràfic que es trobava al llindar del terme del castell de Calders L’any 1046 es consigna com una quadra del terme, però el 1173 es parla del castell d’Esquena Rosa, si bé l’any 1186 consta únicament la quadra i el mas d’Esquena Rosa El topònim s’ha perdut i les temptatives que s’han fet per a localitzar-ne l’emplaçament no han assolit cap resultat

El lloc de Saladern, avui despoblat, es troba a la banda nord-occidental del terme, a uns 6 km de la vila de Conesa, prop de la riera de Saladern, dita també de Conesa Aquest indret, enregistrat també en la documentació medieval amb el topònim “Aladern”, constituí a partir del segle XI una quadra, la qual incloïa un castell dins el seu terme Sobre aquest indret i la seva fortalesa s’han localitzat escasses referències documentals Hom té notícia que al segle XII hi posseïa algunes terres Guillem de Montpaó, fill de Pere Ponç de Segura Del seu castell, malgrat que se suposa que degué ésser…

Aquesta església es trobava al nord d’Estall, a la quadra de Vallsegura Vers mitjan segle XI, “ ipso dominico de Vallsegura ” figura entre els alous que Arnau Mir de Tost lliurà a Sant Pere d’Àger, però que posteriorment la canònica va perdre El papa Alexandre III confirmà a l’abadia la possessió de l’església de Vallsegura amb els delmes i les primícies els anys 1162 i 1179, per bé que, en realitat, la quadra de Vallsegura era en poder de Guillem de Claravalls 1175 El 1405 figurava dins el comtat de Ribagorça i pertanyia llavors a mossèn Gausbert de Vallsegura Aquesta església és difícil de…

Aquest castell, avui desaparegut, fou el centre d’una quadra sorgida en el límit de migjorn del terme del castell d’Àger Aquesta fortalesa, situada en un puig a ponent de Cas, és esmentada per primera vegada l’any 1066, en què Arnau Mir de Tost i Arsenda, la seva muller, infeudaren el puig de Montesquiu, dins el terme del castell d’Àger, a Galceran perquè hi aixequés un castell Arnau Mir segurament havia conquerit i aprisionat l’indret vers 1057 La quadra de Montesquiu s’integrà al vescomtat d’Àger després de la mort d’Arnau Mir Al redós del castell s’hi formà un vilatge, avui despoblat

Aquesta torre, avui una gran casa senyorial fortificada de tipus renaixentista que es conserva en força mal estat prop del terme de Cervera, centrà històricament una partida autònoma o quadra del terme del castell de la Curullada Els primers senyors coneguts d’aquesta quadra foren els Saportella, que prengueren el nom precisament d’aquesta fortalesa Els Saportella van tenir el domini del lloc fins al segle XVIII, quan, mitjançant llaços de parentiu, els Vilallonga esdevingueren senyors de la torre de Saportella L’any 1708, Magí de Vilallonga i de Saportella, senyor d’Estaràs, fou nomenat…

Com el seu nom indica, el lloc del Castesillo era fortificat Es troba situat entre els castells de Llaguarres i de l’Ametllera, a la capçalera del torrent homònim i al peu de la crestallera de la serra, vers septentrió En aquest indret es localitza una balma no gaire grossa amb signes evidents d’haver estat habitada, bé que possiblement també ha estat utilitzada més recentment com a cleda Curiosament, l’entrada resta senyalitzada per una roca en forma de bolet i foradada pel bell mig Documentalment consta que vers mitjan segle XI es va crear una quadra en aquest indret, dita de Llaguarres, a…

El lloc d’Aguilar —situat aproximadament a la partida de Sant Martí, on hi ha les restes d’una església sota idèntica advocació— es documenta a partir del 1053, quan Arnau Mir de Tost donà, entre altres béns, la quadra d’Aguilar amb la seva torre i els delmes que en sortissin a Sant Miquel de Montmagastre com a dotació de la canònica No se’n té cap més notícia fins el 1378, quan el rei Pere III rebé l’homenatge de Ponç de Concabella pels feus del castell i lloc de Mont-roig, del castell i lloc d’Aguilar i del castell de Queralt Sembla que la quadra d’Aguilar per alguna raó desconeguda passà…