Resultats de la cerca
Es mostren 1081 resultats
megafòrbia
Botànica
Herba perenne o més rarament anual, que fa fulles planes i de grans dimensions.
És abundant sobretot a la muntanya humida i a les terres intertropicals plujoses
Picardona
Àrea de nidificació de la picardona Porzana pusilla als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans, és un ocell encara mal conegut, car hi ha poca informació, per la qual cosa la seva situació general fa de mal establir És estival i nidificadora molt escassa i local a Catalunya i el País Valencià on, a més, s’observa en un petit nombre en migració A les illes Balears, podria niar a Mallorca, i és citada rarament a Menorca, Mallorca i Cabrera durant la tardor No hi ha encara observacions segures al Rosselló, malgrat que, lògicament, deu presentar-se en un…
xantofícies
Botànica
Classe de crisòfits constituïda per algues unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cloroplasts generalment nombrosos, discoides i de color verd groguenc.
Com a pigments tenen clorofilla, xantofilles i carotens Com a material de reserva no presenten mai midó, sinó lípids i un polisacàrid crisolaminarina La reproducció asexual té lloc mitjançant zoòspores o aplanòspores La reproducció sexual és per isogàmia, per heterogàmia o, més rarament, per oogàmia Les cèllules mòbils tenen dos flagels desiguals, un dels quals és barbulat La majoria són dulciaqüícoles Comprèn, entre altres, els ordres de les vauquerials, de les xantococcals, de les xantomonadals i de les xantotricals
el Montsec de Rúbies

El Montsec de Rúbies
© Xevi Varela
Serra
Sector llevantí del Montsec, entre el congost dels Terradets (Noguera Pallaresa) i els conglomerats eocènics de la serra de Comiols, que sepulten les calcàries mesozoiques.
Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample, amb una altitud de 1300 a 1677 m Separa l’E de la Conca de Tremp Pallars Jussà de la conca de Meià alta Noguera, on en replans inferiors apareix una capa lignitífera i una altra de calcàries litogràfiques, molt estimades antany Les comunicacions rarament aprofiten les valls del riu de Boix, al S del de Barcedana, al N i tenen lloc pels extrems congost dels Terradets, a l’W coll de Comiols, al NE
analcima
Mineralogia i petrografia
Silicat aluminicosòdic hidratat, NaAlSi2O6·H2O, tectosilicat del grup de les zeolites.
Cristallitza en el sistema cúbic, formant cristalls aïllats, reunits en drusa o en agregats compactes o terrosos d’exfoliació poc clara, i de color blanc, rosa o gris Té duresa 5,5 i pes específic 2,24 La seva estructura presenta espais buits relativament grans, que són ocupats per molècules d’aigua d’aquí que sigui rarament pur Sota l’acció de l’àcid clorhídric pren consistència de gel Es presenta en les cavitats dels basalts com a producte de transformació de la nefelina i la leucita
lesió de Dieulafoy
Medicina
Lesió d’una artèria inusualment gruixuda que travessa la capa submucosa digestiva i segueix un trajecte en contacte amb la mucosa.
Tot i que la gran majoria de casos es produeixen a l’estómac, on les artèries de la paret són més gruixudes, pot presentar-se en qualsevol lloc del tub digestiu Mínimes erosions de la mucosa poden lesionar aquest vas i provocar una hemorràgia digestiva alta potencialment greu Tant el diagnòstic com el tractament es fan per via endoscòpica i habitualment s’assoleix el control del sagnat mitjançant l’ús de substàncies esclerosants o per electrocoagulació Rarament falla el tractament endoscòpic i cal recórrer a la cirurgia
batlle natural
Història del dret
Batlle al qual era donat el càrrec en propietat en règim de quasi emfiteusi o per concessió graciosa.
Era inamovible, si no sofria l’amissió de la batllia pel fet d’haver mancat als seus deures, i transmissible per herència Al segle XVII, els batlles naturals jurisdiccionals rarament exercien l’ofici i nomenaven lloctinents i sotsbatlles que els substituïen, i, més endavant, d’altres ja amb el nom de batlle Després dels decrets de Nova Planta, a les baronies es mantingueren encara els batlles naturals, els quals proposaven al baró el nomenament del batlle efectiu Els batlles naturals desaparegueren amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials
marraix
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids, d’uns 5 m de llargada màxima, de cos massís i d’un color gris blavós a la part dorsal i blanc a la ventral.
Té el musell cònic i agut i el peduncle caudal carenat, amb l’aleta en forma de mitja lluna Les dents són triangulars i d’una gran potència És vivípar de 3 a 5 cries, d’uns 70 cm de llargada És un esqual típicament pelàgic, molt bon nedador, que s’alimenta principalment dels bancs de peixos migratoris escòmbrids, clupeids és freqüent a l’Atlàntic i a la Mediterrània És un atacant potencial de l’home, bé que molt rarament s’apropa a la costa La seva carn és comestible
clarinet
Música
En l’orgue, joc suau i dolç de la llengüeteria.
Pot ser de llengüeta batent o lliure rarament El seu ressonador és cilíndric, ample i de llargària escurçada Fruit de la imitació del clarinet de l’orquestra, aparegué al sud d’Alemanya 1790, i aviat s’expandí per Europa i Amèrica, tot suplint el vell joc de cromorn Per les seves característiques romàntiques, i com a solista, és un element propi de teclats expressius o recitatius La seva tessitura pot ser de 16', 8’ o 4' Una variant, de construcció més complexa, és el Sonor-Clarinet patentat per la firma alemanya Laukhuff
cocodril

Cocodril del Nil
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a un grup de rèptils de l’ordre dels crocodilians que es caracteritzen per tenir el musell relativament ample i rugós i la quarta dent de la mandíbula inferior visible quan la boca és tancada.
Hom l’inclou dins el gèneres Crocodylus, Osteolaemus i Tomistoma Els cocodrils són els gegants dels rèptils actualment existents, puix que les espècies més grosses atenyen 10 m de longitud Són gregaris, i els mascles tenen comportament territorial a l’època del zel Les femelles solen pondre de 20 a 30 ous algunes espècies, fins a 100 i les cries neixen al cap de quatre mesos S'alimenten de preses, d’acord amb llur mida les cries mengen insectes, granotes, larves, etc els joves, sobretot peixos i els adults, peixos, ocells aquàtics i mamífers rarament ataquen l’home
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina